Sóc el rei de les orgues
i encenc la guerra
perquè la corona
no caigui a terra,
a terra, a terra.
Semblantment a les messes, les veremes, entre els pobles antics de la vella cultura clàssica mediterrània, estaven rodejades de tot un ceremonial mític del qual també ens han arribat vestigis relacionats amb costums que van lligats amb cançons.
Fou costum elegir un rei de la gresca, anomenat "rei de les orgues o del vi", càrrec que durava tot un any a comptar de verema a verema, i que donava facultat per a visitar els cellers on l'havien de convidar a beure. Els aspirants al càrrec havien de cantar la cançó tot bevent a galet, sense que els caigués una sola gota de vi. Havien de repetir el darrer mot -terra, terra, terra- fins que l'amo del celler, que era qui pagava el vi, aixecava el dit.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada