S'ANIMAL ERA DE PÈL
(ELS GATS D'ALAIOR) (17)
CANÇONS POPULARS MENORQUINES
FRANCESC CAMPS I MERCADAL
S'animal era de pèl,
tenia es cap de dragó:
tot es poble d'Alaior
va sortir per a veure'l.
En Pere, s'oficial,
i en Tofolet Mascaró
varen sortir d'Alaior
per 'nar a matar s'animal.
Quan van esser a's camí nou,
passaren consei tots dos:
- Pere, noltros no som prou,
que s'animal és feroç.
- No tremolis Mascaró,
perquè jo tot sol ja bast;
per això duc aquest ast,
p'en veure'l, fitorar-lo.
Quan van arribar a sa penya
començaren a tocar,
i varen sentir estufar:
-Això és s'animal qui renya.
Quan s'animal va sortir,
amb sa coa enrevoltada,
amb sa primera estropada,
el van mig estremordir.
Madona sortí a's portal,
com va veure tanta gent,
diu: - Si em matau s'animal,
jo vos convit d'aigordent.
El Pare Martí Cardona
s'ho mirava d'un lloc baix;
diu: - Això és un llargandaix;
jo n'he vist a Barcelona.
Deu dies dotze matxers
rama varen traginar
per s'animal socorrar,
que tenia pèl de més.
- Ja el tenim a s'animal...!
ja el tenim an es traïdor
lligat ha de ser portat
dins es poble d'Alaior.
Quinze vaixells van anar
a Ervissa per a dur sal,
per a salar s'animal,
i encara no va bastar.
Si hi ha colcun interssat
que s'animal vulgui veure,
posat damunt un teula
a Alaior el tenen salat.
Així es cantava, fa quaranta anys, pels estanys de baixamar i tavernes de dalt maó, i així també la sentí cantar en es Mercadal.
Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca
Aquesta darrera tonada és com la cantaven i la cantes en es Migjorn-Gran
