Volem vi

VOLEM VI

MALLORCA

Volem vi, volem vi, volem vi.

No en beureu, no en beureu, no en beureu.

Si no mos ne donen, no mos n'anirem.

Volem estar aquí i aquí estirem.

La Cançó tradicional a Capdepera

Sant Antoni II

SANT ANTONI II

MALLORCA

   Aquesta melodia és una de les més antigues que es recorda i amb la qual es canta l'argument (esdeveniments més importants que han tengut lloc al poble durant l'any anterior), el dia de Sant Antoni, davant l'Ajuntament.

Sant Antoni va per mar,

tocant una campaneta;

tots els peixos de la mar

ballen dins una cambreta.

N'hi ha un de més petit

que balla ben desxondit.

N'hi ha un de més grosset

que balla aviadet.

La cançó tradicional a Capdepera

Sa Ximbomba II

SA XIMBOMBA II

MALLORCA

Sa ximbomba ja no sona,

ni sona ni sonarà,

perquè té sa pell de ca

i sa canya qui no és bona.

Capirun tirano, Visca el Boleró!

Capirun tirano de mi corasón.

 La cançó tradicional de Capdepera  

Cançó de ses panades

CANÇÓ DE SES PANADES

MALLORCA

Sa panada ens heu de dar

grossa i ben atapaïda

que si no l'heu beneïda

noltros menam s'escolà.

Deixem lo dol,

cantem amb alegria

anirem a dar les Pascos a Maria.

Les festes a les Illes. Ma del Mar Janer i Tomàs Martínez

Tonada matancera

TONADA MATANCERA

MALLORCA

Noltros venim de matances

de devers la Soledad

i de porc no n'hem menjat

i de porc no n'hem menjat

no'n podem contar alabances.

Les festes a les Illes. Ma del Mar Janer i Tomàs Martínez

Cançó de Sant Antoni

CANÇÓ DE SANT ANTONI

MALLORCA

Quin batle tan rigurós

carregat de picardia

nos ha robat sa cetria

d'es nostro Sant gloriós.

Les festes a les Illes. Ma del Mar Janer i Tomàs Martínez

Cançó de Sant Antoni

CANÇÓ DE SANT ANTONI

MALLORCA

Sant Antoni va per mar

sonant una campaneta.

Tots els peixos de la mar

ballen dins una cambreta.

N'hi ha de petits

que ballen més polits

S'agafen per sa coua.

Anaven a Barcelona,

de Barcelona a Ciutat,

va surtir un poble gat

i una truja molinera

que molia una cortera;

una lloca amb un pollet

que ni hi veia de s'ui dret

i l'hi va pegas a s'esquerra,

no va veure cel ni terra

i no féu pus kec-kere-kec.

Les festes a les Illes. Ma del Mar Janer i Tomàs Martínez

Ja ha arribat Sant Jordi

JA HA ARRIBAT SANT JORDI

TRADICIONAL ALEMANYA

ADAPTACIÓ M. MARTORELL

Ja ha arribat Sant Jordi fira dels amors

i tothom regala roses de mil colors.

També passejant hi podreu trobar

llibres  a cabassos per a regalar.

Ed. Cruïlla. 1r Música i dansa

 

Les castanyes peten, peten

LES CASTANYES PETEN, PETEN

Dàmaris Gelabert/Laura Carrión o Eulàlia Canal?

1. Les castanyes peten, peten, 

donen voltes catacrec!
Ara ve la castanyera 

i n'hi haurà per tots els nens!

L'u de novembre és Tots Sants.
De castanyes m'omplo les mans.
Peten, peten, crec catacrec,
calentetes fan passar el fred.

2. Les castanyes peten, peten, 

donen voltes catacrec!
Faig boletes amb les mans,

 ja ser fer bons panellets!

L'u de novembre és Tots Sants.
De castanyes m'omplo les mans.
Peten, peten, crec catacrec,
calentetes fan passar el fred.

3. Les castanyes peten, peten, 

donen voltes catacrec!
Una història que fa por, 

ens expliquen vora el foc!

L'u de novembre és Tots Sants.
De castanyes m'omplo les mans.
Peten, peten, crec catacrec,
calentetes fan passar el fred.

Ed. Cruïlla. 1r Música i dansa

 

VIROLET SANT PERE II

VIROLET SANT PERE II

CANÇÓ DE DIADA

VIROLET SANT PERE,

VIROLET SANT PAU,

LA CAPUTXA US QUEIA,

LA CAPUTXA US CAU.

VIROLET SANT PAU.  Montserrat Busqué i Barceló.

   Versió recollida a Manlleu.

   Sembla ser així mateix una cançó o fragment d'una cançó de Serra Vella.

Surt sol solet

SURT SOL SOLET

DIADA DE SANT JORDI
Tradicional hongaresa
Béla Bartók (1881-1945)
Adaptació: M. T. Giménez

 -Andante. Cançó infantil- Per a nens. Béla Bartók (1881-1945)

SURT SOL SOLET,

TOTS TENIM FRET,

VINE PER SANT JORDI

VINE SOL SOLET.

SI TU NO VENS 

NO PUC SORTIR.

VINE PER SANT JORDI

VINE AL MEU JARDÍ.

LA, LA, LA

LA, LA, LA ,LA

VINE PER SANT JORDI

VINE SOL SOLET. 

http://festespopulars.wordpress.com/

http://blocs.xtec.cat/gloriasc/category/sant-jordi/

http://aeigmarinada.blogspot.com/2011_04_01_archive.html

Per Tots Sants

PER TOTS SANTS (27)

INFANTIL

Per Tots Sants, castanyes;

per Nadal, torrons;

per la Pasqua mona;

i tot l'any, bombons.

VIROLET SANT PAU. Montserrat Busqué i Barceló

Jaia quaresma

JAIA QUARESMA (27)

Jaia Quaresma

peus petits,

caga en terra 

i pixa en el llit.

SERRA MAMERRA. Cantarelles i cançonetes per a infants

1rB CEIP ES PUIG de Sóller

Sa passetjada

SA PASSETJADA (14)

MENORCA

CANÇONS POPULARS MENORQUINES

FRANCESC D'ALBRANCA

Ses festes de Cinquagema

me'n vaig anar a passetjar,

i em succeí un exemplar,

no crec que ningú s'ho crega.

Com vaig esser pes camí

se posà a ploïscar

i me fou forçós entrar

a un lloc prop d'es camí.

Com vaig esser a sa barrera,

sa madona va sortir:

- Déu vos guard, senyora bella,

me voldrieu recollir?

- Entrau, jovenet, entrau,

casa pobra trobareu.

Demanau i disponeu:

tot està per Vós: manau.

I jo li vaig demanar

a ses cases qui hi havia;

ella me va contestar

que hi entràs i ho sabria.

Quan a's pati vaig entrar

sortí una noble pintura,

me prengué sa qualcadura,

me la va desensellar,

i que sa roba que duia

me l'havia de mudar.

- Tot això és excusat

de fer aquest tràfec per jo:

no hi estic gaire banyat:

que he de fer mudar-m'ho?

Tragueren-me una cadira, 

i un cànyom florejat:

sa jove en es meu costat

i sa mare nos servia.

En tant en tant colque uiada,

un entretenia s'altre;

sa mare en servir afanada:

- Mon jovenet, que vos falta?

A mi no m'agrada es vi,

ni m'agrada s'aigordent;

sa jove partí rabent

i em va dur resoli fi.

Això, com era dolcet,

a mi molt que m'agradava,

i sa jove qui me'l dava:

me'l bevia sense set.

Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca.

Les verges

LES VERGES

 MALLLORCA

Demà son les Verges

tothom ha d'anar

a dins les alzines 

bunyols a menjar.

Avui són les Verges

 tots hi hem d'anar

 amb una panera

bunyols a cercar.

Hora de costura

en berenarem

amb mel i confitura

tots els tastarem

Avui són les Verges;

totes hi hem d'anar,

de bunyols amb sucre,

hem de berenar.

LES VERGES ROCK PLAYBACK

Per què celebram el dia de les Verges?

Les verges és una celebració típica de les illes que se celebra dia 21 d’octubre (dia de santa Úrsula). 

Avui, 21 d’octubre, toca menjar bunyols per recordar santa Úrsula i el seu seguici d’onze mil verges. La tradició, mancada de tota base històrica, diu que santa Úrsula–que en llatí vol dir “óssa petita”- va viure al segle V dC. Era una cristiana filla d’un príncep britànic. La seva extraordinària bellesa no va passar desapercebuda a un rei pagà d’Anglaterra, el qual la reclamà per casar-la amb el seu fill. En cas de negativa, l’anglès amenaçava amb la guerra. Úrsula va acceptar-ho, però amb dues condicions: que abans de contreure matrimoni pogués anar en peregrinació fins a Roma i poder fer el viatge amb la companyia d’onze mil verges, també cristianes. Un cop a Roma varen convèncer el papa Ciríac (d’existència desconeguda) perquè s’unís al seguici.

De tornada, es varen aturar a Colònia (Alemanya), que estava assetjada pels huns. Aquests, en veure que aquelles onze mil verges no volien satisfer els seus desitjos sexuals, les varen executar, majoritàriament per decapitació -la llegenda magnifica el seu nombre potser per remarcar la crueltat de la massacre. El rei d’aquells bàrbars, Juli en algunes versions, va quedar colpit per la bellesa d’Úrsula i li va demanar que fos la seva esposa. En ser rebutjat, li va clavar una fletxa al cor.

Independentment de la veracitat de la llegenda, el culte a santa Úrsula es va estendre molt ràpidament per Europa. Això propicià que s’aixecassin moltes esglésies en honor seu. Des d’aquella època, santa Úrsula es convertí en la patrona de les verges. I la cultura popular aprofità el seu dia per retre un sentit homenatge a les al·lotes en edat de merèixer.

Bunyols mallorquins

Actualment, a Mallorca, la Revetla de les verges és una de les festes més antigues de l’illa. Se celebra la nit del 20 d’octubre, vigília de Santa Úrsula. Els fadrins solen anar a cantar, en grup, serenates a la porta de les seves enamorades. A més de cantar cançons populars (com el famós “Clavelitos”), també entonen, amb un clavell a la mà, temes d’un cert component eròtic i picaresc. Aleshores, les al·lotes afalagades, com a mostra d’agraïment, conviden els seus pretendents a entrar dins ca seva per menjar bunyols i beure moscatell. Els bunyols, que també es mengen molt per Quaresma, són un plat molt característic de la gastronomia mediterrània: al Marroc són anomenats “sfeudj”, a Algèria i Túrquia se’ls denomina “lokma”, a Grècia són coneguts com “lukumades” i a Egipte se’ls coneix com a “lokume”.

Tradició popular

La gent de la mar té aquest dia com a molt ventoler i és per això que diu que “avui és Santa Úrsula, la Ventosa”. La tradició popular ha convertit la revetla, dia 20 d’octubre en una festa en què les al.lotes fadrines, per agrair la serenata que els dediquen els jovençans, els conviden a entrar dins ca seva i a menjar bunyols i a beure moscatell, encara que alguns han estat rebuts, més d’una vegada, amb poalades d’aigua pel cap i han acabat ben remulls, com a “càstig” per la seva penosa veu.

Després de més de quinze segles, es manté encara molt viva la tradició, si bé ha sofert algunes “petites innovacions” per part dels estudiants: sol ocórrer, entre els més joves, que ells obsequien les seves estimades amb un clavell vermell, encara que n’hi ha que el substitueixen per una rosa vermella i, a canvi, elles els conviden a menjar bunyols. Això sol ser el mateix dia 21, ja que les cantades són durant el vespre.

Els nins i les nines d’educació infantil celebren aquesta festa berenant de bunyols i aprenen cançons referides a aquesta data:

RECEPTA BUNYOLS

Ingredients per a cada classe

* tres ous

* un tassó de llet

* un quart de quilo de farina de força

* una cullerada se saïm

* un paquet de llevadura en pols

* oli per fregir

* un quilo de patates bullides

INFORMACIÓ BESTRETA DE 

CEIP Joan Veny i Clar

 

LES VERGES ROCK CANTADA PELS ALUMNES DE CEIP ES PUIG DE LLOSETA

CANÇÓ DE SES FIGUES

CANÇÓ DE SES FIGUES (2)

1R I 2N CICLE

MALLORCA

DES DE QUE CANTAM SES FIGUES

N'ÉS EL DISSABTE DEL RAM, RIM-RAM.

DE SES VOSTRES FIGUES DOLCES,

DAU-MOS-NE UN PANER GRAN, RIM-RAM.

NO LES MOS DONEU FORNERES,

D'AQUELLES COM A CEROL, DIM-DOL.

DAU-LES-MOS DE SES PRIMERES

QUE POSAREM EN ES SOL, DIM-DOL.

Ding dang La cançó popular de les Illes Balears.