Ball dels dimonis (Artà)Sant Antoni

Ball dels dimonis (Artà) Sant Antoni

SANT ANTONI/ARTÀ

Na garrovera

NA GARROVERA

DARRERS DIES/ARTÀ

Senyor, voleu-me donar enteniment,

per explicar aqueix turment que fort patesc.

La causa és que m’ho meresc i no m’ho

dóna.

És una sola persona qui em fa penar

i no em vol alliberar, jo no sé perquè.

Jo me pens si ella cerca dur-me la mort.

Si és així, me n'aconhort morir per ella

perquè és la jove més bella que escaufa es

sol.

No és que l’hi trobi tot sol, dic a la cara,

perquè son pare i sa mare, sense dubtar,

que més l’hi deuen trobar que ses estrelles.

Xerafins i meravelles, àngels i sants

de les seves pròpies mans feren son cos.

No hi ha cap ramell de flors, amb ell

semblant!

Té cara de diamant a los meus ulls,

n’és causa molts de perjuis quantra ma

vida.

Ella n’és desagraïda em diu la gent,

ella té divertiment i jo tristesa.

Habitant dins son Sureda, absent de vós,

cara de clavell hermós, sense consol.

Mon cor va vestit de dol quan no vos veu. 

 

Escoltau i oireu lo meu venir:

des portal me veig partir com un falcó

i prenc es cap des cantó de sa boal

i ja m'enverg amb un salt a damunt s’era.

Per veure Na Garrovera vaig a la vila

i prenc es clot de s’argila i som tot sol,

feia més via que es sol pensant amb ella.

I en sortir de Can Gatzella i entre Conilles,

si em veies, t’entristiries lo meu venir.

I ja som en es molí de mon senyor

i és de Can Pere Boio i Can Eulari

i fins davant cas Vicari no tenc repòs.

Allà s'atura mon cos, mirant mon bé.

- Mestre Esteva Garrover, sa vostra filla,

ella és qui em dóna alegria i pena tanta,

que tothom del món s’espanta jo com som

viu,

i ella respon i diu: - Ja estic contenta,

mentre de ton gust te vénga, fer-te patir. 

  Tots los turments vull sofrir per ton amor,

perquè absent de lo teu cos me trob tan

trist,

com si ara m’hagués vist atrepanat,

de moros enrevoltat, cobert de fletxes,

i per altra part heretges que m’envestissin

que mentrestant acudissin altres gentils.

És hora de redimi'ls, treu-me de pena,

perquè tu em tens amb cadena mon cor

lligat,

amb uns grillons enclavat de cap a peus.

Si d’aqueix turment no em treus, al punt

som mort.

Considera quin conhort tendrà mon pare,

los meus germans i ma mare quan los diran

que a mi viu no em trobaran que mort seré,

per causa de voler bé an el cos teu.

Això que no deu ésser ofendre a Déu?

Així perdon a la gent que m'agravia!

A Jesús i a Maria vull comanar,

sants i santes vull posar per intercessors

per alcançar ses amors que tu em planys

tant. 

 

De tothom del món som planc fora de tu.

Tu tens es remei segur per curar-me!

De los meus mals tendràs plaer? Quina

esperança!

Per donar-me millorança perdré la vida,

perquè n’ets desagraïda i jo lleial.

No em detengues el punyal que amb la mà

tenc;

que en trauràs d’un fort turment i penes

fortes.

Ses penyes ja estan resoltes a fer-se trossos

quan veuen que los meus ossos van tan

rompent.

Jo de morir estic content per estar

enamorat,

i pos per haver acabat el Santíssim

Sagrament

que mos doni enteniment, memòria i

sanitat! 

CANÇONER DELS DARRERS DIES. ARTÀ. JAUME CABRER

Una dona llarga i prima

UNA DONA LLARGA I PRIMA

DARRERS DIES/ARTÀ

Una dona llarga i prima,

ara va de bo!

Seca com un bacallà,

ara va de bo!

Seca com un bacallà,

ara va de bo, que de bo va!

Es passeja per la vila,

ara va de bo!

Caragols qui en vol comprar?

ara va de bo!

Caragols qui en vol comprar?

ara va de bo, que de bo va!

A quant els veneu, madona?

ara va de bo!

A sis van a mesurar,

ara va de bo!

A sis van a mesurar,

ara va de bo, que de bo va!

No els em podeu dar a quatre?

ara va de bo! 

A quatre no els puc dar!

ara va de bo!

A quatre no els puc dar!

ara va de bo, que de bo va!

Que mal vos caigués es covo,

ara va de bo!

I no el poguéssiu aixecar,

ara va de bo!

I no el poguéssiu aixecar,

ara va de bo, que de bo va!

Quan va haver voltat cantó,

ara va de bo!

Es covo li trabucar,

ara va de bo!

Es covo li trabucar,

ara va de bo, que de bo va!

Si aferraren set o vuit homes,

ara va de bo!

I no el pogueren aixecar,

ara va de bo!

I no el pogueren aixecar,

ara va de bo, que de bo va!

Després hi va anar en...

ara va de bo!

I tot d'una el va aixecar,

ara va de bo!

I tot d'una el va aixecar,

ara va de bo, que de bo va! 

 

Una dona llarga i prima,

magra com una sardina

seca com un bacallà,

se semblava a sa padrina,

era com es capellà;

s’abella que li picà

era des coll de n’Abrines,

ses al·lotes que són fines

per no quedar fadrines

amb un fi s’han de casar.

Un alemany que vingué

a estiuejar per Mallorca,

que nedant ell trobà una orca

i un bon susto se’n dugué.

Damunt s’arena s’assegué

per veure si veia Aubarca,

va veure passar una barca

per devora es cap vermell

i com qui no tenia remei

devora s’ase s’ajagué.

Per Sant Salvador un grí

volia anar a sa berbena,

se va mollar sa melena

i ballà damunt un brí,

fent ses paumes li va dir

a una mosca vironera:

Si vols tastar aquest vi

hauràs de dur sa greixonera

com feia na Molinera

llogada a Son Durí.

 

Una puça s’escaufava

a sa camil·la de ca seva,

es qui l’agafa és seva

deia l’amo de Son Fava

i sa pasta qui tovava

per Sant Antoni fer coques,

una mosca a les fosques

dins sa cuina qui volava;

sa madona les tastava

devora dues pedres tosques.

El dimoni cucarell

encalçava una aranya,

li va pegar en sa canya

i li va llevar sa pell.

Per devora Son Jaumell

tot lo que és eixut sa banya

en bicicleta una alemanya

meam a veure qui li guanya,

que les puja en molta manya

a ses costes de Morell.

Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer

 

Jo tenc una parra

JO TENC UNA PARRA

DARRERS DIES/ARTÀ

1. Jo tenc una parra

de calop vermell,

tot se fon en pàmpol,

pàmpol i rovell.

2. Jo tenc una parra

de dos mil borrons

i ne fa de grossos

i de petitons.

3. Jo tenc una parra

de pàmpol rosat,

i s’és feta grossa

de tot d’emparrat.

4. Jo tenc una parra

de dos mil borrons

i un saio-maio

que talla cantons. 

 

5. Jo tenc una parra

de dos mil borrons;

no sap fer raïms grossos;

només aixinglons.

6. Darrere una penya

vaig posar llevat;

va sortir Mossènyer,

tot empastissat.

7. - Mossènyer, Mossènyer,

qui més correrà,

vós per la muntanya,

i jo pel lloc pla?

8. Vós, per la muntanya,

mates trobareu,

i jo, pel lloc pla,

no m’agafareu!

9. Jo tenc una espasa

que talla cantons

i un saio-maio

amb molts de botons.

10. A cada botó,

un floc de setí,

tot serà vostro,

si em voleu a mi. 

CANÇONER DELS DARRERS DIES. ARTÀ. JAUME CABRER

Dominé

DOMINÉ

DARRERS DIES /ARTÀ

Alça els ulls, per l'estimada.

Dominé!

Alça els ulls que Déu ho vol.

Dominé!

Veuràs un tronxo de col.

Dominé!

Penjat a sa traginada.

Dominé!

Dominé, dominé, dominé,

dominé, dominé, dominé!

No vos caseu garrideta

amb un home tan petit,

que ha de mester cadireta

per pujar damunt es llit.

Pare nostre vos qui estau

amb so cap dins sa pastera,

na Marieta i en Pere

festegen dins es corral.

Un escarabat i un gri

s’han fet escolans de Randa

i un ase de Villafranca

els ensenya de llegir. 

                      Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer

Es mocadoret

ES MOCADORET

DARRERS DIES/ARTÀ

Aquest mocador, cosit en dilluns
que té es punts curts i és coneixedor.
"Morenita del alma i és coneixedor".
Aquest mocador, cosit en dimarts,
que té es punts llargs i és coneixedor.
"Morenita del alma i és coneixedor".
Aquest mocador, cosit en dimecres
és cosit els vespres i és coneixedor.
"Morenita del alma i és coneixedor".
Aquest mocador, cosit en dijous
que té es punts nous i és coneixedor.
"Morenita del alma i és coneixedor".
Aquest mocador, cosit en divendres
és cosit des gendres i és coneixedor.
"Morenita del alma i és coneixedor".
Aquest mocador, cosit en dissabte,
és cosit des sastre i és coneixedor.
"Morenita del alma i és coneixedor".
Aquest mocador, cosit en diumenge,
no poden fer feina i és coneixedor.
"Morenita del alma i és coneixedor".
Aquest mocador i es qui l'ha cosit,
està mal ferit i és coneixedor.
"Morenita del alma i és coneixedor".

Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer

Es mussol

ES MUSSOL

DARRERS DIES / MALLORCA

Es mussol no vol cantar perquè és totsol
Ni sol!, no vol cantar es mussol.
- Es mussol no vol cantar perquè són un
- Ni un, ni sol! No vol cantar es mussol.
- Es mussol no vol cantar perquè són dos
- Ni dos, ni un, ni sol! No vol cantar es mussol...

Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer

El meu gitano

EL MEU GITANO

DARRERS DIES /ARTÀ

Demà vendrà es meu gitano,
aniré a esperar-lo an es moll:
li donaré sa maneta
enrera! enrera!
i una aferrada pes coll.

Cançoner del darrers dies. Artà. Jaume Cabrer

Festejada de Son Rebostet

 FESTEJADA DE SON REBOSTET

MALLORCA/DARRERS DIES

Venia de Son Ramon
de tallar ses romegueres,
i vaig perdre sa somera,
mal d’altri rialles són (bis)
Al punt que som arribat
i n’he tirades les eines,
sop i faç totes ses feines
així com puc d’aviat.
Com som damunt es portal
qui me’n vaig a festejar,
voldria poder tornar
una àliga o un milà
per més prest poder arribar.
a ca s’estrella coral,
que, per mi, porta més sal
que no congria la mar!
Com som enmig des carrer
per anar a Son Rebostet,
Magdalena, per veure’t
que de pena passaré!
Com som en es Pontarró,
que sortia de la vila,
jo li dic: - Oh, vida mia,
en tu he posada s’amor,
som ton lleial servidor
en qualsevol cosa sia!-
Com som es Pla d’es Cós
en es bastiment pos vela:
- Ara és hora, Magdalena,
que refermis tes amors.
A sa Creu de na Bernarda,
duia trot de peixater,
per por de s'altre guerrer
no me fes pegar esquenada.
Com som a sa Guixeria,
allà un pensament vaig fer:
que, si hi trob altre guerrer,
quin glop més amarg seria!
-Hi heu pensat, vida mia,
en una tal cosa fer?-
Com som davant es portal,
d’allà on tots hem d'anar,
allà me solec senyar
i un pare nostre resar
perquè Déu me guard de mal
Me’n vaig amb so cor lleial,
lo meu bé i tot hi va.
Quan vaig esser en es torrent,
en un bot el vaig passar;
quan vaig esser allà, dellà,
feia més via que es vent.
Com vaig ser damunt es Collet,
qui descobresc Son Servera,
adéu ca sa Cuinera,
veïnat de son Ciriet!
Com arrib damunt es Coll,
mirant a son Rebostet,
Magdalena, per veure’t
feia més via que es sol.
Com som a s’establiment
de ca l’amo Antoni Sales,
hi pens i dic tres vegades
que és de ses coses més males
es mal d’enamorament:
es passar tant de turment
perilla batre-hi ses ales.
Com som en es Rafalet, (Rebostet)
la vaig sentir conversar,
i amb un bot me vaig tirar
a su davant es Pouet;
n’estava abrasat de set
i s’aigua no em vaig mirar.
Més que caminar, corria
en es pla de Cala Sort
i no tenia conhort
pensant que colgada estaria.
Hauria estat, vida mia,
en dissabte matar es porc.
Com som damunt es portal,
toc, i ella me ve a obrir,
i ja no esper a tenir
tanta d’alegria mai!
A lo punt que vaig entrar,
me da cadira per seure,
i fins hora d’anar a jeure,
amb ella vaig festejar.
I, com me’n vaig voler anar,
que d’ella em vaig despedir,
lo darrer que me va dir:
-Ja pensaràs a tornar!
-Pena no n’has de passar,
que em fonc quan no som aquí!
- Vés alerta, serverí,
a fer-me pegar esquenada,
que et donaré una tupada
que et recordaràs de mi!
-Això no se fa a tupades;
cadascú fa lo que pot.
Tu ho tens lluny i jo ho tenc prop;
es córrer serà de bades!

Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer

Sa mort d'en Cabrinettis

SA MORT D'EN CABRINETTIS

DARRERS DIES/MALLORCA

De sa mort d'en Cabrinettis, xiribiu,

xiribiu, bum, bum; bum, bum, bum...

De sa mort d'en Cabrinettis,

ens hem de recordar. Ah, ha, ha; Ah, ha, ha

ens hem de recordar.

I noltros que som "quintos" ....

i noltros que som "quintos"

mos n'hem d'anar a lluitar ....

mos n'hem d'anar a lluitar.

Vaig anar a ca s'hostalera ...  

vaig anar a ca s'hostalera,

que hi ha per sopar ...

que hi ha per sopar.

Hi ha perdius amb "baile"...  

hi ha perdius amb "baile",

i arròs amb bacallà ... 

i arròs amb bacallà.

Que tienen los "senyores"...  

que tienen los "senyores",

que no volen sopar ...

que no volen sopar.

Que tienen mal de "amores" ...

que tienen mal de "amores",

o mal de festejar ...

o mal de festejar.

Encén es llum criada ...

encen es llum criada,

mana-los a sopar...

mana-los a sopar.

A sa cambra més alta ...

a sa cambra més alta,

i a sa de més enllà ...

i a sa de més enllà.

La criada traïdora ...

la criada traïdora,

se va aturar a escoltar ...

se va aturar a escoltar.

Això no són "senyores" ...

això no són "senyores".

són lladres per robar ...

són lladres per robar.

Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer