Rossinyol que vas a França, rossinyol,
encomana'm a ma mare,
rossinyol d'un bell bocatge
rossinyol d'un vol.
Encomana'm a ma mare, rossinyol
i a mon pare no pas gaire
rossinyol d'un bell bocatge
rossinyol d'un vol.
A mon pare no pas gaire, rossinyol
Perquè a un pastor me n'ha dada
rossinyol d'un bell bocatge
rossinyol d'un vol.
Perquè a un pastor me n'ha dada, rossinyol,
que em fa guardar la ramada
rossinyol d'un bell bocatge
rossinyol d'un vol.
|
Les nenes maques al dematí
LA RE LA
s'alcen i reguen, s'alcen i reguen
MI LA
les nenes maques al dematí
RE LA
s'alcen i reguen el seu jardí.
MI LA
Jo també rego el meu jardí
faves i pèsols, faves i pèsols
jo també rego el meu jardí
faves i pèsols i julivert.
Julivert meu, com t'has quedat!
sense cap fulla, sense cap fulla
julivert meu, com t'has quedat!
sense cap fulla i el cap pelat.
Jo també tinc el cap pelat
de tant que crido, de tant que crido
jo també tinc el cap pelat
de tant que crido i de tant cantar.
De tant cantar ja no tinc veu
per això callo, per això callo
de tant cantar ja no tinc veu
per això callo i us dic adéu
| El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha. Fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà, la, la, la, la, i barrets de capellà. Quan se'n puja una pujada ja s'autra a mig camí, dóna temps al maquinista d'anar a beure un got de vi, la, la, la, la, d'anar a beure un got de vi. Els vagons són de primera, mal cosits i apedaçats, ningú no viatja de tercera ni pagesos ni soldats, la, la, la, la, ni pagesos ni soldats. El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha, fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà, la, la, la, la, i barrets de capellà.
És música 5. Santillana
  |
