UNA POMETA

Una pometa – Tradicional Catalana by esgunya

Una pometa tinc a l'hort,

que en verdeja, que en verdeja.

Una pometa en tinc a l'hort,

que en verdeja com la flor.

   Es feia servir per a fer saltar els infants des de terra estant sostenint-los amb totes dues mans. A quatre anys són massa grans per posar en pràctica aquesta moixaina. Les dificultats d'aquesta cançó són rítmiques i d'articulació; si aconseguim que la cantin sense endarrerir-se gens, començant i acabant tots al'hora i que el text s'entengui perfectament haurem fet una gran feina.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

LA SARDANA DE L'AVELLANA

La sardana de l'avellana – Tradicional Catalana by esgunya

La sardana de l'avellana

pica de peus, i balla de gana;

la sardana de Ripoll

mata la puça i deixa el poll.

   Cançó de ball rodó o de rotllana; serveix per a introduir els nens a les danses més organitzades.

   Es balla agafats en rotllana caminant en sentit contrari a les agulles del rellotge, i en cantar l'últim vers de cada estrofa tots els nens s'ajupiran fins a terra i es tornaran a aixecar de seguida per continuar la dansa.

   Als nens petits, en ajupir-se, els és difícil mantenir l'equilibri. Per això, quan ja la saben bé, es pot convertir també en joc eliminatiu: el qui cau per terra, surt de la rotllana. Guanyen aquells que aconsegueixen acabar tota la rotllana.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DE BEURE AIGUA O VI

Cançó de beure aigua o vi -Tradicional catalana- – Tradicional Catalana by esgunya

Jesús hi bec, 

aigua de cep,

suc de raïms,

tot vagi a dins.

   Es cantava sobre tot en beure aigua d'un rec, sot o altre corrent, per tal de poder-se-la beure sense que faci mal.

   Es pot aprofitar per cantar-la en el centre d'interès dels menjars, en beure aigua i, de més grans, en beure vi, i fins i tot també per aprendre a beure a galet (porró, càntir).

FONT: VIROLET SANT PERE -Montserrat Busqué i Barceló

Figues seques/Capta de figues

FIGUES SEQUES/CAPTA DE FIGUES

DARRERS DIES/ARTÀ

A on són ses senalletes,
aquelles d’anar a comprar?
Perque anit han de quedar
ben plenes de figues seques.
A la xic-xic!
A la xic-xac!
N’hem d’omplir un sac,
de figues anit!
Ses figues mos heu de dar
de coll de dama i verdals,
bordissots i peratjals,
totes grosses com sa mà,
i veure al·lots botar
contents com a generals!
No les mos doneu forneres,
d’aquelles com a cerol;
dau-les-mos de ses primeres
que vareu llevar des sol.

Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer

Pel desert

PEL DESERT

Pel desert va una caravana.

Una mona robava bananes.

Ansa per ansa

La tardor que jo conec

LA TARDOR QUE JO CONEC

DAMARIS GELABERT/EULÀLIA CANAL

1. La tardor que jo conec
té gust de raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.

 

2. La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec.

 

3. La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
La tardor que jo conec.

Música i dansa. 3r. Cruïlla

 

Llimones de Sant Jeroni

LLIMONES DE SANT JERONI

Harm. Francesc Crespí (n. 1955)

PARTITURA

Som menjat tronges,
pomes, peres i codonys,
llimones de Sant Jeroni,
síndries i melons.
Pomes, pometes dolces i codonyets,
mostatxins i coses fines,

panses, rem i pa torrat, Sí!

La princesa que habitava al cor d'una poma

LA PRINCESA QUE HABITAVA AL COR D'UNA POMA

Lletra: Gabriel Janer Manila (n. 1940)

Música: A. Rodríguez Sabanes (n. 1957)

Al cor d’aquella poma
la més alta de totes
una Princesa canta
trista i plorosa

¿Què faré, amics, tancada
a l’obscura penombra
de la fruita gebrada?

Voldria tenir una ales
i sortir de la poma
per les corbes de l’aire.

Al cor d’aquella poma
la Princesa no canta
vingueren quatre ocells
anit se la menjaren.

PARTITURA

La castanya

LA CASTANYA

TRADICIONAL CATALANA

PALLARS

Vora el foc tinc la mainada

que castanyes fa torrar

quan estiguin bufadetes

el gatet hi jugarà. (bis)

La castanya reinflada

pega bot i fuig del foc

qui té la sort d'agafar-la

no ha d'anar a plegar a l'hort. (bis)

Vora el foc la castanyera

les castanyes va torrant

amb cassola foradada,

paperina i davantal. (bis)

Els minyons mengen castanyes,

pa torrat i panellets

quan arribin a la plaça

els cauran els calçotets. (bis)

Ed. Cruïlla. 1r Música i dansa

  

Les castanyes peten, peten

LES CASTANYES PETEN, PETEN

Dàmaris Gelabert/Laura Carrión o Eulàlia Canal?

1. Les castanyes peten, peten, 

donen voltes catacrec!
Ara ve la castanyera 

i n'hi haurà per tots els nens!

L'u de novembre és Tots Sants.
De castanyes m'omplo les mans.
Peten, peten, crec catacrec,
calentetes fan passar el fred.

2. Les castanyes peten, peten, 

donen voltes catacrec!
Faig boletes amb les mans,

 ja ser fer bons panellets!

L'u de novembre és Tots Sants.
De castanyes m'omplo les mans.
Peten, peten, crec catacrec,
calentetes fan passar el fred.

3. Les castanyes peten, peten, 

donen voltes catacrec!
Una història que fa por, 

ens expliquen vora el foc!

L'u de novembre és Tots Sants.
De castanyes m'omplo les mans.
Peten, peten, crec catacrec,
calentetes fan passar el fred.

Ed. Cruïlla. 1r Música i dansa

 

Marrameu

MARRAMEU

POPULAR CATALANA

Marrameu torra castanyes

a la voreta del foc;

ja n'hi peta una als morros,

ja en queda el marrameu mort.

Pica ben fort,

pica ben fort,

que piques fusta,

pica ben fort.

Marrameu i marrameua,

s'embolica amb un llençol;

feia veure que era un home

i era una fulla de col.

Pica ben fort,

pica ben fort,

que piques fusta,

pica ben fort.

Música 1. Mc Graw Hill

Marrameu ja no s'enfila

per terrats ni per balcons,

que té una gateta a casa

que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort.....

 

NINS I NINES DE PRIMER I SEGON DEL CEIP ES PUIG DE LLOSETA, MARRAMEU

La cançó de les mentides

LA CANÓ DE LES MENTIDES

ILLES BALEARS - CATALUNYA

El pare va anar al mercat,

El pare va anar al mercat,

a comprar una burra cega, trau-trau!

a comprar una burra cega, trau-trau!

 

Li talla els quatre peus,

Li talla els quatre peus,

la burra arrenca a córrer, trau-trau!

la burra arrenca a córrer, trau-trau!

I en troba un cirerer,

 I en troba un cirerer,

carregat de figues verdes, trau-trau!

 carregat de figues verdes, trau-trau!

Li tira un cop de roc,

Li tira un cop de roc,

i en fa caure una ametlla, trau-trau!

i en fa caure una ametlla, trau-trau!

Li cau l'ametlla al peu,

Li cau l'ametlla al peu,

li surt sang de l'orella, trau-trau!

li surt sang de l'orella, trau-trau!

De la sang que li va sortir,

 De la sang que li va sortir,

en corren set rieres, trau-trau!

 en corren set rieres, trau-trau!

La van a mesurar,

La van a mesurar,

mitja avellana plena, trau-trau!

mitja avellana plena, trau-trau!

Aquesta és la cançó,

Aquesta és la cançó,

la cançó de les mentides, trau-trau!

la cançó de les mentides, trau-trau!

Qui la vulgui saber,

Qui la vulgui saber,

que vagi a Filipines, trau-trau!  

que vagi a Filipines, trau-trau! 

Ansa per ansa

   

La masovera II

LA MASOVERA II

1. La masovera se'n va al mercat (bis)

El mercat és el dilluns.(bis)

El dilluns compra llegums.(bis)

Olailà, la masovera, la masovera

Olailà, la masovera se'n va al mercat.

2.  La masovera se'n va al mercat (bis)

El mercat és el dimarts.(bis)

El dimarts compra naps.(bis)

Olailà, la masovera, la masovera

Olailà, la masovera se'n va al mercat.

3. La masovera se'n va al mercat (bis)

El mercat és el dimecres.(bis)

El dimecres compra nespres.(bis)

Olailà, la masovera, la masovera

Olailà, la masovera se'n va al mercat.

4. La masovera se'n va al mercat (bis)

El mercat és el dijous.(bis)

El dijouss compra nous.(bis)

Olailà, la masovera, la masovera

Olailà, la masovera se'n va al mercat.

5.  La masovera se'n va al mercat (bis)

El mercat és el divendres.(bis)

El divendres compra faves tendres.(bis)

Olailà, la masovera, la masovera

Olailà, la masovera se'n va al mercat.

6. La masovera se'n va al mercat (bis)

El mercat és el dissabte.(bis)

El dissabte tot s'ho gasta.(bis)

Olailà, la masovera, la masovera

Olailà, la masovera se'n va al mercat.

7. La masovera se'n va al mercat (bis)

El mercat és el diumenge.(bis)

El diumenge tot s'ho menja.(bis)

Olailà, la masovera, la masovera

Olailà, la masovera se'n va al mercat.

 Música 3. Ireneu Segarra

POMA

JOC

   Penjam a un fil i del sostre unes quantes pomes, separades una de l'altre. Col·locam un nin/a devora cada poma, amb les mans darrera. Han de mossegar la poma sense tocar-la amb les mans.

   Guanya qui se la menja primer. (Qui se l'acaba primer)

LOCUCIONS O FRASES FETES

- Estar sa com una poma

- Fer cara de pomes agres

- Esser una poma

REFRANYS

- Una poma mai no és bona per a tothom.

- Una poma podrida dins un paner podreix les altres.

CANÇONS

- Cinc pometes té el pomer

- Deu pometes té el pomer

- Jo tenc cinc pometes

- De dintre d'una poma

- Poma midora

Deu pometes té el pomer

DEU POMETES TÉ EL POMER

CATALUNYA

Deu pometes té el pomer
de deu una, de deu una.
Deu pometes té el pomer
de deu n'hi caigué

Si mirau el vent d’on ve
veureu el pomer com dansa
Si mirau el vent d’on ve
veureu com dansa el pomer.

Nou pometes té el pomer
de nou una, de nou una...

Ansa per ansa

una jove pageseta

UNA JOVE PAGESETA

CATALUNYA

Una jove pageseta
anava per un barranc;
aportava una panereta
tapadeta amb lo bancal.
(parlat: li pregunto si són móres.)
Li pregunto si són móres
això que porta tapat.
(parlat: - No, senyor, que són verdures.)
- No; senyor, que són verdures
per anar a vendre al mercat.

Cançó adequada per fer un diàleg solista-grup i per fer

una dansa de rotllana. A cada represa canviam el nom de 

la fruita 

Música 2. Ireneu Segarra

Música de la cançó 

PANSA-PANSES

En podem dur per tots els nins, observar-les (són petites, arruades, tenen una coa...) i menjar-les (són dolces, tenen pinyolets dedins...). Podem explicar com es fan (es deixen assecar els grans de raïm al sol...). Si les deixam dins l’aigua unes hores, s’inflen i l’aigua es torna dolceta.

LOCUCIONS O FRASES FETES

-       Arrugat com una pansa

-       Menja coes de pansa i hi pensaràs. (Es diu al qui ha de recordar-se d’una cosa i no està segur de no oblidar-se’n, i també a un que s’ha oblidat d’una cosa – Hauràs de menjar coes de pansa.

A casa sempre he sentit a dir que les coes de pansa fan memòria

Ja ha arribat la tardor

JA HA ARRIBAT LA TARDOR

JA HA ARRIBAT LA TARDOR

ÉS EL TEMPS DE LES CASTANYES,

JA HA ARRIBAT LA TARDOR

JA NO TINDREM MÉS CALOR.

JA HA ARRIBAT LA TARDOR

MENJAREM MOLTES CASTANYES,

JA HA ARRIBAT LA TARDOR

PICAREM PETITS PINYONS.

CANÇÓ DEL FOC DE SANT ISIDRE

CANÇÓ DEL FOC DE SANT ISIDRE

CANÇÓ DE DIADA

SANT ISIDRE DE LA PINYA,

SANT ISIDRE LLAURADOR

SE N'ANAVA A CAVAR FAVES

A L'HORT DEL SENYOR RECTOR.

VIROLET SANT PAU. Montserrat Busqué i Barceló

Cançó perquè faci mal una fruita robada (29)

Cançó perquè faci mal una fruita robada (29)

ENCANTAMENT

Poma beneïda,

dóna salut i vida.

Qui de bon grat et collirà

amb bona honra et menjarà.

VIROLET SANT PAU. Montserrat Busqué i Barceló.