AL CARRER MÉS ALT

AL CARRER MÉS ALT –Tradicional catalana- by esgunya

Al carrer més alt

hi ha una finestreta;

passa un senyoret,

li tira una pedreta;

torna a passar,

l'hi torna a tirar.

Passa un cavall blanc

tot ple de corones,

trenca confits

i a mi no me'n dóna.

   Cançó que es cantava tot fent ball rodó o rotllana. Nosaltres la podem cantar de diverses maneres: fent rotllana, i cada vegada que es canviï l'estrofa canviar també el sentit de la rotllana; es pot fer rotllana i al mig dos nens o nenes que representen el text; es pot muntar una gran representació on tothom actua i canta al mateix temps.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

https://youtube.com/shorts/nBMSZnV7Zqc?si=90YvR6VSC9EHVIE_

A, B, C

A, B, C – Tradicional Catalana by esgunya

A, B, C, 

la pastera ja la sé.

Si hi ha pa me'l menjaré,

si hi ha peix faré el mateix,

si el pare m'hi atrapa,

fugiré com una rata;

si la mare no m'hi vol,

fugiré com un cargol.

   Les cançons infantils solen respondre a una finalitat utilitaria. La present cançó es cantava en menjar pa.

   Seria interessant que, tot ensenyant-la als nens, els expliquéssim, de forma molt simple, com es fa el pa, i què és una pastera.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

PLOREU, PLOREU, NINETES

Ploreu, ploreu ninetes – Tradicional Catalana by esgunya

Ploreu, ploreu, ninetes,

que el ruc està malalt;

té mal a la poteta

i el ventre li fa mal.

No pot menjar civada,

sinó pinyons pelats,

no pot dormir a l'estable,

sinó en coixins daurats.

   Cançó molt popular i força estesa. Té un mínim argument que es pot aprofitar perquè els nens en facin una petita representació.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

DIMONI, DIMONI

Dimoni, dimoni – Tradicional Catalana by esgunya

Dimoni, dimoni,

torna'm això,

que no és teu

ni és meu,

que és de la Mare de Déu.

   Petita oració en forma de cant que servia per a trobar una cosa perduda.

   La podem fer servir per la mateix motiu, ja que als nens els agraden molt les cançons que serveixen per a coses concretes.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

PA DE DÉU

Pa de Déu – Tradicional Catalana by esgunya

Pa de Déu, pa de blat,

que se'n pugi al cel

la dona que l'ha pastat.

   Gairebé arreu del món hom reconeix en el pa sentit sagrat i se'l rodeja de cerimònies, respectes i consideracions de què la present cançó és una mostra.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

EL GEGANT DEL PI

El gegant del pi – Tradicional catalana- by esgunya

El gegant del Pi

ara balla, ara balla,

el gegant del Pi

ara balla pel camí.

El gegant de la Ciutat

ara balla, ara balla,

el gegant de la Ciutat

ara balla pel terrat.

   Cançó barcelonina molt estesa i encara molt popular. Pot constituir una petita dansa individual com la dels gegants.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

PEU POLIDÓ

Peu polidó – Tradicional Catalana by esgunya

Peu polidó de la Margarideta,

peu poidó de la margaridó.

Cama llargueta, de la Margarideta

genoll rodó de la Margaridó

cuixa blanqueta,

culet bufó

panxa forteta,

melic rodó,

tetes mofetes,

coll rodonet,

barba amb punteta,

boca burleta,

nasset bufó,

ullets de vespa,

frontet planet,

bracets llarguets,

colze amb punteta,

mans bufonetes.

   Cançó per a iniciar als infants en el nom de les parts del cos, en llur situació i forma.

   Aquesta cançó havia constituit l'argument o l'eix d'una representació carnestolesca, de to execivament alegre, en la qual una dona o un home, que s'hi disfressava i sortia tot malgirbat, ballava a la plaça fent ressaltar de manera grotesca les parts del cos que anomenava la cançó. Encara actualment, a les Valls d'Andorra es canta al final del convit dels casaments donant-li també un sentit eròtic.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló

LA LLUNA

La lluna -Tradicional catalana- by esgunya

La lluna, la pruna,

vestida de dol,

el pare la crida,

la mare la vol.

La lluna, la pruna

i el sol mariner,

son pare la crida

i sa mare també.

   Cançó molt popular, de la qual es coneixen diverses variants. Sembla ésser la resta d'algun cant cultural selenita. Per les contrades vinateres tarragonines, els vermadors la cantaven amb gresca les nits que feia lluna; i per d'altres indrets de les Fonts del Llobregat, la mainada, en nits de lluna clara, en feien un joc en tira agafats els uns darrera els altres i sense deixar-se anar saltaven i ballaven al so d'aquesta cançó.

FONT: VIROLET SANT PERE -Montserrat Busqué i Barceló.

Cant infantil

CANT INFANTIL (22)

CANÇONS POPULARS MENORQUINES

FRANCESC D'ALBRANCA

A, be, ce,

sa pastera ja la sé;

si hi ha pa, me'l menjaré,

si hi ha peix, per lo mateix;

si mu mare m'hi atrapa,

fugiré com una rata;

si mon pare no m'hi vol,

fugiré com un mussol.

S'escolà s'ha descuidat

de tocar s'avemaria,

que no perdi sa camia

i es batai, per dalt es cap.

Serra, serra, serrador,

serrarem escarxilló,
per amunt i per avall;
per sa costa des cavall
hi ha una nyinya de paper
pega sota i ja la té.

Cançons populars menorquines. Francesc Camps i Mercadal