Canya, canyeta,
fes una caseta;
canya, canyó,
fes una casó,
per les abelles
de Nostre Senyor.
Havia estat creença estesa entre la gent de la gleva que les abelles havien estat enviades pel cel per afavorir l'home amb el do de la mel. Tot el conreu de la mel, des de fer l'arna fins a destriar la bresca per separar la mel de la cera, es movia encara no fa molts anys dins d'un ritual rústic i primitiu. Creien també que les arnes les havia de fer l'amo de les abelles, puix que altrament es morien i els eixams no anaven bé. I mentre feia l'arna s'havia de cantar a mitja veu insistentment i monòtona adaptant-se a la feina.
Es pot aprofitar per parlar als nens de les abelles, com són, on viuen, com són les seves cases, que fan
i ... deixar-los tastar la mel.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló
