Alondra de la Parra
https://www.instagram.com/reel/DYBY_obvCn7/?igsh=MTdvZGo4dTBzejc5NA%3D%3D
dilluns, 29 de juny del 2026
dimecres, 17 de juny del 2026
L'hort de sa Graduada
ELS ALUMNES DE L'ESCOLA CEIP SA GRADUADA HEM FET UN HORT! I...... UNA CANÇÓ!!
A SA GRADUADA HEM COMENÇAT
AMB TERRA I GANES HEM SEMBRAT
LLETUGUES VERDES NAIXERAN
I AMB EL SOL CREIXERAN
FAVES PORROS I RAVANETS
PETITS BROTS QUE SON TAN VERDS
GIRA SOLS MIRANT EL CEL
AQUEST HORT QUÈ HEM FET ÉS MEL!
AMB LES MANS I AMB EL COR (I IL·LUSIÓ)
CUIDAM JUNTS CADA RACÓ.
A L’ESCOLA SA GRADUADA HEM FET UN HORT
A L’ESCOLA SA GRADUADA HEM FET UN HORT
PLANTAM VIDA, CREIX L’AMOR
I APRENEM AMB IL·LUSIÓ.
REGAM CADA DEMATÍ
VEIM LA TERRA FENT CAMÍ
POC A POC TOT VA CREIXENT
ÉS UN SOMNI FET PRESENT
SI FRESES VOLEM MENJAR
CARBASSONS I PASTANAGUES
I TENIR BONES TOMÀTIGUES
REGADORA I A REGAR!
HO MENJAM TOT ÉS MOLT BO
L’HORT ÉS EL NOSTRE TRESOR
A L’ESCOLA SA GRADUADA HEM FET UN HORT
A L’ESCOLA SA GRADUADA HEM FET UN HORT
PLANTAM VIDA, CREIX L’AMOR
I APRENEM AMB IL·LUSIÓ. (x2)
divendres, 29 de maig del 2026
dimarts, 19 de maig del 2026
LA BALANGUERA
La Balanguera
La Balanguera misteriosa
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil.la
teixint la tela per demà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa que s'enfila, de la
vellura que se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Aquest 2026 commemoram dos aniversaris especialment significatius: el centenari de la mort de Joan Alcover i els cent anys de l’estrena musicada de La Balanguera.
El poema de Joan Alcover, convertit en cançó gràcies a la música d’Amadeu Vives, forma part del patrimoni sentimental i col·lectiu del poble mallorquí i, amb el pas dels anys, els seus versos han esdevingut molt més que una obra literària: són una metàfora del pas del temps, de la memòria compartida i de la continuïtat d’un poble que teixeix el seu futur a partir del fil de la seva història.
Enguany celebram aquesta efemèride amb la voluntat de recordar l’origen i la trajectòria d’aquesta obra que, des de començaments del segle XX, ha acompanyat generacions de mallorquins i mallorquines. Al llarg del temps, La Balanguera ha passat de ser un poema llegit en cercles literaris a convertir-se en un cant col·lectiu, fins a ser reconeguda oficialment com a himne de Mallorca pel Consell de Mallorca el 1996.
En aquest context, l’Obra Cultural Balear convoca una cantada multitudinària de La Balanguera a tot Mallorca per commemorar-ne el centenari de l’estrena musicada, interpretada per primera vegada el 29 de maig de 1926 al Palau de la Música de Barcelona.diumenge, 12 d’abril del 2026
Sant Jordi
Prepararem per GRUPS una teatralització d’una cançó de Sant Jordi.
Cada grup triarà una cançó d'entre aquestes cinc. Heu de fer un petit teatre/dansa/performans.
dissabte, 14 de març del 2026
CANÇÓ DEL FIDEUER
Cançó del fideuer – Tradicional Catalana by esgunya
Truc-truc
que baixi la pasta;
truc-truc,
baixar-la no puc.
Quan haurà baixat la pasta,
no haurem de fer més truc-truc.
Per fer fideus i d'altra pasta de sopa gruixuda hom pressionava la pasta amb una premsa rústica primitiva de fusta, moguda per una palanca, al cap de la qual s'asseien els aprenents de fideuers i la feien accionar amb dos o més cops amb el darrera. El text fa al·lusió a aquesta mecànica. El terme "truc-truc" vol expressar els cops donats a la palanca.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
ELS DOS DONZELLS
Els dos donzells – Tradicional Catalana by esgunya
- A on són els barcos
dels dos donzells,
a on són els barcos
dels quatre parells?
- A l'hort que mengen
dels dos donzells,
a l'hort que mengen
del quatre parells.
- Quina herba mengen?
- Els dos donzells.
- Quina herba mengen.
- Dels quatre parells, etc..
- De l'herba fina.
- Deu-me'n un brot.
- Entreu-lo a prendre.
- Feu-hi una gràcia.
- La gràcia feta.
- Feu-n'hi punteta.
- Punteta feta.
- Feu-n'hi corona.
- Corona feta.
- Feu-n'hi un espill.
- Un espill fet.
- Feu-n'hi moixaina.
- Moixaina feta.
- Pareu-n'hi taula.
- Taula parada.
- Feu-n'hi cascavell.
- Cascavell fet.
- Feu-n'hi un giravols.
- Giravolt fet.
- Feu-n'hi una dansa.
- Dansa feta.
Dansa que parteix d'un fet: El rei moro ha pres nova esposa. L'escuder la porta a palau, i la cançó vol figurar la recepció a la nova esposa per part de les altres dones del rei. La coreografia correspon del tot al text. La festejada es posa agenollada enmig dels companys que fan ball rodó o rotllana al seu voltant, tot cantant dialogant amb l'escuder. El grup pregunta on són els vaixells, respon que a l'hort, que mengen, i segueix el diàleg recomanant-los que dediquin diverses moixaines i graciositats a la nouvinguda, que la colla complimenta amb el cant.
FONT: VIROLET SANT PERE. MOntserrat Busqué i Barceló.
AL CARRER MÉS ALT
AL CARRER MÉS ALT –Tradicional catalana- by esgunya
Al carrer més alt
hi ha una finestreta;
passa un senyoret,
li tira una pedreta;
torna a passar,
l'hi torna a tirar.
Passa un cavall blanc
tot ple de corones,
trenca confits
i a mi no me'n dóna.
Cançó que es cantava tot fent ball rodó o rotllana. Nosaltres la podem cantar de diverses maneres: fent rotllana, i cada vegada que es canviï l'estrofa canviar també el sentit de la rotllana; es pot fer rotllana i al mig dos nens o nenes que representen el text; es pot muntar una gran representació on tothom actua i canta al mateix temps.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
CANÇÓ DEL XOCOLATER
Cançó del xocolater – Tradicional Catalana by esgunya
Roda, roda, molinet,
xocolata, xocolata;
roda, roda, molinet,
que és menjar pel senyor rei.
Si el molí no vol rodar, xocolata, xocolata,
si el molí no vol rodar,
el rei no en podrà menjar.
Es cantava tot batent o molent la xocolata a la pedra amb els molins típics de pedra.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
ELS SOLDATS
Els soldats – Tradicional Catalana by esgunya
Els soldats vénen de França
i no saben el camí.
Allà dalt de la muntanya
ens hi girarem així:
- Tu ru ru rut! Mare, caseu-me.
- Tu ru ru rut! Filla, no puc.
- Tu ru ru rut! Mare, vull faves;
tu ru ru rut! faves amb suc.
Pot recordar alguna dansa-joc relacionada amb la guerra, per afavorir el retorn dels pares o marits, semblant a les que encara estan en ús entre pobles de cultura primària.
Es pot dansar i jugar fent rotllana. salten junts a la primera frase i al "tu ru ru rut!" es deixen i salten sols sobre ells mateixos i bellugant els braços i mans. Es pot cantar tres vegades seguides, cada vegada més depressa.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
CANÇÓ DEL SABATER
Cançó del sabater – Tradicional Catalana by esgunya
La nyinyola pica sola,
pica sola el sabater,
que quan té la feina feta
per fer festa el dilluns té.
La cantaven els vells sabaters en picar les soles de les sabates. Les cançons de tasca o oficis tendeixen a regular el moviment del cos d'acord amb el ritme de la feina que hom fa.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
QUAN JO EM POSAVA...
Quan jo em posava... – Tradicional Catalana by esgunya
Quan jo em posava la camiseta,
jo en feia així!
Tot són gent de la trampolina,
la trina trina,
la trina tro.
El barret d'aquell senyor.
que ara passa pel cantó,
tan bonic i tan bufó,
tira moixó,
tira moixó.
Quan jo em posava les faldilletes,
Quan jo em posava les mitges,
Quan jo em posava les calcetes,
Quan jo em posava el vestidet,
Quan jo em posava les sabatetes, etc....
És un dels balls rodons més animats. Les ballaires es mouen de cos ençà i enllà; giravolten seguint les paraules de la cançó i simulen posar-se les peces de roba que anomenen fins a restar vestides del tot. Es remarcable que simulen vestir-se, i hom pot suposar, per tant, que comencen despullades. Per aquest interessant detall, té tot l'aspecte d'un ball de caràcter agrari en el qual les actuants devien anar completament despullades, com en diverses de les pràctiques d'aquest tpus, per efecte d'un principi màgic segons el qual la muesa contribuïa a l'arrelament de les llavors i afavoria les feines del camp. Ovidi i d'altres autors clàssics ja fan al·lusió al costum de treballar al camp sense roba.
És una dansa de rotllana. Es balla mimant els trossos que parlen de les peces de roba, i fent rotllana en la frase següent. En dir "el barret d'aquell senyor", etc., fins a "tan bonic i tan bufó", els ballaires fan una volta sobre els mateixos, i piquen de mans en dir "tira moixó, tira moixó", i tornen a començar l'estrofa següent.
Em la frase "el barret d'aquell senyor", etc... s'han conservat les notes, però al mateix temps s'han posat amb asterisc per donar opció a fer les dues coses, cantar-ho o recitar-ho.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
diumenge, 8 de març del 2026
UN, DOS, TRES
Un, dos, tres – Tradicional Catalana by esgunya
Un, dos, tres,
ja l'he pres;
dos, tres, quatre,
cap a la butxaca;
tres, quatre, cinc,
ja l'hi tinc.
L'infant canta molt, però els seus cants no solen ésser indiferents: responen a un fi utilitari.
La present cançó constitueix tot un joc, que pot semblar d'enganyifa, ja que es feia servir per a fer veure que es pren una cosa.
La podem fer servir també com a joc, ja sigui per abastar un objecte enlairat o lluny, ja sigui com a joc de destressa, velocitat o habilitat per a agafar quelcom, etc... Musicalment, pot ser un bon exercici d'articulació i ritme.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló
UNA POMETA
Una pometa – Tradicional Catalana by esgunya
Una pometa tinc a l'hort,
que en verdeja, que en verdeja.
Una pometa en tinc a l'hort,
que en verdeja com la flor.
Es feia servir per a fer saltar els infants des de terra estant sostenint-los amb totes dues mans. A quatre anys són massa grans per posar en pràctica aquesta moixaina. Les dificultats d'aquesta cançó són rítmiques i d'articulació; si aconseguim que la cantin sense endarrerir-se gens, començant i acabant tots al'hora i que el text s'entengui perfectament haurem fet una gran feina.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
L'ELEFANT
L'elefant – Tradicional Catalana by esgunya
L'elefant del "parque"
diu que està malalt,
té una pota coixa,
l'altra li fa mal.
Van a buscar al metge,
el metge menescal.
- Vés-te'n tu, cap d'animal.
Les cançons eliminatives recorden antics procediments de caràcter jurídic i velles formes electives. Avui només se'n serveix la mainada, però ahir fou probablement el sistema electiu i determinatiu més usat.
Podem aprofitar la cançó per elegir les feines de la classe, jocs, etc...
SERP SERPÒNIA
Serp serpònia – Tradicional Catalana by esgunya
Serp serpònia,
vés a la terra de Babilònia,
si no te'n vas,
et rebentaràs.
Cançó màgica que servia per a fer fugir una serp.
Tots els cançoners compten amb un grup més o menys important de cançons màgiques, la majoria infantils, que sobreviuen com a vestigis de concepcions passades, però no pas perdudes del tot.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
dijous, 5 de març del 2026
CANÇÓ DEL BLANQUER
Cançó del blanquer – Tradicional Catalana by esgunya
Frega, frega aquesta pell,
de moltó o de vedell,
per amunt i per avall,
tant de bou com de cavall.
Es cantava mentre es fregava la pell fins a deixar-la neta. Serà bo que expliquem als nens què fan amb les pells per a poder-les convertir en sabates o bosses.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
ARA PLOU -UKELELE-
Ara plou –Tradicional catalana- UKELELE- by esgunya
Ara plou,
ara neva,
ara cau pedra,
pedra rodona.
Xim, xim, xim,
visca la gresca,
visca la gresca.
Xim, xim, xim,
visca la gresca
del "torín".
Si el "torín"
no va bé,
posa-hi pega,
posa-hi pega;
si el "torín"
no va bé,
posa-hi pega,
sabater.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)