Quan jo em posava la camiseta,
jo en feia així!
Tot són gent de la trampolina,
la trina trina,
la trina tro.
El barret d'aquell senyor.
que ara passa pel cantó,
tan bonic i tan bufó,
tira moixó,
tira moixó.
Quan jo em posava les faldilletes,
Quan jo em posava les mitges,
Quan jo em posava les calcetes,
Quan jo em posava el vestidet,
Quan jo em posava les sabatetes, etc....
És un dels balls rodons més animats. Les ballaires es mouen de cos ençà i enllà; giravolten seguint les paraules de la cançó i simulen posar-se les peces de roba que anomenen fins a restar vestides del tot. Es remarcable que simulen vestir-se, i hom pot suposar, per tant, que comencen despullades. Per aquest interessant detall, té tot l'aspecte d'un ball de caràcter agrari en el qual les actuants devien anar completament despullades, com en diverses de les pràctiques d'aquest tpus, per efecte d'un principi màgic segons el qual la muesa contribuïa a l'arrelament de les llavors i afavoria les feines del camp. Ovidi i d'altres autors clàssics ja fan al·lusió al costum de treballar al camp sense roba.
És una dansa de rotllana. Es balla mimant els trossos que parlen de les peces de roba, i fent rotllana en la frase següent. En dir "el barret d'aquell senyor", etc., fins a "tan bonic i tan bufó", els ballaires fan una volta sobre els mateixos, i piquen de mans en dir "tira moixó, tira moixó", i tornen a començar l'estrofa següent.
Em la frase "el barret d'aquell senyor", etc... s'han conservat les notes, però al mateix temps s'han posat amb asterisc per donar opció a fer les dues coses, cantar-ho o recitar-ho.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada