SA NUVIA D'ALGENDAR (20)
CANÇONS POPULARS MENORQUINES
FRANCESC D'ALBRANCA
“Sa nuvia d'Algendar
avui és en terra,
demà serà en mar;
'vui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a sa vorera del mar.
A ses costes de Menorca
bull en festes Algendar,
forta torre que d'es moros
el rei d'Anfós conquistà.
A n'ella's celebren noces
d'es seu senyor en Bernat,
jove tan bell com valent
enamorat i galant.
Sa nuvia és na Catalina
senyora de Son Cal·là,
més polida que sa lluna,
de tan rica no n'hi ha cap.
Tot lo món riu d'alegria,
tan sols ella trista està ...
Cauen perles dels seus ulls
sens poder-les aturar.
Que hi ha un moro que l'estima
i d'ella vol ser estimat,
i de robar-la algun dia,
tot gelós l'amenaçà.
Sa nuvia també l'estima
i plora per son amant.
Ha convidat son espòs
tots els senyors del veïnat
per assistir a ses noces
i sa nuvia festetjà.
Més, tot d'una que a sa taula,
s'acabaven d'assentar,
entrà a sa sala una bruixa
i tothom va tremolar;
son cabells cauen desfets,
i per el vant embuiats;
camina molt a poc-poc,
i amb trista veu va cantant:
“Sa nuvia d'Algendar
avui és en terra,
demà serà en mar;
'vui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a sa vorera del mar.”
Ressonen amb cants alegres
sa torre i es seu veïnat,
i es corren lleugeres canyes
per sa nuvia alegrar;
quant entre los crits de festa
un crit de guerra sonà ...
Presa va ser per es moros
sa Novia d'Algendar;
i lo que digué sa bruixa
així mateix va passar.
Van fer hostatge a una cova
que se bada dins la mar,
veïnada de Santa Galdana
on passaren fred i fam;
i on va viure de sardines
sa Nuvia d'Algendar.
Es barco que se l'enduia
prop d'Alger va naufragar;
sa que ahir tan bé menjava,
avui no té que menjar,
i d'un pobre pescador
ha de rebre caritat,
i li dóna unes sardines
a sa vorera del mar.
.........
Donzella estimant sa ditxa,
i més que ella sa virtut,
d'es moro que l'enamora
no escolti el tendre discurs.
Fugiu-ne, donzelles castes,
fugiu-ne s'amor impura.
...........
Ai! d'aquella que es dormia
confiada a son arrull!
Inflats i secs per ses llàgrimes
seran sos hermosos ulls.
Fugiu-ne ....
Fugiu, bella castellana,
fugiu son impura amor,
que esta amor té darà plany
i per la ditxa la mort.
Fugiu-ne, donzelles castes,
fugiu de s'impura amor ...”
