HOLA !

Aquest bloc és un simple recull de cançonetes que he anat trobant pels llibres que he treballat a l'escola. No pretén ser més que una eina de treball per a mi com a mestre. Pot ser que també serveixi, i esper que així sigui, els pares, alumnes i altres mestres.

Esper que el disfruteu i que vos agradi.



Pere Gonyalons i Moll

diumenge, 8 de març del 2026

UN, DOS, TRES

Un, dos, tres – Tradicional Catalana by esgunya

Un, dos, tres,
ja l'he pres;
dos, tres, quatre,
cap a la butxaca;
tres, quatre, cinc,
ja l'hi tinc.

   L'infant canta molt, però els seus cants no solen ésser indiferents: responen a un fi utilitari.
   La present cançó constitueix tot un joc, que pot semblar d'enganyifa, ja que es feia servir per a fer veure que es pren una cosa. 
   La podem fer servir també com a joc, ja sigui per abastar un objecte enlairat o lluny, ja sigui com a joc de destressa, velocitat o habilitat per a agafar quelcom, etc... Musicalment, pot ser un bon exercici d'articulació i ritme.

UNA POMETA

Una pometa – Tradicional Catalana by esgunya

Una pometa tinc a l'hort,
que en verdeja, que en verdeja.
Una pometa en tinc a l'hort,
que en verdeja com la flor.

   Es feia servir per a fer saltar els infants des de terra estant sostenint-los amb totes dues mans. A quatre anys són massa grans per posar en pràctica aquesta moixaina. Les dificultats d'aquesta cançó són rítmiques i d'articulació; si aconseguim que la cantin sense endarrerir-se gens, començant i acabant tots al'hora i que el text s'entengui perfectament haurem fet una gran feina.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

L'ELEFANT

L'elefant – Tradicional Catalana by esgunya

L'elefant del "parque"
diu que està malalt,
té una pota coixa,
l'altra li fa mal.
Van a buscar al metge,
el metge menescal.
- Vés-te'n tu, cap d'animal.

   Les cançons eliminatives recorden antics procediments de caràcter jurídic i velles formes electives. Avui només se'n serveix la mainada, però ahir fou probablement el sistema electiu i determinatiu més usat.
   Podem aprofitar la cançó per elegir les feines de la classe, jocs, etc...

SERP SERPÒNIA

Serp serpònia – Tradicional Catalana by esgunya

Serp serpònia,
vés a la terra de Babilònia,
si no te'n vas,
et rebentaràs.

  Cançó màgica que servia per a fer fugir una serp.
  Tots els cançoners compten amb un grup més o menys important de cançons màgiques, la majoria infantils, que sobreviuen com a vestigis de concepcions passades, però no pas perdudes del tot.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

dijous, 5 de març del 2026

CANÇÓ DEL BLANQUER

Cançó del blanquer – Tradicional Catalana by esgunya

Frega, frega aquesta pell,
de moltó o de vedell,
per amunt i per avall,
tant de bou com de cavall.

   Es cantava mentre es fregava la pell fins a deixar-la neta. Serà bo que expliquem als nens què fan amb les pells per a poder-les convertir en sabates o bosses.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

ARA PLOU -UKELELE-

Ara plou –Tradicional catalana- UKELELE- by esgunya

Ara plou,
ara neva,
ara cau pedra,
pedra rodona.
Xim, xim, xim,
visca la gresca,
visca la gresca.
Xim, xim, xim,
visca la gresca
del "torín".
Si el "torín"
no va bé,
posa-hi pega,
posa-hi pega;
si el "torín"
no va bé,
posa-hi pega,
sabater.

ARA PLOU

Ara plou – Tradicional catalana- by esgunya

Ara plou,
ara neva,
ara cau pedra,
pedra rodona.
Xim, xim, xim,
visca la gresca,
visca la gresca.
Xim, xim, xim,
visca la gresca
del "torín".
Si el "torín"
no va bé,
posa-hi pega,
posa-hi pega;
si el "torín"
no va bé,
posa-hi pega,
sabater.

Cançó molt popular. Es refereix als sabaters de manera imprecisa i com si estigués a llur mà el "torín", idea avui incomprensible que sembla relacionada amb la pluja. Probablement es tracta de la degeneració d'un altre mot, que potser donaria més claretat al valor inicial de la cançó.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

A, B, C

A, B, C – Tradicional Catalana by esgunya

A, B, C, 
la pastera ja la sé.
Si hi ha pa me'l menjaré,
si hi ha peix faré el mateix,
si el pare m'hi atrapa,
fugiré com una rata;
si la mare no m'hi vol,
fugiré com un cargol.

   Les cançons infantils solen respondre a una finalitat utilitaria. La present cançó es cantava en menjar pa.
   Seria interessant que, tot ensenyant-la als nens, els expliquéssim, de forma molt simple, com es fa el pa, i què és una pastera.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

FOC DE SANT JOAN

Foc de sant Joan – Tradicional Catalana by esgunya

Sant Pere, bon home,
sant Joan, bon sant,
guardeu-nos de ronya
a tots els cristians.

Foc de sant Pere,
foc de sant Joan,
guardeu-nos de ronya
i tot altre mal.

   El ball rodó a l'entorn del foc de sant Joan recorda l'antic cercle màgic emprat en diversos fins, un d'ells amb sentit purificador. Les ballades al voltant de la foguera de la nit de sant Joan són corrents gairebé per tota la vella Europa.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

QUINZE SÓN QUINZE

Quinze són quinze – Tradicional catalana- by esgunya

Quinze són quinze,
quinze, quinze, quinze,
quinze són quinze,
quinze quinze són.

   Aquest joc potser és massa difícil per als nens de tres anys, malgrat que puguin cantar la cançó, ja que és relativament fàcil; això no obstant, als cinc anys pot resultar un joc molt atractiu i divertit i que pot ajudar el mestre a observar quin nen ha interioritzat o no la pulsació rítmica.
   Aquesta cançó està destinada a educar el ritme del moviment. Mentre es canta, hom va fent ratlles a terra, a la pissarra, en un paper, etc.... Qui sap seguir bé el ritme de la cantarella fa tantes ratlles com indica la cançoneta.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

dimecres, 4 de març del 2026

OLLES, OLLES

Olles, olles -Tradicional catalana- by esgunya

Olles, olles de vi blanc,
totes són plenes de fang,
de fang i de maduixa,
gira la caduixa,
qui es girarà?
la o el ( el nom ) serà.

   Cançó de rotllana o ball rodó; es balla formant un gran cercle. Cada vegada que s'arriba al darrer vers es diu el nom d'un dels ballaires i, llavors, aquest s'ha de girar de cara enfora del cercle i continuar ballant així. La dansa s'acaba quan tots els balladors ballen de cara enfora.
   Sembla que es tracta de la romanalla d'una vella pràctica per a provocar la pluja. Les olles de vi blanc, tant persistentment retretes, es refereixen a clots, o basses d'aigua.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DEL MATALASSER

Cançó del matalasser – Tradicional Catalana by esgunya

Cop per aquí
cop per allà
tururururaina,

cop per aquí,
cop per allà,
tururururà.

   Respon al moviment de picar llana a cops de bastó. El primer vers correspon al primer cop, donat amb la mà dreta, el que ve, el segon, donat amb l'esquerra, i el tercer onomatopeic al moviment fet amb els dos bastons en trobar-se per entre la llana, bellugueig que ajuda a estovar-la.
   La cançó és molt rítmica i es pot aprofitar molt bé per a fer tres gestos diferents amb el cos, uns dels quals pot ser cap a la dreta, l'altre cap a l'esquerra i l'últim amb tot el cos sencer o cap una altra part.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

PLOREU, PLOREU, NINETES

Ploreu, ploreu ninetes – Tradicional Catalana by esgunya

Ploreu, ploreu, ninetes,
que el ruc està malalt;
té mal a la poteta
i el ventre li fa mal.

No pot menjar civada,
sinó pinyons pelats,
no pot dormir a l'estable,
sinó en coixins daurats.

   Cançó molt popular i força estesa. Té un mínim argument que es pot aprofitar perquè els nens en facin una petita representació.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DE FER BOTIFARRES -UKELELE-

Cançó de fer botifarres – Tradicional Catalana- UKELELE- by esgunya

Mireu si són llestes
les noies d'Olot:
saben fer bugada
i trinxar carn de porc.
Tururururura
tururururura
i trinxar carn de porc.

CANÇÓ DE FER BOTIFARRES

Cançó de fer botifarres – Tradicional Catalana by esgunya

Mireu si són llestes
les noies d'Olot:
saben fer bugada
i trinxar carn de porc.
Tururururura
tururururura
i trinxar carn de porc.

   En ocasió de la matança del porc s'havien conservat, fins fa pocs anys i sobretot a muntanya, un seguit de jocs i de gresques fets al so de cançons que semblen recordar aspectes d'un ritual que degué revestir el sacrifici d'aquest animal casolà.
   La cançó de fer botifarres es cantava pels voltants d'Olot tot trinxant la carn i omplint els budells per fer butifarres.

    FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

BRULL, BRULL

Brull, brull – Tradicional Catalana by esgunya

Brull, brull, bufarull,
una brossa tinc a l'ull;
si és de terra no la vull;
si és de la Verge Maria,
sí que la vull.

   Cançó emprada per a treure una brossa de l'ull. Aquesta cançó és un document interessantíssim de medicina primària que se serveix tant o més del valor màgic de la paraula com de l'acció mecànica i de la pràctica quimèrica.
   La literatura oral de tots els pobles compta amb un fons d'oracions remeieres, així mateix ben abundant a casa nostra. La present és d'un valor superior al conjunt de la resta, puix que a la gràcia de la paraula afeigeix la força del cant.
   La cançó sembla que es dirigeixi a un ésser humà que figura en començar la fórmula, en Brull, que deu recordar el geni malvolent que havia llançat la brossa a l'ull del pacient o el benefactor que hom reclama per tal que l'en tregui.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

EL REI DE LES ORGUES

El rei de les orgues – Tradicional Catalana by esgunya

Sóc el rei de les orgues
i encenc la guerra
perquè la corona
no caigui a terra,
a terra, a terra.

   Semblantment a les messes, les veremes, entre els pobles antics de la vella cultura clàssica mediterrània, estaven rodejades de tot un ceremonial mític del qual també ens han arribat vestigis relacionats amb costums que van lligats amb cançons.
   Fou costum elegir un rei de la gresca, anomenat "rei de les orgues o del vi", càrrec que durava tot un any a comptar de verema a verema, i que donava facultat per a visitar els cellers on l'havien de convidar a beure. Els aspirants al càrrec havien de cantar la cançó tot bevent a galet, sense que els caigués una sola gota de vi. Havien de repetir el darrer mot -terra, terra, terra- fins que l'amo del celler, que era qui pagava el vi, aixecava el dit.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

MAL ANEU CIRENEU

Mal aneu cireneu – Tradicional Catalana by esgunya

Mal aneu, cireneu,
jo passo aquest pont a peu
que no s'ensorrarà
fins que hagi acabat de passar.

   Cançó per a prevenir un mal, semblant a una oració.
   La nostra tradició compta amb una abundor de tonades simples, fórmules recitades i oracions que comprenen els diferents aspectes i objectius de la concepció màgica primària: el malefici, l'encortament i l'encís.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DE CORDER

Cançó de corder – Tradicional Catalana by esgunya

Cargola, cargola,
cargola, corder.
Ara, ara, ara,
ara que va bé.

   La cantaven els menadors i corders de les contrades tarragonines per fer voltar la roda i fer rodar les manganelles de fer cordes.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

DIMONI, DIMONI

Dimoni, dimoni – Tradicional Catalana by esgunya

Dimoni, dimoni,
torna'm això,
que no és teu
ni és meu,
que és de la Mare de Déu.

   Petita oració en forma de cant que servia per a trobar una cosa perduda.
   La podem fer servir per la mateix motiu, ja que als nens els agraden molt les cançons que serveixen per a coses concretes.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

SINGLOT TINC

Singlot tinc – Tradicional Catalana by esgunya

Singlot tinc,
singlot tindré
vagi a la boca
d'aquell que no en té.

   Les cançons d'encantament comprenen els diferents aspectes de la concepció màgica primària, el malefici, l'encortament i l'encís; i dintre tots aquests aspectes, el que més destaca són els recitats i les oracions de caràcter mèdic i remeier.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

PA DE DÉU

Pa de Déu – Tradicional Catalana by esgunya

Pa de Déu, pa de blat,
que se'n pugi al cel
la dona que l'ha pastat.

   Gairebé arreu del món hom reconeix en el pa sentit sagrat i se'l rodeja de cerimònies, respectes i consideracions de què la present cançó és una mostra.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

EL GEGANT DEL PI -UKELELE-

El gegant del pi – Tradicional catalana- UKELELE- by esgunya

El gegant del Pi
ara balla, ara balla,
el gegant del Pi
ara balla pel camí.

El gegant de la Ciutat
ara balla, ara balla,
el gegant de la Ciutat
ara balla pel terrat.

EL GEGANT DEL PI

El gegant del pi – Tradicional catalana- by esgunya

El gegant del Pi
ara balla, ara balla,
el gegant del Pi
ara balla pel camí.

El gegant de la Ciutat
ara balla, ara balla,
el gegant de la Ciutat
ara balla pel terrat.

   Cançó barcelonina molt estesa i encara molt popular. Pot constituir una petita dansa individual com la dels gegants.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

dimarts, 3 de març del 2026

ORTIGA MALEÏDA

Ortiga maleïda – Tradicional Catalana by esgunya

Ortiga maleïda,
si em punxes
et llevaré la vida.

   L'ortiga és una planta que en tocar-la pica, i et deixa un gran vermell on t'ha tocat, que et cou durant molta estona.
   Aquesta cantarella serveix per a encantar les ortigues i fer que no piquin.
   Seria bo que, quan anem al camp, les ensenyem als nens i procurem que les toquin per tal que experimentin la coïssor tan particular que fan. Després els ensenyem la cançó dient-los, però, que, encara que la cantin, procurin saltar les ortigues.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

   Pel que jo sé i he pogut experimentar és que si cuim les ortigues sense respirar no piquen.

CANÇÓ DE LA MATANÇA DEL PORC -UKELELE-

Cançó de la matança del porc – Tradicional Catalana- UKELELE- by esgunya

A ca l'avi han mort el porc
sec i magre, sec i magre,
a ca l'avi han mort el porc
sec i magre i cua tort.

CANÇÓ DE LA MATANÇA DEL PORC

Cançó de la matança del porc – Tradicional Catalana by esgunya

A ca l'avi han mort el porc
sec i magre, sec i magre,
a ca l'avi han mort el porc
sec i magre i cua tort.

   La cantava la mainada de la Conca de l'Anoia i també de la Garrotxa, tot voltant els carrers fent voltejar un tió encès dels emprats per a la foguera de socarrimar el porc. Havia estat costum estès que el dia de la matança, després de socarrada la víctima, hom posés al peu de la porta un tió fumejant com anunci al veïnat que en aquella casa havien mort el porc. La cançó de la mainada complia la mateixa funció. A la Garrotxa, la mainada la cantava portant atxes enceses, aturant-se davant de cada casa.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

dilluns, 2 de març del 2026

CANYA-CANYETA -Cançó de fer arnes-

Canya-canyeta – Tradicional Catalana by esgunya

Canya, canyeta,
fes una caseta;
canya, canyó,
fes una casó,
per les abelles
de Nostre Senyor.

   Havia estat creença estesa entre la gent de la gleva que les abelles havien estat enviades pel cel per afavorir l'home amb el do de la mel. Tot el conreu de la mel, des de fer l'arna fins a destriar la bresca per separar la mel de la cera, es movia encara no fa molts anys dins d'un ritual rústic i primitiu. Creien també que les arnes les havia de fer l'amo de les abelles, puix que altrament es morien i els eixams no anaven bé. I mentre feia l'arna s'havia de cantar a mitja veu insistentment i monòtona adaptant-se a la feina.
   Es pot aprofitar per parlar als nens de les abelles, com són, on viuen, com són les seves cases, que fan
 i ... deixar-los tastar la mel.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló

DEMÀ ÉS FESTA

Demà és festa – Tradicional catalana- by esgunya

Demà és festa,
sant Josep la fa,
agafa l'escopeta
i se'n va a caçar.
Tira un tiro,
mata un pardal,
vestit de general;
passa santa Anna
tocant la campana,
passa sant Magí
tocant el violí,
passa sant Joan
tocant el redoblant,
passa sant Pau
empaitant un gripau,
passa sant Pere
portant una cullera,
passa sant Benet
portant un ganivet,
passa sant Simó
portant un meló,
passa una monja
portant una taronja,
passa un capellà
portant un tros de pa.

   Cançó popularíssima. Es troba per tot el domini de la llengua. Bona per a fer-ne un joc-representació. Cada nen representa amb el seu cos un dels Sants de la cançó, i passen per tota l'escola cantant, i marxant en forma de processó. Cada sant portarà a la mà un objecte que diu la cançó. Es pot aprofitar per fer que cada nen fabriqui l'objecte que li ha tocat per representar tal o tal sant. Pot ser fet en un treball manual o simplement dibuixat i retallat o picat.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

LA SARDANA DE L'AVELLANA

La sardana de l'avellana – Tradicional Catalana by esgunya

La sardana de l'avellana
pica de peus, i balla de gana;
la sardana de Ripoll
mata la puça i deixa el poll.

   Cançó de ball rodó o de rotllana; serveix per a introduir els nens a les danses més organitzades.
   Es balla agafats en rotllana caminant en sentit contrari a les agulles del rellotge, i en cantar l'últim vers de cada estrofa tots els nens s'ajupiran fins a terra i es tornaran a aixecar de seguida per continuar la dansa.
   Als nens petits, en ajupir-se, els és difícil mantenir l'equilibri. Per això, quan ja la saben bé, es pot convertir també en joc eliminatiu: el qui cau per terra, surt de la rotllana. Guanyen aquells que aconsegueixen acabar tota la rotllana.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

RAC, RAC

Rac, rac – TRadicional catalana- by esgunya

Rac, rac, catarrac,
que no passa,
que no passa;
pel rac, catarrac,
que no passa
pel forat.

   La mainada del començament de segle, en la temporada dels albercocs, a manca de bales jugava amb pinyols d'aquesta fruita, que arrodonia i feia més esfèrics a força de fregar-los per terra al ritme d'aquesta cantarella.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

PICA-LI, BOU

Pica-li bou – Tradicional Catalana by esgunya

Pica-li, bou, 
que la banya li queia;
pica-li, bou,
que la banya li cou.

   La cantava la mainada del començament de segle quan veia passar bous o vaques, creguda que els encantaria o embruixaria i no podrien seguir endavant. Si els qui menaven les bèsties els sentien cantar, els empaitaven enfadats.
   Cançó molt simple, que podem aprofitar per dibuixar un bou i explicar on té les banyes i el perquè si les hi piquen li cou.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DEL PAPERAIRE

Cançó del paperaire -VIROLET SANT PERE- by esgunya

Quan la fico i quan la trec,
jo li faig la zigo zigo;
quan la fico i quan la trec,
jo li faig la zigo zeg.

   Cançó antiga. De quan el paper es feia a mà. El mestre paperaire omplia la forma de pasta líquida de paper. Quan era plena, li feia la "zigo-zigo", es a dir, la remenava amb un art especial propi de l'ofici per tal que l'aigua que diua la pasta s'escorregués pel fons enreixat de la forma.
   Tot l'art del labrèn o mestre paperaire estava a saber agafar amb la forma la quantitat justa de pasta de la tinta per tal que el paper tingués el gruix desitjat, i a saber fer la "zigo-zigo" sense que la pasta s'agrumollés.
   Es pot aprofitar en explicar als nens els oficis, i perquè en cantar-la facin els gestos del labrèn o mestre paperaire.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DEL PICAPEDRER -UKELELE-

Cançó del picapedrer – Tradicional Catalana- UKELELE- by esgunya

Pim, pam, repicam,
pica pedra, pica pedra;
pim pam, repicam,
pica pedra i no menjam.

CANÇÓ DEL PICAPEDRER

Cançó del picapedrer – Tradicional Catalana by esgunya

Pim, pam, repicam,
pica pedra, pica pedra;
pim pam, repicam,
pica pedra i no menjam.

   Cançó de treball que cantaven els picapedrers, marbristes i molers.
   Ens anirà bé per a fer als nens els gestos del picapedrer; i si ja tenen tres anys, explicar-los què fan la gent d'aquest ofici, i fins i tot, si es pot, portar-los a veure un yaller de marbristes i picapedrers.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DE RENTAR

Cançó de rentar – Tradicional Catalana by esgunya

Passeu bugada
que l'aigua és clara;
passeu-la bé,
que el riu ja ve.

   Forma part d'un joc dialogat que acaba amb un ball rodó. El joc seria bo per nens més grans, ja que el diàleg és força llarg.
   Es pot aprofitar per a fer els gestos de rentar ( al riu, al safareig, en un cubell...) com també els d'estendre roba, i constitueix així un petit joc d'expressió corporal.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

PEU POLIDÓ

Peu polidó – Tradicional Catalana by esgunya

Peu polidó de la Margarideta,
peu poidó de la margaridó.
Cama llargueta, de la Margarideta
genoll rodó de la Margaridó
cuixa blanqueta,
culet bufó
panxa forteta,
melic rodó,
tetes mofetes,
coll rodonet,
barba amb punteta,
boca burleta,
nasset bufó,
ullets de vespa,
frontet planet,
bracets llarguets,
colze amb punteta,
mans bufonetes.

   Cançó per a iniciar als infants en el nom de les parts del cos, en llur situació i forma.
   Aquesta cançó havia constituit l'argument o l'eix d'una representació carnestolesca, de to execivament alegre, en la qual una dona o un home, que s'hi disfressava i sortia tot malgirbat, ballava a la plaça fent ressaltar de manera grotesca les parts del cos que anomenava la cançó. Encara actualment, a les Valls d'Andorra es canta al final del convit dels casaments donant-li també un sentit eròtic.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló

CARGOL, TREU BANYA -UKELELE-

Cargol treu banya –UKELELE- TRADICIONAL CATALANA- by esgunya

Cargol, treu banya,
puja a la muntanya.
Cargol, treu vi,
puja al muntanyí.

Cargol, treu banya,
puja a la muntanya.
Cargol bover,
jo també vindré.

CARGOL, TREU BANYA

Cargol treu banya – Tradicional catalana- by esgunya

Cargol, treu banya,
puja a la muntanya.
Cargol, treu vi,
puja al muntanyí.

Cargol, treu banya,
puja a la muntanya.
Cargol bover,
jo també vindré.

   És molt popular; es troba molt estesa i se'n coneixen gran nombre de variants. 
   Es cantava per tal que els cargols sortissin de la closca i es deixessin veure.
   Probablement recorda una cantarella màgica de caçar cargols que pretenia fer-los fàcilment trobadissos.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

diumenge, 1 de març del 2026

L'ARC DE SANT MARTÍ

L'arc de sant Martí – Tradicional Catalana by esgunya

L'arc de sant Martí,
la pluja, la pluja;
l'arc de sant Martí,
la pluja ja és aquí.

   La cantaven en veure aquest meteor. Pot constituir un vestigi de culte.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló

A INFANTIL la cantam quan surt i/o quan volem o creim que pot sortir.

LA LLUNA

La lluna -Tradicional catalana- by esgunya

La lluna, la pruna,
vestida de dol,
el pare la crida,
la mare la vol.

La lluna, la pruna
i el sol mariner,
son pare la crida
i sa mare també.

   Cançó molt popular, de la qual es coneixen diverses variants. Sembla ésser la resta d'algun cant cultural selenita. Per les contrades vinateres tarragonines, els vermadors la cantaven amb gresca les nits que feia lluna; i per d'altres indrets de les Fonts del Llobregat, la mainada, en nits de lluna clara, en feien un joc en tira agafats els uns darrera els altres i sense deixar-se anar saltaven i ballaven al so d'aquesta cançó.

FONT: VIROLET SANT PERE -Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DEL CISTELLER

Cançó del cisteller -Tradicional catalana- – Tradicional Catalana by esgunya

Passa, passa,
passa per dins;
tomba, tomba, tomba
tomba per 'quí.
Gira, gira,
gira per 'quí;
tomba, tomba,
tomba per baix;
passa, passa,
passa per dalt.

   Aquesta cançó no era únicament cantada pels cistellers, sinó per a teixir fibres vegetas a mà en general, i per tant també la cantaven els cadiraires i embogadors, els estorers i fins i tot les dones que enforcaven alls teixint-ne les cues. El text no era fix i remorejaven la melodia referint l'acció que feien en entrenar i entreteixir el que tenien entre mans que feien passar: "per aquí o per allà, per dalt o per baix, per damunt, per sota, per l'esquerra o per la dreta", segons les conveniències del curs de la feina.

FONT: VIROLET SANT PERE -Montserrat Busqué i Barceló

A INFANTIL per treballar la motricitat fina i la lateralitat enfilant botons.....

GRILL GRILL

Grill grill -Tradicional catalana- – Tradicional catalana by esgunya

Grill, grill,
surt de la terra.

   Cantarella que servia per a atraure els grills i fer-los sortir de sota les plantes.
   Es pot aprofitar per ensenyar als nens un grill, observar-ne el color, la forma, com camina, escoltar com canta....

FONT: VIROLET SANT PERE -Montserrat Busqué i Barceló

   A primer cicle quan estudien els animals invertebrats....

PLOU I FA SOL -UKELELE-

PLOU I FA SOL – UKELELE- by esgunya

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes porten dol.


PLOU I FA SOL

PLOU I FA SOL – Tradicional catalana- by esgunya

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes porten dol.

   El fenomen de la pluja, tot fent més o menys sol, ha cridat sempre molt l'atenció, i arreu se'n donen diferents explicacions que semblen reconèixer un origen mític.
   Cançó molt coneguda i que es troba molt estesa. En general, es canta quan plovisqueja i fa sol.

FONT: VIROLET SANT PERE -Montserrat Busqué i Barceló-

CANÇÓ DE BEURE AIGUA O VI

Cançó de beure aigua o vi -Tradicional catalana- – Tradicional Catalana by esgunya

Jesús hi bec, 
aigua de cep,
suc de raïms,
tot vagi a dins.

   Es cantava sobre tot en beure aigua d'un rec, sot o altre corrent, per tal de poder-se-la beure sense que faci mal.
   Es pot aprofitar per cantar-la en el centre d'interès dels menjars, en beure aigua i, de més grans, en beure vi, i fins i tot també per aprendre a beure a galet (porró, càntir).

FONT: VIROLET SANT PERE -Montserrat Busqué i Barceló

dissabte, 28 de febrer del 2026

SARGANTANA, SARGANTANA -UKELELE-

Sargantana, sargantana -ukelele- – Tradicional Catalana by esgunya

 Sargantana, treu el cap,

que ton pare està penjat,

a les portes de Mallorca.

Tanca la porta, tanca la porta.

FONT:Virolet sant Pere. Montserrat Busqué i Barceló

SARGANTANA, SARGANTANA

Sargantana, sargantana -Tradicional catalana- – Tradicional Catalana by esgunya


 Sargantana, treu el cap,

que ton pare està penjat,

a les portes de Mallorca.

Tanca la porta, tanca la porta.

   A final del segle passat era estesa entre la mainada la creença que portar una sargantana a la butxaca feia guanyar en el joc, saber ben bé les lliçonsi conèixer les intencions dels companys. Els nanos duien sargantanes vives a la butxaca o a dins de la cartera en anar a l'escola. Les portaven dins d'un canonet de canya tapat per cada cap amb un tap de suro foradat per tal que la bèstia pogués respirar.

   Aquesta cançó era cantada quan anaven a caçar sargantanes. Es pot aprofitar per ensenyar als nens una sargantana, veure'n el color, la forma, com camina....

FONT: Virolet sant Pere. Montserrat Busqué i Barceló

NINOU, NINOU

Ninou, ninou -Tradicional catalana- – Tradicional Catalana by esgunya

 Ninou, ninou,

la cua del bou.

   El captiri de Ninou o Cap d'Any es troba a la majoria dels pobles europeus. És propi de les contrades pirinenques. Qui sap si abans s'havia passejat un bou de casa en casa, com es feia en altres indrets o com sembla donar-ne idea el text de la cançó.

FONT: Virolet sant Pere. Montserrat Busqué i Barceló.

GALANETA MÀ

Galaneta mà – Tradicional Catalana by esgunya


 Galaneta mà

per a papar el pa;

per a beure vi

per aquó, aquí;

per a papar el peix

per aquí mateix;

per a beure aigüeta,

un xiquet dolceta;

per a papar arròs,

que fa el ventre gros.

   A causa de les dificultats musicals i el tipus de cançó, no és gens apropiada per a ser cantada pels infants, però en canvi sí molt adequada per a ser cantada per la mare o la mestra.

   Serveix per a inicuar els infants en els noms de les parts del cos, en llur situació i utilització.

FONT: Virolet sant Pere. Montserrat Busquí i Barceló.

SOL SOLET

SOL , SOLET –UKELELE- by esgunya


 Sol, solet,

vine'm a veure,

vine'm a veure,

sol , solet, vine'm a veure

que tinc fred.

Cançó molt popular. La canta la mainada els dies de fred, quan s'ennuvola i es tapa el sol.

FONT: Virolet sat Pere. Montserrat Busqué i Barceló

PEDRA, PEDRETA

Pedra, pedreta – Tradicional catalana- by esgunya


Pedra pedreta

ben rodoneta,

tirolirolà,

tiroliroleta.

   Cançó per a arrodonir pedres, les quals servien de moneda als infants per a tota mena de transccions i canvis.

   Avui pot ser mimada i semiballada, ja que es pot aprofitar el tirolirolà... per rodar sobre si mateixos, per parelles, en una gran rotllana, etc.... 

FONT: Virolet Sant Pere - Montserrat Busqué i Barceló.

divendres, 27 de febrer del 2026

NING-NONG -UKELELE-

Ning-nong,

les campanes de Salom

cauen a terra i fan ning-nong.

NING-NONG

Ning-nong – Tradicional Catalana by esgunya

 



Ning-nong,

les campanes de Salom

cauen a terra i fan ning-nong.


   Sol cantar-se amb l'infant assegut a la falda i fent-lo balancejar endavant i endarrera de costat i a ritme, donant-li la sensació que es fa brandar una campana.

   És necessari que als nens de dos anys la mestra els faci aquelles moixaines i festes que encara els agraden tant i sovint la mare no té temps de fer-los.

   Quan siguin un xic més grans, es pot aprofitar la cançó per fer el gest de la campana: aixecar ben altes les manetes agafades i doblegar-se de cintura fins a posar-les a baix.


FONT: Virolet Sant Pere - Montserrat Busqué i Barceló.

diumenge, 22 de febrer del 2026

BALLMANETES

Ballmanetes -Virolet Sant Pere- by esgunya



Ballmanetes,

tocagaltetes,

toca-les tu,

que les tens boniquetes.

La ballball, 

la cueta de la gallina, 

la ballball,

la cueta del nostre gall.


Cançó per a fer jugar els nens a aprendre a picar de mans. Primer la mare o la mestra agafaran les mans del nen i el faran picar fins aconseguir que, quan senti la tonada de la cançó, ell mateix piqui tot sol.


Font: Virolet Sant Pere -Montserrat Busqué i Barceló-