Jota mallorquina - Felanitx

JOTA MALLORQUINA (23)

- FELANITX - 

Cançoner Musical de Mallorca

Josep Massot i Planes

Una fradina rentaua

sa cara a s'enamorat

amb un pedaç mascarat,

amb un pedaç mascarat,

i ell no se n'adonaua,

i ell no se n'adonaua.

I una fradina rentaua,

ai! sa cara a s'enamorat.

Cançoner musical de Mallorca. Josep Massot i Planes

Ball des còssil

BALL DES CÒSSIL (20)

CANÇONS POPULARS MENORQUINES

FRANCESC D'ALBRANCA

(A s'Arraval Nova i aumon més de Menorca, hi roman ben dreta i ben sencera, com fita folklòrica de s'estada dels Jans, es ball des còssil, terme que, segons diuen, és corrupció de ball d'Escòcia. Veritable quarter general dels anglesos durant ses seves estades a Menorca (1713-1802). S'Arraval Nova, a on hi deixaren abundor de sa saba, conserva, com a penyora, entre altres, aquest divertiment popular, que es reserva per dies de festa grossa. És una mena de ball de bastons, una dansa militar atlètica, o d'esport, com diuen ara. Sa música té es ritme de sa tonada de s'aigo-ròs de la pagesia i també es toca amb fabiol, a solo o a duo, acompanyant-se amb es mateix tum-tutum-tum d'es tamboó i endemés amb es ring-riring-ring de sa ringlera de cascavells que a cada antiparó porten els balladors.)

Cançons populars menorquines. Francesc Camps i Mercadal

També he trobat aquesta verssió

Na Melis

NA MELIS (14)

MENORCA

CANÇONS POPULARS MENORQUINES

FRANCESC D'ALBRANCA

Na Melis està malalta,

na Melis, filla del rei,

set doctors qui la vesiten:

- Melis, quin mal és es teu?

- Es mal que jo tenc, mu mare,

mu mare, Vós bé el sabeu;

aquell ou que Vós me dàreu,

m'emmetzinàreu sa veu.

- No digues això, ma filla,

no ho digues, que mentiràs;

fé testament d'obra pia,

a veure què em deixaràs.

- Nou castells tenc a dins França

tots són a poder meu,

en deixo sis an en Carles,

Carles, cosin germà meu.

Els altres tres que me resten,

als pobres, per 'mor de Déu.

I a Vós deixaré, mu mare,

l'ànima del fillet meu.

Cançons populars menorquines. Francesc Camps i Mercadal

Testament de na Catalineta

Se cantava amb s'aire de Na Melis.

A la font de Gibraltar

na Catalina rentava;
i van passar tres guilans,
i tots tres la saludaren.
Va respondre lo més gran:
- Quina jove més guilana!
Va respondre lo mitjà:
- Si jo la tengués en casa...!
Va respondre lo petit:
- Que ho fóra de respectada!
Si jo fos lo seu marit,
la tendria ben tancada.
A la vorera de l'hort,
la sogra, qui ho escoltava;
i va anar a son marit
i al revés tot li contava.
Catalineta arribà
amb sa robeta rentada;
la varen descarregar;
donant-li tres punyalades.
Catalina es sent ferida.
i dins es llit s'és posada.
A l'endemà de matí
la sogra ja hi és anada:
- Catalineta, aixique't,
que ets d'anar a rentar bugada.
Catalina, Catalina,
no siguis tan viciada
que per un bufet o dos
dins es llit ja t'ets posada.
- No és per un bufet o dos;
sinó per tres punyalades.
Alçau-me los blancs llençols,
també la blanca flassada,
i veureu la sang qui brolla
de les mies punyalades. 

Segueix el text següent com a "variant del Testament de N'Amèlia".

Posteriorment això es va corregir per "Na Melis"  

- Catalina confesse't,

i també combregaràs,

també pots fer testament,

i a veure que em deixaràs.

- Nou castells ne tenc a França

tots estan en poder meu;

i ne deix tres a Don Carles,

Carles cousingermà meu;

i altres tres en els pobres,

pobres per l'amor de Déu,

i los altres tres qui resten

seran per lo enterro meu.

A la mia germaneta,

lo vestit millor que tenc;

i a vos, ma mare,

vos deixo aquell infantonet meu.

Sia el meu marit cremat

i la sogra escorterada;

i les cendres que faran

siguin per les fonts i l'hort,

i per los camps escampades. 

(Sant Climent, Sant Lluís)

Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca

 

La nit de Sant Joan

LA NIT DE SANT JOAN (13)

MENORCA

CANÇONS POPULARS MENORQUINES

Francesc d'Albranca

La nit de Sant Joan

és una nit molt alegre.

Son pare li està dient:

-Joan, perquè no t'alegres?

-Com me tenc d'alegrar jo,

si m'han pres sa meva prenda?

L'han portada lluny de mi

perquè mos uis no la vègien.

Un dia jo vaig passar

p'es portal de casa seva;

ella se posà a plorar

jo plorava molt més que ella.

Cançons populars menorquines. Francesc Camps i Mercadal

Sa garrida mia (Es pastor de Curniola)

Sa garrida mia (Es pastor de Curniola) (13)

Menorca

Es pastor de Curniola,

garrida mia,

quan vol sopar no té pa,

garrida guilà. 

Va agafar s'escopeta

i n'és partit a caçar.

No trobà caça ninguna

ni res an-e què tirar.

Va trobar una pastoreta

qui guardava bestiar.

La va trobar dormideta

a s'ombra d'un olivar.

Va coir un brot de violes

i en el pit l'hi va tirar.

Ses violes eren fresques,

sa jove es va despertar.

- Què veniu aquí bon jove,

què veniu aquí a buscar?

-La teva amor joveneta

si me la volíeu dar.

- Demanau-la a mon pare

i també a mon germà.

Si mon pare vos la dóna

jo no vos la puc negar.

- Pastoreta, pastoreta,

de qui és aquest bestiar?

- Ses ovelletes són meves

i es moltons de mon germà.

Ets anyells són de mon pare

si els-e vui me'ls-e darà.

Cançons populars menorquines. Francesc Camps i Mercadal.

NOTA: Sa lletra d'aquest cant és casi sa mateixa de Lo caçador, cant popular a catalunya; emperò sa música la creim ben menorquina: a la pagesia serveix de non-non an es fiets. Lo mateix que L'infant bord, que si és de diferent metre, se canta amb sa mateixa tonada.

L'INFANT BORD 

La mare i la filla

seuen en es portal;

sa filla broda sedes,

sa mare broda estam.

I mentres elles broden

passa lo seu galant;

la filla es posà a riure,

la mare a sospirar.

- De què sospirau, mare,

de què sospirau tant?

- De què vols que sospiri?...

La gent passa rallant;

diuen que estàs encinta

del príncep Don Joan.

Mira, que si és femella

a l'hospital'nirà;

mira, que si és mascle

a dida el donaran.

Set anys estarà a dida,

set anys estudiant;

set i set fan catorze,

l'infant ja serà gran.

Li armaran pistoles

i també un cavall blanc;

'nirà per dins la vila

matant i degollant.

El Rei dirà a la Reina:

- De qui és aquest infant?

- De na Maria Antònia

i el princep Don Joan. 

 

Maria Antònia=De na Maria Carles

Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca

Peixatera punyetera

PEIXATERA PUNYETERA (11)
(Jota) 

MALLORCA

PEIXETERA, PUNYETERA

M'HAS VENUT ES PEIX PUDENT

SI NO EM TORNES SA PESSETA

TE DURÉ A S'AJUNTAMENT.

Cançons i jocs populars de les Illes Balears
SERRA MAMERRA. Cantarelles i cançonetes per a infants 

Matancers tallau menut

MATANCERS TALLAU MENUT (4 I)

MALLORCA

JOCS DE MATANCES

MATANCERS TALLAU MENUT

QUE SES MATANCERES RENYEN

I EMPENYEN, I EMPENYEN

I NO PASSA PER S'EMBUT.

Cançons i jocs populars de les Illes Balears

El ball de la canastreta

EL BALL DE LA CANASTRETA (3)

MALLORCA

JOCS DE CARRER

BALL

EL BALL DE LA CANESTRETA

NO ES BALLA AIXÍ

IDÒ COM SE BALLA?

ASSETSUAIXÍ.

Cançons i jocs populars de les Illes Balears
SERRA MAMERRA. Cantarelles i cançonetes per a infants

PROPOSTA :

Amb el ritme de jota agafant-se de mans, cara a cara, la parella va donant una petita inclinació al cos i taló dret cap endavant i després el mateix cap a l'esquerra amb el taló esquerre i així successivament, en els temps forts.

Quan diu assetsuaixí, alçant braç dret nin, braç esquerra nina, sense desfermar-se passen el cap per davall el pont establert, quedant esquena per esquena i altre pic continuen ballant.

Maneta morta

MANETA MORTA (8)

POPULAR INFANTIL

MALLORCA

MANETA MORTA

MANETA MORTA

PEGA A SA PORTA

PROPOSTA: Agafam, per la munyeca, la mà del nin que ha d'estar relaxada. Anam cantant tantes vegades com volguem "mà morta" fins que "pega a sa porta" li feim pegar la mà als seus morros.


A MENORCA de petit també l'havia sentida i era molt popular allà també però deiem:

MÀ MORTA

MÀ MORTA

PEGA A LA TORTA!

Àguiles de Pollença-Taules-

ÀGUILES DE POLLENÇA-TAULES(7)

POPULAR