Na Melis

NA MELIS (14)

MENORCA

CANÇONS POPULARS MENORQUINES

FRANCESC D'ALBRANCA

Na Melis està malalta,

na Melis, filla del rei,

set doctors qui la vesiten:

- Melis, quin mal és es teu?

- Es mal que jo tenc, mu mare,

mu mare, Vós bé el sabeu;

aquell ou que Vós me dàreu,

m'emmetzinàreu sa veu.

- No digues això, ma filla,

no ho digues, que mentiràs;

fé testament d'obra pia,

a veure què em deixaràs.

- Nou castells tenc a dins França

tots són a poder meu,

en deixo sis an en Carles,

Carles, cosin germà meu.

Els altres tres que me resten,

als pobres, per 'mor de Déu.

I a Vós deixaré, mu mare,

l'ànima del fillet meu.

Cançons populars menorquines. Francesc Camps i Mercadal

Testament de na Catalineta

Se cantava amb s'aire de Na Melis.

A la font de Gibraltar

na Catalina rentava;
i van passar tres guilans,
i tots tres la saludaren.
Va respondre lo més gran:
- Quina jove més guilana!
Va respondre lo mitjà:
- Si jo la tengués en casa...!
Va respondre lo petit:
- Que ho fóra de respectada!
Si jo fos lo seu marit,
la tendria ben tancada.
A la vorera de l'hort,
la sogra, qui ho escoltava;
i va anar a son marit
i al revés tot li contava.
Catalineta arribà
amb sa robeta rentada;
la varen descarregar;
donant-li tres punyalades.
Catalina es sent ferida.
i dins es llit s'és posada.
A l'endemà de matí
la sogra ja hi és anada:
- Catalineta, aixique't,
que ets d'anar a rentar bugada.
Catalina, Catalina,
no siguis tan viciada
que per un bufet o dos
dins es llit ja t'ets posada.
- No és per un bufet o dos;
sinó per tres punyalades.
Alçau-me los blancs llençols,
també la blanca flassada,
i veureu la sang qui brolla
de les mies punyalades. 

Segueix el text següent com a "variant del Testament de N'Amèlia".

Posteriorment això es va corregir per "Na Melis"  

- Catalina confesse't,

i també combregaràs,

també pots fer testament,

i a veure que em deixaràs.

- Nou castells ne tenc a França

tots estan en poder meu;

i ne deix tres a Don Carles,

Carles cousingermà meu;

i altres tres en els pobres,

pobres per l'amor de Déu,

i los altres tres qui resten

seran per lo enterro meu.

A la mia germaneta,

lo vestit millor que tenc;

i a vos, ma mare,

vos deixo aquell infantonet meu.

Sia el meu marit cremat

i la sogra escorterada;

i les cendres que faran

siguin per les fonts i l'hort,

i per los camps escampades. 

(Sant Climent, Sant Lluís)

Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca