Alondra de la Parra
https://www.instagram.com/reel/DYBY_obvCn7/?igsh=MTdvZGo4dTBzejc5NA%3D%3D
dilluns, 29 de juny del 2026
dimecres, 17 de juny del 2026
L'hort de sa Graduada
ELS ALUMNES DE L'ESCOLA CEIP SA GRADUADA HEM FET UN HORT! I...... UNA CANÇÓ!!
A SA GRADUADA HEM COMENÇAT
AMB TERRA I GANES HEM SEMBRAT
LLETUGUES VERDES NAIXERAN
I AMB EL SOL CREIXERAN
FAVES PORROS I RAVANETS
PETITS BROTS QUE SON TAN VERDS
GIRA SOLS MIRANT EL CEL
AQUEST HORT QUÈ HEM FET ÉS MEL!
AMB LES MANS I AMB EL COR (I IL·LUSIÓ)
CUIDAM JUNTS CADA RACÓ.
A L’ESCOLA SA GRADUADA HEM FET UN HORT
A L’ESCOLA SA GRADUADA HEM FET UN HORT
PLANTAM VIDA, CREIX L’AMOR
I APRENEM AMB IL·LUSIÓ.
REGAM CADA DEMATÍ
VEIM LA TERRA FENT CAMÍ
POC A POC TOT VA CREIXENT
ÉS UN SOMNI FET PRESENT
SI FRESES VOLEM MENJAR
CARBASSONS I PASTANAGUES
I TENIR BONES TOMÀTIGUES
REGADORA I A REGAR!
HO MENJAM TOT ÉS MOLT BO
L’HORT ÉS EL NOSTRE TRESOR
A L’ESCOLA SA GRADUADA HEM FET UN HORT
A L’ESCOLA SA GRADUADA HEM FET UN HORT
PLANTAM VIDA, CREIX L’AMOR
I APRENEM AMB IL·LUSIÓ. (x2)
divendres, 29 de maig del 2026
dimarts, 19 de maig del 2026
LA BALANGUERA
La Balanguera
La Balanguera misteriosa
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil.la
teixint la tela per demà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa que s'enfila, de la
vellura que se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Aquest 2026 commemoram dos aniversaris especialment significatius: el centenari de la mort de Joan Alcover i els cent anys de l’estrena musicada de La Balanguera.
El poema de Joan Alcover, convertit en cançó gràcies a la música d’Amadeu Vives, forma part del patrimoni sentimental i col·lectiu del poble mallorquí i, amb el pas dels anys, els seus versos han esdevingut molt més que una obra literària: són una metàfora del pas del temps, de la memòria compartida i de la continuïtat d’un poble que teixeix el seu futur a partir del fil de la seva història.
Enguany celebram aquesta efemèride amb la voluntat de recordar l’origen i la trajectòria d’aquesta obra que, des de començaments del segle XX, ha acompanyat generacions de mallorquins i mallorquines. Al llarg del temps, La Balanguera ha passat de ser un poema llegit en cercles literaris a convertir-se en un cant col·lectiu, fins a ser reconeguda oficialment com a himne de Mallorca pel Consell de Mallorca el 1996.
En aquest context, l’Obra Cultural Balear convoca una cantada multitudinària de La Balanguera a tot Mallorca per commemorar-ne el centenari de l’estrena musicada, interpretada per primera vegada el 29 de maig de 1926 al Palau de la Música de Barcelona.diumenge, 12 d’abril del 2026
Sant Jordi
Prepararem per GRUPS una teatralització d’una cançó de Sant Jordi.
Cada grup triarà una cançó d'entre aquestes cinc. Heu de fer un petit teatre/dansa/performans.
dissabte, 14 de març del 2026
CANÇÓ DEL FIDEUER
Cançó del fideuer – Tradicional Catalana by esgunya
Truc-truc
que baixi la pasta;
truc-truc,
baixar-la no puc.
Quan haurà baixat la pasta,
no haurem de fer més truc-truc.
Per fer fideus i d'altra pasta de sopa gruixuda hom pressionava la pasta amb una premsa rústica primitiva de fusta, moguda per una palanca, al cap de la qual s'asseien els aprenents de fideuers i la feien accionar amb dos o més cops amb el darrera. El text fa al·lusió a aquesta mecànica. El terme "truc-truc" vol expressar els cops donats a la palanca.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
ELS DOS DONZELLS
Els dos donzells – Tradicional Catalana by esgunya
- A on són els barcos
dels dos donzells,
a on són els barcos
dels quatre parells?
- A l'hort que mengen
dels dos donzells,
a l'hort que mengen
del quatre parells.
- Quina herba mengen?
- Els dos donzells.
- Quina herba mengen.
- Dels quatre parells, etc..
- De l'herba fina.
- Deu-me'n un brot.
- Entreu-lo a prendre.
- Feu-hi una gràcia.
- La gràcia feta.
- Feu-n'hi punteta.
- Punteta feta.
- Feu-n'hi corona.
- Corona feta.
- Feu-n'hi un espill.
- Un espill fet.
- Feu-n'hi moixaina.
- Moixaina feta.
- Pareu-n'hi taula.
- Taula parada.
- Feu-n'hi cascavell.
- Cascavell fet.
- Feu-n'hi un giravols.
- Giravolt fet.
- Feu-n'hi una dansa.
- Dansa feta.
Dansa que parteix d'un fet: El rei moro ha pres nova esposa. L'escuder la porta a palau, i la cançó vol figurar la recepció a la nova esposa per part de les altres dones del rei. La coreografia correspon del tot al text. La festejada es posa agenollada enmig dels companys que fan ball rodó o rotllana al seu voltant, tot cantant dialogant amb l'escuder. El grup pregunta on són els vaixells, respon que a l'hort, que mengen, i segueix el diàleg recomanant-los que dediquin diverses moixaines i graciositats a la nouvinguda, que la colla complimenta amb el cant.
FONT: VIROLET SANT PERE. MOntserrat Busqué i Barceló.
AL CARRER MÉS ALT
AL CARRER MÉS ALT –Tradicional catalana- by esgunya
Al carrer més alt
hi ha una finestreta;
passa un senyoret,
li tira una pedreta;
torna a passar,
l'hi torna a tirar.
Passa un cavall blanc
tot ple de corones,
trenca confits
i a mi no me'n dóna.
Cançó que es cantava tot fent ball rodó o rotllana. Nosaltres la podem cantar de diverses maneres: fent rotllana, i cada vegada que es canviï l'estrofa canviar també el sentit de la rotllana; es pot fer rotllana i al mig dos nens o nenes que representen el text; es pot muntar una gran representació on tothom actua i canta al mateix temps.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
CANÇÓ DEL XOCOLATER
Cançó del xocolater – Tradicional Catalana by esgunya
Roda, roda, molinet,
xocolata, xocolata;
roda, roda, molinet,
que és menjar pel senyor rei.
Si el molí no vol rodar, xocolata, xocolata,
si el molí no vol rodar,
el rei no en podrà menjar.
Es cantava tot batent o molent la xocolata a la pedra amb els molins típics de pedra.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
ELS SOLDATS
Els soldats – Tradicional Catalana by esgunya
Els soldats vénen de França
i no saben el camí.
Allà dalt de la muntanya
ens hi girarem així:
- Tu ru ru rut! Mare, caseu-me.
- Tu ru ru rut! Filla, no puc.
- Tu ru ru rut! Mare, vull faves;
tu ru ru rut! faves amb suc.
Pot recordar alguna dansa-joc relacionada amb la guerra, per afavorir el retorn dels pares o marits, semblant a les que encara estan en ús entre pobles de cultura primària.
Es pot dansar i jugar fent rotllana. salten junts a la primera frase i al "tu ru ru rut!" es deixen i salten sols sobre ells mateixos i bellugant els braços i mans. Es pot cantar tres vegades seguides, cada vegada més depressa.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
CANÇÓ DEL SABATER
Cançó del sabater – Tradicional Catalana by esgunya
La nyinyola pica sola,
pica sola el sabater,
que quan té la feina feta
per fer festa el dilluns té.
La cantaven els vells sabaters en picar les soles de les sabates. Les cançons de tasca o oficis tendeixen a regular el moviment del cos d'acord amb el ritme de la feina que hom fa.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
QUAN JO EM POSAVA...
Quan jo em posava... – Tradicional Catalana by esgunya
Quan jo em posava la camiseta,
jo en feia així!
Tot són gent de la trampolina,
la trina trina,
la trina tro.
El barret d'aquell senyor.
que ara passa pel cantó,
tan bonic i tan bufó,
tira moixó,
tira moixó.
Quan jo em posava les faldilletes,
Quan jo em posava les mitges,
Quan jo em posava les calcetes,
Quan jo em posava el vestidet,
Quan jo em posava les sabatetes, etc....
És un dels balls rodons més animats. Les ballaires es mouen de cos ençà i enllà; giravolten seguint les paraules de la cançó i simulen posar-se les peces de roba que anomenen fins a restar vestides del tot. Es remarcable que simulen vestir-se, i hom pot suposar, per tant, que comencen despullades. Per aquest interessant detall, té tot l'aspecte d'un ball de caràcter agrari en el qual les actuants devien anar completament despullades, com en diverses de les pràctiques d'aquest tpus, per efecte d'un principi màgic segons el qual la muesa contribuïa a l'arrelament de les llavors i afavoria les feines del camp. Ovidi i d'altres autors clàssics ja fan al·lusió al costum de treballar al camp sense roba.
És una dansa de rotllana. Es balla mimant els trossos que parlen de les peces de roba, i fent rotllana en la frase següent. En dir "el barret d'aquell senyor", etc., fins a "tan bonic i tan bufó", els ballaires fan una volta sobre els mateixos, i piquen de mans en dir "tira moixó, tira moixó", i tornen a començar l'estrofa següent.
Em la frase "el barret d'aquell senyor", etc... s'han conservat les notes, però al mateix temps s'han posat amb asterisc per donar opció a fer les dues coses, cantar-ho o recitar-ho.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
diumenge, 8 de març del 2026
UN, DOS, TRES
Un, dos, tres – Tradicional Catalana by esgunya
Un, dos, tres,
ja l'he pres;
dos, tres, quatre,
cap a la butxaca;
tres, quatre, cinc,
ja l'hi tinc.
L'infant canta molt, però els seus cants no solen ésser indiferents: responen a un fi utilitari.
La present cançó constitueix tot un joc, que pot semblar d'enganyifa, ja que es feia servir per a fer veure que es pren una cosa.
La podem fer servir també com a joc, ja sigui per abastar un objecte enlairat o lluny, ja sigui com a joc de destressa, velocitat o habilitat per a agafar quelcom, etc... Musicalment, pot ser un bon exercici d'articulació i ritme.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló
UNA POMETA
Una pometa – Tradicional Catalana by esgunya
Una pometa tinc a l'hort,
que en verdeja, que en verdeja.
Una pometa en tinc a l'hort,
que en verdeja com la flor.
Es feia servir per a fer saltar els infants des de terra estant sostenint-los amb totes dues mans. A quatre anys són massa grans per posar en pràctica aquesta moixaina. Les dificultats d'aquesta cançó són rítmiques i d'articulació; si aconseguim que la cantin sense endarrerir-se gens, començant i acabant tots al'hora i que el text s'entengui perfectament haurem fet una gran feina.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
L'ELEFANT
L'elefant – Tradicional Catalana by esgunya
L'elefant del "parque"
diu que està malalt,
té una pota coixa,
l'altra li fa mal.
Van a buscar al metge,
el metge menescal.
- Vés-te'n tu, cap d'animal.
Les cançons eliminatives recorden antics procediments de caràcter jurídic i velles formes electives. Avui només se'n serveix la mainada, però ahir fou probablement el sistema electiu i determinatiu més usat.
Podem aprofitar la cançó per elegir les feines de la classe, jocs, etc...
SERP SERPÒNIA
Serp serpònia – Tradicional Catalana by esgunya
Serp serpònia,
vés a la terra de Babilònia,
si no te'n vas,
et rebentaràs.
Cançó màgica que servia per a fer fugir una serp.
Tots els cançoners compten amb un grup més o menys important de cançons màgiques, la majoria infantils, que sobreviuen com a vestigis de concepcions passades, però no pas perdudes del tot.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
dijous, 5 de març del 2026
CANÇÓ DEL BLANQUER
Cançó del blanquer – Tradicional Catalana by esgunya
Frega, frega aquesta pell,
de moltó o de vedell,
per amunt i per avall,
tant de bou com de cavall.
Es cantava mentre es fregava la pell fins a deixar-la neta. Serà bo que expliquem als nens què fan amb les pells per a poder-les convertir en sabates o bosses.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
ARA PLOU -UKELELE-
Ara plou –Tradicional catalana- UKELELE- by esgunya
Ara plou,
ara neva,
ara cau pedra,
pedra rodona.
Xim, xim, xim,
visca la gresca,
visca la gresca.
Xim, xim, xim,
visca la gresca
del "torín".
Si el "torín"
no va bé,
posa-hi pega,
posa-hi pega;
si el "torín"
no va bé,
posa-hi pega,
sabater.
ARA PLOU
Ara plou – Tradicional catalana- by esgunya
Ara plou,
ara neva,
ara cau pedra,
pedra rodona.
Xim, xim, xim,
visca la gresca,
visca la gresca.
Xim, xim, xim,
visca la gresca
del "torín".
Si el "torín"
no va bé,
posa-hi pega,
posa-hi pega;
si el "torín"
no va bé,
posa-hi pega,
sabater.
Cançó molt popular. Es refereix als sabaters de manera imprecisa i com si estigués a llur mà el "torín", idea avui incomprensible que sembla relacionada amb la pluja. Probablement es tracta de la degeneració d'un altre mot, que potser donaria més claretat al valor inicial de la cançó.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
A, B, C
A, B, C – Tradicional Catalana by esgunya
A, B, C,
la pastera ja la sé.
Si hi ha pa me'l menjaré,
si hi ha peix faré el mateix,
si el pare m'hi atrapa,
fugiré com una rata;
si la mare no m'hi vol,
fugiré com un cargol.
Les cançons infantils solen respondre a una finalitat utilitaria. La present cançó es cantava en menjar pa.
Seria interessant que, tot ensenyant-la als nens, els expliquéssim, de forma molt simple, com es fa el pa, i què és una pastera.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
FOC DE SANT JOAN
Foc de sant Joan – Tradicional Catalana by esgunya
Sant Pere, bon home,
sant Joan, bon sant,
guardeu-nos de ronya
a tots els cristians.
Foc de sant Pere,
foc de sant Joan,
guardeu-nos de ronya
i tot altre mal.
El ball rodó a l'entorn del foc de sant Joan recorda l'antic cercle màgic emprat en diversos fins, un d'ells amb sentit purificador. Les ballades al voltant de la foguera de la nit de sant Joan són corrents gairebé per tota la vella Europa.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
QUINZE SÓN QUINZE
Quinze són quinze – Tradicional catalana- by esgunya
Quinze són quinze,
quinze, quinze, quinze,
quinze són quinze,
quinze quinze són.
Aquest joc potser és massa difícil per als nens de tres anys, malgrat que puguin cantar la cançó, ja que és relativament fàcil; això no obstant, als cinc anys pot resultar un joc molt atractiu i divertit i que pot ajudar el mestre a observar quin nen ha interioritzat o no la pulsació rítmica.
Aquesta cançó està destinada a educar el ritme del moviment. Mentre es canta, hom va fent ratlles a terra, a la pissarra, en un paper, etc.... Qui sap seguir bé el ritme de la cantarella fa tantes ratlles com indica la cançoneta.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
dimecres, 4 de març del 2026
OLLES, OLLES
Olles, olles -Tradicional catalana- by esgunya
Olles, olles de vi blanc,
totes són plenes de fang,
de fang i de maduixa,
gira la caduixa,
qui es girarà?
la o el ( el nom ) serà.
Cançó de rotllana o ball rodó; es balla formant un gran cercle. Cada vegada que s'arriba al darrer vers es diu el nom d'un dels ballaires i, llavors, aquest s'ha de girar de cara enfora del cercle i continuar ballant així. La dansa s'acaba quan tots els balladors ballen de cara enfora.
Sembla que es tracta de la romanalla d'una vella pràctica per a provocar la pluja. Les olles de vi blanc, tant persistentment retretes, es refereixen a clots, o basses d'aigua.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
CANÇÓ DEL MATALASSER
Cançó del matalasser – Tradicional Catalana by esgunya
Cop per aquí
cop per allà
tururururaina,
cop per aquí,
cop per allà,
tururururà.
Respon al moviment de picar llana a cops de bastó. El primer vers correspon al primer cop, donat amb la mà dreta, el que ve, el segon, donat amb l'esquerra, i el tercer onomatopeic al moviment fet amb els dos bastons en trobar-se per entre la llana, bellugueig que ajuda a estovar-la.
La cançó és molt rítmica i es pot aprofitar molt bé per a fer tres gestos diferents amb el cos, uns dels quals pot ser cap a la dreta, l'altre cap a l'esquerra i l'últim amb tot el cos sencer o cap una altra part.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
PLOREU, PLOREU, NINETES
Ploreu, ploreu ninetes – Tradicional Catalana by esgunya
Ploreu, ploreu, ninetes,
que el ruc està malalt;
té mal a la poteta
i el ventre li fa mal.
No pot menjar civada,
sinó pinyons pelats,
no pot dormir a l'estable,
sinó en coixins daurats.
Cançó molt popular i força estesa. Té un mínim argument que es pot aprofitar perquè els nens en facin una petita representació.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
CANÇÓ DE FER BOTIFARRES -UKELELE-
Cançó de fer botifarres – Tradicional Catalana- UKELELE- by esgunya
Mireu si són llestes
les noies d'Olot:
saben fer bugada
i trinxar carn de porc.
Tururururura
tururururura
i trinxar carn de porc.
CANÇÓ DE FER BOTIFARRES
Cançó de fer botifarres – Tradicional Catalana by esgunya
Mireu si són llestes
les noies d'Olot:
saben fer bugada
i trinxar carn de porc.
Tururururura
tururururura
i trinxar carn de porc.
En ocasió de la matança del porc s'havien conservat, fins fa pocs anys i sobretot a muntanya, un seguit de jocs i de gresques fets al so de cançons que semblen recordar aspectes d'un ritual que degué revestir el sacrifici d'aquest animal casolà.
La cançó de fer botifarres es cantava pels voltants d'Olot tot trinxant la carn i omplint els budells per fer butifarres.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
BRULL, BRULL
Brull, brull – Tradicional Catalana by esgunya
Brull, brull, bufarull,
una brossa tinc a l'ull;
si és de terra no la vull;
si és de la Verge Maria,
sí que la vull.
Cançó emprada per a treure una brossa de l'ull. Aquesta cançó és un document interessantíssim de medicina primària que se serveix tant o més del valor màgic de la paraula com de l'acció mecànica i de la pràctica quimèrica.
La literatura oral de tots els pobles compta amb un fons d'oracions remeieres, així mateix ben abundant a casa nostra. La present és d'un valor superior al conjunt de la resta, puix que a la gràcia de la paraula afeigeix la força del cant.
La cançó sembla que es dirigeixi a un ésser humà que figura en començar la fórmula, en Brull, que deu recordar el geni malvolent que havia llançat la brossa a l'ull del pacient o el benefactor que hom reclama per tal que l'en tregui.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
EL REI DE LES ORGUES
El rei de les orgues – Tradicional Catalana by esgunya
Sóc el rei de les orgues
i encenc la guerra
perquè la corona
no caigui a terra,
a terra, a terra.
Semblantment a les messes, les veremes, entre els pobles antics de la vella cultura clàssica mediterrània, estaven rodejades de tot un ceremonial mític del qual també ens han arribat vestigis relacionats amb costums que van lligats amb cançons.
Fou costum elegir un rei de la gresca, anomenat "rei de les orgues o del vi", càrrec que durava tot un any a comptar de verema a verema, i que donava facultat per a visitar els cellers on l'havien de convidar a beure. Els aspirants al càrrec havien de cantar la cançó tot bevent a galet, sense que els caigués una sola gota de vi. Havien de repetir el darrer mot -terra, terra, terra- fins que l'amo del celler, que era qui pagava el vi, aixecava el dit.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
MAL ANEU CIRENEU
Mal aneu cireneu – Tradicional Catalana by esgunya
Mal aneu, cireneu,
jo passo aquest pont a peu
que no s'ensorrarà
fins que hagi acabat de passar.
Cançó per a prevenir un mal, semblant a una oració.
La nostra tradició compta amb una abundor de tonades simples, fórmules recitades i oracions que comprenen els diferents aspectes i objectius de la concepció màgica primària: el malefici, l'encortament i l'encís.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
CANÇÓ DE CORDER
Cançó de corder – Tradicional Catalana by esgunya
Cargola, cargola,
cargola, corder.
Ara, ara, ara,
ara que va bé.
La cantaven els menadors i corders de les contrades tarragonines per fer voltar la roda i fer rodar les manganelles de fer cordes.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
DIMONI, DIMONI
Dimoni, dimoni – Tradicional Catalana by esgunya
Dimoni, dimoni,
torna'm això,
que no és teu
ni és meu,
que és de la Mare de Déu.
Petita oració en forma de cant que servia per a trobar una cosa perduda.
La podem fer servir per la mateix motiu, ja que als nens els agraden molt les cançons que serveixen per a coses concretes.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
SINGLOT TINC
Singlot tinc – Tradicional Catalana by esgunya
Singlot tinc,
singlot tindré
vagi a la boca
d'aquell que no en té.
Les cançons d'encantament comprenen els diferents aspectes de la concepció màgica primària, el malefici, l'encortament i l'encís; i dintre tots aquests aspectes, el que més destaca són els recitats i les oracions de caràcter mèdic i remeier.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
PA DE DÉU
Pa de Déu – Tradicional Catalana by esgunya
Pa de Déu, pa de blat,
que se'n pugi al cel
la dona que l'ha pastat.
Gairebé arreu del món hom reconeix en el pa sentit sagrat i se'l rodeja de cerimònies, respectes i consideracions de què la present cançó és una mostra.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
EL GEGANT DEL PI -UKELELE-
El gegant del pi – Tradicional catalana- UKELELE- by esgunya
El gegant del Pi
ara balla, ara balla,
el gegant del Pi
ara balla pel camí.
El gegant de la Ciutat
ara balla, ara balla,
el gegant de la Ciutat
ara balla pel terrat.
EL GEGANT DEL PI
El gegant del pi – Tradicional catalana- by esgunya
El gegant del Pi
ara balla, ara balla,
el gegant del Pi
ara balla pel camí.
El gegant de la Ciutat
ara balla, ara balla,
el gegant de la Ciutat
ara balla pel terrat.
Cançó barcelonina molt estesa i encara molt popular. Pot constituir una petita dansa individual com la dels gegants.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
dimarts, 3 de març del 2026
ORTIGA MALEÏDA
Ortiga maleïda – Tradicional Catalana by esgunya
Ortiga maleïda,
si em punxes
et llevaré la vida.
L'ortiga és una planta que en tocar-la pica, i et deixa un gran vermell on t'ha tocat, que et cou durant molta estona.
Aquesta cantarella serveix per a encantar les ortigues i fer que no piquin.
Seria bo que, quan anem al camp, les ensenyem als nens i procurem que les toquin per tal que experimentin la coïssor tan particular que fan. Després els ensenyem la cançó dient-los, però, que, encara que la cantin, procurin saltar les ortigues.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
Pel que jo sé i he pogut experimentar és que si cuim les ortigues sense respirar no piquen.
CANÇÓ DE LA MATANÇA DEL PORC -UKELELE-
Cançó de la matança del porc – Tradicional Catalana- UKELELE- by esgunya
A ca l'avi han mort el porc
sec i magre, sec i magre,
a ca l'avi han mort el porc
sec i magre i cua tort.
CANÇÓ DE LA MATANÇA DEL PORC
Cançó de la matança del porc – Tradicional Catalana by esgunya
A ca l'avi han mort el porc
sec i magre, sec i magre,
a ca l'avi han mort el porc
sec i magre i cua tort.
La cantava la mainada de la Conca de l'Anoia i també de la Garrotxa, tot voltant els carrers fent voltejar un tió encès dels emprats per a la foguera de socarrimar el porc. Havia estat costum estès que el dia de la matança, després de socarrada la víctima, hom posés al peu de la porta un tió fumejant com anunci al veïnat que en aquella casa havien mort el porc. La cançó de la mainada complia la mateixa funció. A la Garrotxa, la mainada la cantava portant atxes enceses, aturant-se davant de cada casa.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
dilluns, 2 de març del 2026
CANYA-CANYETA -Cançó de fer arnes-
Canya-canyeta – Tradicional Catalana by esgunya
Canya, canyeta,
fes una caseta;
canya, canyó,
fes una casó,
per les abelles
de Nostre Senyor.
Havia estat creença estesa entre la gent de la gleva que les abelles havien estat enviades pel cel per afavorir l'home amb el do de la mel. Tot el conreu de la mel, des de fer l'arna fins a destriar la bresca per separar la mel de la cera, es movia encara no fa molts anys dins d'un ritual rústic i primitiu. Creien també que les arnes les havia de fer l'amo de les abelles, puix que altrament es morien i els eixams no anaven bé. I mentre feia l'arna s'havia de cantar a mitja veu insistentment i monòtona adaptant-se a la feina.
Es pot aprofitar per parlar als nens de les abelles, com són, on viuen, com són les seves cases, que fan
i ... deixar-los tastar la mel.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló
DEMÀ ÉS FESTA
Demà és festa – Tradicional catalana- by esgunya
Demà és festa,
sant Josep la fa,
agafa l'escopeta
i se'n va a caçar.
Tira un tiro,
mata un pardal,
vestit de general;
passa santa Anna
tocant la campana,
passa sant Magí
tocant el violí,
passa sant Joan
tocant el redoblant,
passa sant Pau
empaitant un gripau,
passa sant Pere
portant una cullera,
passa sant Benet
portant un ganivet,
passa sant Simó
portant un meló,
passa una monja
portant una taronja,
passa un capellà
portant un tros de pa.
Cançó popularíssima. Es troba per tot el domini de la llengua. Bona per a fer-ne un joc-representació. Cada nen representa amb el seu cos un dels Sants de la cançó, i passen per tota l'escola cantant, i marxant en forma de processó. Cada sant portarà a la mà un objecte que diu la cançó. Es pot aprofitar per fer que cada nen fabriqui l'objecte que li ha tocat per representar tal o tal sant. Pot ser fet en un treball manual o simplement dibuixat i retallat o picat.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
LA SARDANA DE L'AVELLANA
La sardana de l'avellana – Tradicional Catalana by esgunya
La sardana de l'avellana
pica de peus, i balla de gana;
la sardana de Ripoll
mata la puça i deixa el poll.
Cançó de ball rodó o de rotllana; serveix per a introduir els nens a les danses més organitzades.
Es balla agafats en rotllana caminant en sentit contrari a les agulles del rellotge, i en cantar l'últim vers de cada estrofa tots els nens s'ajupiran fins a terra i es tornaran a aixecar de seguida per continuar la dansa.
Als nens petits, en ajupir-se, els és difícil mantenir l'equilibri. Per això, quan ja la saben bé, es pot convertir també en joc eliminatiu: el qui cau per terra, surt de la rotllana. Guanyen aquells que aconsegueixen acabar tota la rotllana.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)