Un, dos, tres,
ja l'he pres;
dos, tres, quatre,
cap a la butxaca;
tres, quatre, cinc,
ja l'hi tinc.
L'infant canta molt, però els seus cants no solen ésser indiferents: responen a un fi utilitari.
La present cançó constitueix tot un joc, que pot semblar d'enganyifa, ja que es feia servir per a fer veure que es pren una cosa.
La podem fer servir també com a joc, ja sigui per abastar un objecte enlairat o lluny, ja sigui com a joc de destressa, velocitat o habilitat per a agafar quelcom, etc... Musicalment, pot ser un bon exercici d'articulació i ritme.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada