EL DESEMBRE CONGELAT
NADALA POPULAR CATALANA
El desembre, congelat,
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor
d'una rosa bella
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitja nit,
brilla el sol que n'és eixit
d'una bella aurora
que el cel enamora.
El mes de maig ha florit,
sens ésser encara,
un lliri blanc i polit
de fragància rara,
que per tot el món se sent,
de Llevant fins a Ponent,
tota sa dolçura
i olor amb Ventura.
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor
d'una rosa bella
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitja nit,
brilla el sol que n'és eixit
d'una bella aurora
que el cel enamora.
El mes de maig ha florit,
sens ésser encara,
un lliri blanc i polit
de fragància rara,
que per tot el món se sent,
de Llevant fins a Ponent,
tota sa dolçura
i olor amb Ventura.
UNA ALTRA VERSIÓ, NOMÉS CANVIA LA TERCERA ESTROFA DE LA LLETRA
El desembre, congelat,
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor
d'una rosa bella
fecunda i poncella.
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor
d'una rosa bella
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitja nit,
brilla el sol que n'és eixit
d'una bella aurora
que el cel enamora.
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitja nit,
brilla el sol que n'és eixit
d'una bella aurora
que el cel enamora.
Quan l'aurora advertí
que el sol ja neixia,
amb molt amor li va dir:
amb molt amor li va dir:
Veniu, vida mia;
preneu divino senyor,
d'aquest càndido licor
de una mamella
que per vós és plena.
de una mamella
que per vós és plena.
UNA ALTRA VERSIÓ CANVIA LA SEGONA I LA TERCERA ESTROFA DE LA LLETRA:
El desembre, congelat,
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor
d'una rosa bella
fecunda i poncella.
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor
d'una rosa bella
fecunda i poncella.
El Primer Pare causà
la nit tenebrosa,
que tot el món ofuscà
que tot el món ofuscà
la vista penosa,
quan en una negra nit
el millor Sol és eixit
d'una be, be, be,
d'una lla, lla, lla,
d'una be, d'una lla,
d'una bella aurora
que el cel enamora.
Amb alegria i amor
celebrem el dia
que és nat el Diví Senyor
que és nat el Diví Senyor
en una establia.
Si no tenim més tresor
oferim el nostre cor
tota la, la, la
tota fi, fi, fi,
tota fi, fi, fi,
tota la, tota fi,
tota la finesa
de nostra fermesa.
de nostra fermesa.
SUPER MUSICS 2005:
EL DESEMBRE CONGELAT -VEU-
EL DESEMBRE CONGELAT -PLAYBACK-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada