HOLA !

Aquest bloc és un simple recull de cançonetes que he anat trobant pels llibres que he treballat a l'escola. No pretén ser més que una eina de treball per a mi com a mestre. Pot ser que també serveixi, i esper que així sigui, els pares, alumnes i altres mestres.

Esper que el disfruteu i que vos agradi.



Pere Gonyalons i Moll

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OFICIS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OFICIS. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de març del 2026

CANÇÓ DEL FIDEUER

Cançó del fideuer – Tradicional Catalana by esgunya

Truc-truc
que baixi la pasta;
truc-truc,
baixar-la no puc.
Quan haurà baixat la pasta,
no haurem de fer més truc-truc.

   Per fer fideus i d'altra pasta de sopa gruixuda hom pressionava la pasta amb una premsa rústica primitiva de fusta, moguda per una palanca, al cap de la qual s'asseien els aprenents de fideuers i la feien accionar amb dos o més cops amb el darrera. El text fa al·lusió a aquesta mecànica. El terme "truc-truc" vol expressar els cops donats a la palanca.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.


CANÇÓ DEL XOCOLATER

Cançó del xocolater – Tradicional Catalana by esgunya

Roda, roda, molinet,
xocolata, xocolata;
roda, roda, molinet,
que és menjar pel senyor rei.
Si el molí no vol rodar, xocolata, xocolata,
si el molí no vol rodar,
el rei no en podrà menjar.

   Es cantava tot batent o molent la xocolata a la pedra amb els molins típics de pedra.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DEL SABATER

Cançó del sabater – Tradicional Catalana by esgunya

La nyinyola pica sola,
pica sola el sabater,
que quan té la feina feta
per fer festa el dilluns té.

   La cantaven els vells sabaters en picar les soles de les sabates. Les cançons de tasca o oficis tendeixen a regular el moviment del cos d'acord amb el ritme de la feina que hom fa.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

dijous, 5 de març del 2026

CANÇÓ DEL BLANQUER

Cançó del blanquer – Tradicional Catalana by esgunya

Frega, frega aquesta pell,
de moltó o de vedell,
per amunt i per avall,
tant de bou com de cavall.

   Es cantava mentre es fregava la pell fins a deixar-la neta. Serà bo que expliquem als nens què fan amb les pells per a poder-les convertir en sabates o bosses.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

ARA PLOU

Ara plou – Tradicional catalana- by esgunya

Ara plou,
ara neva,
ara cau pedra,
pedra rodona.
Xim, xim, xim,
visca la gresca,
visca la gresca.
Xim, xim, xim,
visca la gresca
del "torín".
Si el "torín"
no va bé,
posa-hi pega,
posa-hi pega;
si el "torín"
no va bé,
posa-hi pega,
sabater.

Cançó molt popular. Es refereix als sabaters de manera imprecisa i com si estigués a llur mà el "torín", idea avui incomprensible que sembla relacionada amb la pluja. Probablement es tracta de la degeneració d'un altre mot, que potser donaria més claretat al valor inicial de la cançó.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

dimecres, 4 de març del 2026

CANÇÓ DEL MATALASSER

Cançó del matalasser – Tradicional Catalana by esgunya

Cop per aquí
cop per allà
tururururaina,

cop per aquí,
cop per allà,
tururururà.

   Respon al moviment de picar llana a cops de bastó. El primer vers correspon al primer cop, donat amb la mà dreta, el que ve, el segon, donat amb l'esquerra, i el tercer onomatopeic al moviment fet amb els dos bastons en trobar-se per entre la llana, bellugueig que ajuda a estovar-la.
   La cançó és molt rítmica i es pot aprofitar molt bé per a fer tres gestos diferents amb el cos, uns dels quals pot ser cap a la dreta, l'altre cap a l'esquerra i l'últim amb tot el cos sencer o cap una altra part.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DE CORDER

Cançó de corder – Tradicional Catalana by esgunya

Cargola, cargola,
cargola, corder.
Ara, ara, ara,
ara que va bé.

   La cantaven els menadors i corders de les contrades tarragonines per fer voltar la roda i fer rodar les manganelles de fer cordes.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

dilluns, 2 de març del 2026

CANÇÓ DEL PAPERAIRE

Cançó del paperaire -VIROLET SANT PERE- by esgunya

Quan la fico i quan la trec,
jo li faig la zigo zigo;
quan la fico i quan la trec,
jo li faig la zigo zeg.

   Cançó antiga. De quan el paper es feia a mà. El mestre paperaire omplia la forma de pasta líquida de paper. Quan era plena, li feia la "zigo-zigo", es a dir, la remenava amb un art especial propi de l'ofici per tal que l'aigua que diua la pasta s'escorregués pel fons enreixat de la forma.
   Tot l'art del labrèn o mestre paperaire estava a saber agafar amb la forma la quantitat justa de pasta de la tinta per tal que el paper tingués el gruix desitjat, i a saber fer la "zigo-zigo" sense que la pasta s'agrumollés.
   Es pot aprofitar en explicar als nens els oficis, i perquè en cantar-la facin els gestos del labrèn o mestre paperaire.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DEL PICAPEDRER -UKELELE-

Cançó del picapedrer – Tradicional Catalana- UKELELE- by esgunya

Pim, pam, repicam,
pica pedra, pica pedra;
pim pam, repicam,
pica pedra i no menjam.

diumenge, 1 de març del 2026

CANÇÓ DEL CISTELLER

Cançó del cisteller -Tradicional catalana- – Tradicional Catalana by esgunya

Passa, passa,
passa per dins;
tomba, tomba, tomba
tomba per 'quí.
Gira, gira,
gira per 'quí;
tomba, tomba,
tomba per baix;
passa, passa,
passa per dalt.

   Aquesta cançó no era únicament cantada pels cistellers, sinó per a teixir fibres vegetas a mà en general, i per tant també la cantaven els cadiraires i embogadors, els estorers i fins i tot les dones que enforcaven alls teixint-ne les cues. El text no era fix i remorejaven la melodia referint l'acció que feien en entrenar i entreteixir el que tenien entre mans que feien passar: "per aquí o per allà, per dalt o per baix, per damunt, per sota, per l'esquerra o per la dreta", segons les conveniències del curs de la feina.

FONT: VIROLET SANT PERE -Montserrat Busqué i Barceló

A INFANTIL per treballar la motricitat fina i la lateralitat enfilant botons.....

dilluns, 26 de setembre del 2016

El fuster

Instrumentació de la cançó proposada pel llibre de primer cicle Saltamartí de l'editorial Barcanova

El fuster

EL FUSTER
PRIMER CICLE PRIMÀRIA


Conec un fuster, ni jove ni vell,
que sap picar claus a cops de martell.

Quan passa el ribot, poleix els taulons
i fa uns encenalls com tirabuixons.

Només vol serrar si té un bon xerrac
i quan ja està llest és que ja ha acabat.

SALTAMARTÍ. Cicle inicial Ed. Barcanova


dimarts, 13 de maig del 2014

Som un tall de vermadors

SOM UN TALL DE VERMADORS
MALLORCA



Som un tall de vermadors
 
Diuen que en anar a veremar
se'n duen ses portadores.
Al·lotes, anit se fa
es ball de ses veremadores.

Per ballar es copeo,
sortim quasi tots.
Per ballar mateixes,
anam de dos en dos.
Som un tall de veremadors.

Les festes a les Illes. Ma del Mar Janer i Tomàs Martínez

Tonada matancera

TONADA MATANCERA
MALLORCA



Noltros venim de matances
de devers la Soledad
i de porc no n'hem menjat
i de porc no n'hem menjat
no'n podem contar alabances.

Les festes a les Illes. Ma del Mar Janer i Tomàs Martínez

dimarts, 18 de març del 2014

Cançó del batre

CANÇÓ DEL BATRE
MALLORCA
CATALUNYA

 


Si no fos pes carretó
qui va darrera darrera
no hi hauria cap somera
que batés un cavaió.(cavalló)

Àlbum musical de compositors mallorquins. Ed. Fascímil




dijous, 31 d’octubre del 2013

L'arc de Sant Martí - Tu que ets un mestre fi

L'ARC DE SANT MARTÍ
TU QUE ETS UN MESTRE FI

Tu que ets un mestre fi
mosso de picapedrer,
quantes pedres han mester
per fer s'arc de Sant Martí.
Ansa per ansa
Dic. C-V-B. Alcover Moll

dilluns, 11 de març del 2013

La castanya

LA CASTANYA
TRADICIONAL CATALANA
PALLARS


Vora el foc tinc la mainada
que castanyes fa torrar
quan estiguin bufadetes
el gatet hi jugarà. (bis)

La castanya reinflada
pega bot i fuig del foc
qui té la sort d'agafar-la
no ha d'anar a plegar a l'hort. (bis)

Vora el foc la castanyera
les castanyes va torrant
amb cassola foradada,
paperina i davantal. (bis)

Els minyons mengen castanyes,
pa torrat i panellets
quan arribin a la plaça
els cauran els calçotets. (bis)
Ed. Cruïlla. 1r Música i dansa


  



dijous, 7 de març del 2013

El sabater

EL SABATER
POPULAR DE DINAMARCA


Passa el fil
i torna a passar el fil,
estira, estira
i top, top, top.

Passa el fil
i torna a passar el fil,
estira, estira
i top, top, top.

Sabater bon sabater
les sabates, les sabates,
sabater bon sabater
les sabates m'has de fer.
Ed. Cruïlla. 1r Música i dansa 
Aquesta versió diu " Posa el fil" en lloc de "passa el fil"
I l'altre versió molt semblant diu que és francesa



dijous, 29 de novembre del 2012

La nyinyola

LA NYINYOLA
Popular catalana


La nyinyola pica sola,
pica sola el sabater,
que quan té la feina feta
per fer festa el dilluns té,
per fer festa el dilluns té.
Música 3. Ireneu Segarra

   



La nyinyola by musicaferreries


La masovera II

LA MASOVERA II



1. La masovera se'n va al mercat (bis)
El mercat és el dilluns.(bis)
El dilluns compra llegums.(bis)
Olailà, la masovera, la masovera
Olailà, la masovera se'n va al mercat.
2.  La masovera se'n va al mercat (bis)
El mercat és el dimarts.(bis)
El dimarts compra naps.(bis)
Olailà, la masovera, la masovera
Olailà, la masovera se'n va al mercat.
3. La masovera se'n va al mercat (bis)
El mercat és el dimecres.(bis)
El dimecres compra nespres.(bis)
Olailà, la masovera, la masovera
Olailà, la masovera se'n va al mercat.
4. La masovera se'n va al mercat (bis)
El mercat és el dijous.(bis)
El dijouss compra nous.(bis)
Olailà, la masovera, la masovera
Olailà, la masovera se'n va al mercat.
5.  La masovera se'n va al mercat (bis)
El mercat és el divendres.(bis)
El divendres compra faves tendres.(bis)
Olailà, la masovera, la masovera
Olailà, la masovera se'n va al mercat.
6. La masovera se'n va al mercat (bis)
El mercat és el dissabte.(bis)
El dissabte tot s'ho gasta.(bis)
Olailà, la masovera, la masovera
Olailà, la masovera se'n va al mercat.
7. La masovera se'n va al mercat (bis)
El mercat és el diumenge.(bis)
El diumenge tot s'ho menja.(bis)
Olailà, la masovera, la masovera
Olailà, la masovera se'n va al mercat.
 Música 3. Ireneu Segarra