Quan la fico i quan la trec,
jo li faig la zigo zigo;
quan la fico i quan la trec,
jo li faig la zigo zeg.
Cançó antiga. De quan el paper es feia a mà. El mestre paperaire omplia la forma de pasta líquida de paper. Quan era plena, li feia la "zigo-zigo", es a dir, la remenava amb un art especial propi de l'ofici per tal que l'aigua que diua la pasta s'escorregués pel fons enreixat de la forma.
Tot l'art del labrèn o mestre paperaire estava a saber agafar amb la forma la quantitat justa de pasta de la tinta per tal que el paper tingués el gruix desitjat, i a saber fer la "zigo-zigo" sense que la pasta s'agrumollés.
Es pot aprofitar en explicar als nens els oficis, i perquè en cantar-la facin els gestos del labrèn o mestre paperaire.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
