CANÇÓ DEL XOCOLATER

Cançó del xocolater – Tradicional Catalana by esgunya

Roda, roda, molinet,

xocolata, xocolata;

roda, roda, molinet,

que és menjar pel senyor rei.

Si el molí no vol rodar, xocolata, xocolata,

si el molí no vol rodar,

el rei no en podrà menjar.

   Es cantava tot batent o molent la xocolata a la pedra amb els molins típics de pedra.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DEL SABATER

Cançó del sabater – Tradicional Catalana by esgunya

La nyinyola pica sola,

pica sola el sabater,

que quan té la feina feta

per fer festa el dilluns té.

   La cantaven els vells sabaters en picar les soles de les sabates. Les cançons de tasca o oficis tendeixen a regular el moviment del cos d'acord amb el ritme de la feina que hom fa.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DEL BLANQUER

Cançó del blanquer – Tradicional Catalana by esgunya

Frega, frega aquesta pell,

de moltó o de vedell,

per amunt i per avall,

tant de bou com de cavall.

   Es cantava mentre es fregava la pell fins a deixar-la neta. Serà bo que expliquem als nens què fan amb les pells per a poder-les convertir en sabates o bosses.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DEL MATALASSER

Cançó del matalasser – Tradicional Catalana by esgunya

Cop per aquí

cop per allà

tururururaina,

cop per aquí,

cop per allà,

tururururà.

   Respon al moviment de picar llana a cops de bastó. El primer vers correspon al primer cop, donat amb la mà dreta, el que ve, el segon, donat amb l'esquerra, i el tercer onomatopeic al moviment fet amb els dos bastons en trobar-se per entre la llana, bellugueig que ajuda a estovar-la.

   La cançó és molt rítmica i es pot aprofitar molt bé per a fer tres gestos diferents amb el cos, uns dels quals pot ser cap a la dreta, l'altre cap a l'esquerra i l'últim amb tot el cos sencer o cap una altra part.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DE FER BOTIFARRES

Cançó de fer botifarres – Tradicional Catalana by esgunya

Mireu si són llestes

les noies d'Olot:

saben fer bugada

i trinxar carn de porc.

Tururururura

tururururura

i trinxar carn de porc.

   En ocasió de la matança del porc s'havien conservat, fins fa pocs anys i sobretot a muntanya, un seguit de jocs i de gresques fets al so de cançons que semblen recordar aspectes d'un ritual que degué revestir el sacrifici d'aquest animal casolà.

   La cançó de fer botifarres es cantava pels voltants d'Olot tot trinxant la carn i omplint els budells per fer butifarres.

    FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DE CORDER

Cançó de corder – Tradicional Catalana by esgunya

Cargola, cargola,

cargola, corder.

Ara, ara, ara,

ara que va bé.

   La cantaven els menadors i corders de les contrades tarragonines per fer voltar la roda i fer rodar les manganelles de fer cordes.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DE LA MATANÇA DEL PORC

Cançó de la matança del porc – Tradicional Catalana by esgunya

A ca l'avi han mort el porc

sec i magre, sec i magre,

a ca l'avi han mort el porc

sec i magre i cua tort.

   La cantava la mainada de la Conca de l'Anoia i també de la Garrotxa, tot voltant els carrers fent voltejar un tió encès dels emprats per a la foguera de socarrimar el porc. Havia estat costum estès que el dia de la matança, després de socarrada la víctima, hom posés al peu de la porta un tió fumejant com anunci al veïnat que en aquella casa havien mort el porc. La cançó de la mainada complia la mateixa funció. A la Garrotxa, la mainada la cantava portant atxes enceses, aturant-se davant de cada casa.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANYA-CANYETA -Cançó de fer arnes-

Canya-canyeta – Tradicional Catalana by esgunya

Canya, canyeta,

fes una caseta;

canya, canyó,

fes una casó,

per les abelles

de Nostre Senyor.

   Havia estat creença estesa entre la gent de la gleva que les abelles havien estat enviades pel cel per afavorir l'home amb el do de la mel. Tot el conreu de la mel, des de fer l'arna fins a destriar la bresca per separar la mel de la cera, es movia encara no fa molts anys dins d'un ritual rústic i primitiu. Creien també que les arnes les havia de fer l'amo de les abelles, puix que altrament es morien i els eixams no anaven bé. I mentre feia l'arna s'havia de cantar a mitja veu insistentment i monòtona adaptant-se a la feina.

   Es pot aprofitar per parlar als nens de les abelles, com són, on viuen, com són les seves cases, que fan

 i ... deixar-los tastar la mel.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló

CANÇÓ DEL PAPERAIRE

Cançó del paperaire -VIROLET SANT PERE- by esgunya

Quan la fico i quan la trec,

jo li faig la zigo zigo;

quan la fico i quan la trec,

jo li faig la zigo zeg.

   Cançó antiga. De quan el paper es feia a mà. El mestre paperaire omplia la forma de pasta líquida de paper. Quan era plena, li feia la "zigo-zigo", es a dir, la remenava amb un art especial propi de l'ofici per tal que l'aigua que diua la pasta s'escorregués pel fons enreixat de la forma.

   Tot l'art del labrèn o mestre paperaire estava a saber agafar amb la forma la quantitat justa de pasta de la tinta per tal que el paper tingués el gruix desitjat, i a saber fer la "zigo-zigo" sense que la pasta s'agrumollés.

   Es pot aprofitar en explicar als nens els oficis, i perquè en cantar-la facin els gestos del labrèn o mestre paperaire.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DEL PICAPEDRER -UKELELE-

Cançó del picapedrer – Tradicional Catalana- UKELELE- by esgunya

Pim, pam, repicam,

pica pedra, pica pedra;

pim pam, repicam,

pica pedra i no menjam.

CANÇÓ DEL PICAPEDRER

Cançó del picapedrer – Tradicional Catalana by esgunya

Pim, pam, repicam,

pica pedra, pica pedra;

pim pam, repicam,

pica pedra i no menjam.

   Cançó de treball que cantaven els picapedrers, marbristes i molers.

   Ens anirà bé per a fer als nens els gestos del picapedrer; i si ja tenen tres anys, explicar-los què fan la gent d'aquest ofici, i fins i tot, si es pot, portar-los a veure un yaller de marbristes i picapedrers.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DE RENTAR

Cançó de rentar – Tradicional Catalana by esgunya

Passeu bugada

que l'aigua és clara;

passeu-la bé,

que el riu ja ve.

   Forma part d'un joc dialogat que acaba amb un ball rodó. El joc seria bo per nens més grans, ja que el diàleg és força llarg.

   Es pot aprofitar per a fer els gestos de rentar ( al riu, al safareig, en un cubell...) com també els d'estendre roba, i constitueix així un petit joc d'expressió corporal.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DEL CISTELLER

Cançó del cisteller -Tradicional catalana- – Tradicional Catalana by esgunya

Passa, passa,

passa per dins;

tomba, tomba, tomba

tomba per 'quí.

Gira, gira,

gira per 'quí;

tomba, tomba,

tomba per baix;

passa, passa,

passa per dalt.

   Aquesta cançó no era únicament cantada pels cistellers, sinó per a teixir fibres vegetas a mà en general, i per tant també la cantaven els cadiraires i embogadors, els estorers i fins i tot les dones que enforcaven alls teixint-ne les cues. El text no era fix i remorejaven la melodia referint l'acció que feien en entrenar i entreteixir el que tenien entre mans que feien passar: "per aquí o per allà, per dalt o per baix, per damunt, per sota, per l'esquerra o per la dreta", segons les conveniències del curs de la feina.

FONT: VIROLET SANT PERE -Montserrat Busqué i Barceló

A INFANTIL per treballar la motricitat fina i la lateralitat enfilant botons.....