LA VIDA MIA (14)
MENORCA
A la ciutat de Nàpols
hi ha una gran presó,
la vida mia,
hi ha una gran presó,
la vida amor, la vida amor.
Hi ha vint-i-nou presos
qui canten la cançó
la vida mia,
qui canten la cançó
la vida amor, la vida amor.
Sense menjar ni beure,
ni sols un roegó.
La dama és en finestra
qui escolta la cançó.
Quan es presos la veren
no cantaren més, no.
- Per què no cantau, presos,
per què no cantau, no?
- Com cantarem, senyora,
si estam en greu presó?
Sense menjar ni beure,
només un roegó?
- Mon pare, lo meu pare,
jo vos deman un do.
- Ma filla Margalida,
quin do voleu que us do?
- Mon pare, lo bon pare,
la clau de la presó.
- Ma filla Margalida,
no te la puc dar, no.
- Mon pare, lo bon pare,
jo vos deman un do.
- Ma filla Margalida
quin do voleu que us do?
- Mon pare, lo bon pare,
vos deman m'aimador.
- Ma filla Margalida,
ell és es pres major.
Demà és dissabte, filla,
i els han de penjar tots.
- Mon pare, lo bon pare,
no pengeu m'aimador.
Lo dissabte els penjaren;
i també l'aimador.
A cada cap de forca
un ram amb gran olor.
Cançons populars menorquines. Frances d'Albranca.
