Sa garrida mia (Es pastor de Curniola) (13)
Menorca
Es pastor de Curniola,
garrida mia,
quan vol sopar no té pa,
garrida guilà.
Va agafar s'escopeta
i n'és partit a caçar.
No trobà caça ninguna
ni res an-e què tirar.
Va trobar una pastoreta
qui guardava bestiar.
La va trobar dormideta
a s'ombra d'un olivar.
Va coir un brot de violes
i en el pit l'hi va tirar.
Ses violes eren fresques,
sa jove es va despertar.
- Què veniu aquí bon jove,
què veniu aquí a buscar?
-La teva amor joveneta
si me la volíeu dar.
- Demanau-la a mon pare
i també a mon germà.
Si mon pare vos la dóna
jo no vos la puc negar.
- Pastoreta, pastoreta,
de qui és aquest bestiar?
- Ses ovelletes són meves
i es moltons de mon germà.
Ets anyells són de mon pare
si els-e vui me'ls-e darà.
Cançons populars menorquines. Francesc Camps i Mercadal.
NOTA: Sa lletra d'aquest cant és casi sa mateixa de Lo caçador, cant popular a catalunya; emperò sa música la creim ben menorquina: a la pagesia serveix de non-non an es fiets. Lo mateix que L'infant bord, que si és de diferent metre, se canta amb sa mateixa tonada.
L'INFANT BORD
La mare i la filla
seuen en es portal;
sa filla broda sedes,
sa mare broda estam.
I mentres elles broden
passa lo seu galant;
la filla es posà a riure,
la mare a sospirar.
- De què sospirau, mare,
de què sospirau tant?
- De què vols que sospiri?...
La gent passa rallant;
diuen que estàs encinta
del príncep Don Joan.
Mira, que si és femella
a l'hospital'nirà;
mira, que si és mascle
a dida el donaran.
Set anys estarà a dida,
set anys estudiant;
set i set fan catorze,
l'infant ja serà gran.
Li armaran pistoles
i també un cavall blanc;
'nirà per dins la vila
matant i degollant.
El Rei dirà a la Reina:
- De qui és aquest infant?
- De na Maria Antònia
i el princep Don Joan.
Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada