Pica-li, bou,
que la banya li queia;
pica-li, bou,
que la banya li cou.
La cantava la mainada del començament de segle quan veia passar bous o vaques, creguda que els encantaria o embruixaria i no podrien seguir endavant. Si els qui menaven les bèsties els sentien cantar, els empaitaven enfadats.
Cançó molt simple, que podem aprofitar per dibuixar un bou i explicar on té les banyes i el perquè si les hi piquen li cou.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada