Aquest bloc és un simple recull de cançonetes que he anat trobant pels llibres que he treballat a l'escola. No pretén ser més que una eina de treball per a mi com a mestre. Pot ser que també serveixi, i esper que així sigui, els pares, alumnes i altres mestres.
Cançó que es cantava tot fent ball rodó o rotllana. Nosaltres la podem cantar de diverses maneres: fent rotllana, i cada vegada que es canviï l'estrofa canviar també el sentit de la rotllana; es pot fer rotllana i al mig dos nens o nenes que representen el text; es pot muntar una gran representació on tothom actua i canta al mateix temps.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
És un dels balls rodons més animats. Les ballaires es mouen de cos ençà i enllà; giravolten seguint les paraules de la cançó i simulen posar-se les peces de roba que anomenen fins a restar vestides del tot. Es remarcable que simulen vestir-se, i hom pot suposar, per tant, que comencen despullades. Per aquest interessant detall, té tot l'aspecte d'un ball de caràcter agrari en el qual les actuants devien anar completament despullades, com en diverses de les pràctiques d'aquest tpus, per efecte d'un principi màgic segons el qual la muesa contribuïa a l'arrelament de les llavors i afavoria les feines del camp. Ovidi i d'altres autors clàssics ja fan al·lusió al costum de treballar al camp sense roba.
És una dansa de rotllana. Es balla mimant els trossos que parlen de les peces de roba, i fent rotllana en la frase següent. En dir "el barret d'aquell senyor", etc., fins a "tan bonic i tan bufó", els ballaires fan una volta sobre els mateixos, i piquen de mans en dir "tira moixó, tira moixó", i tornen a començar l'estrofa següent.
Em la frase "el barret d'aquell senyor", etc... s'han conservat les notes, però al mateix temps s'han posat amb asterisc per donar opció a fer les dues coses, cantar-ho o recitar-ho.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
Es feia servir per a fer saltar els infants des de terra estant sostenint-los amb totes dues mans. A quatre anys són massa grans per posar en pràctica aquesta moixaina. Les dificultats d'aquesta cançó són rítmiques i d'articulació; si aconseguim que la cantin sense endarrerir-se gens, començant i acabant tots al'hora i que el text s'entengui perfectament haurem fet una gran feina.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
Les cançons eliminatives recorden antics procediments de caràcter jurídic i velles formes electives. Avui només se'n serveix la mainada, però ahir fou probablement el sistema electiu i determinatiu més usat.
Podem aprofitar la cançó per elegir les feines de la classe, jocs, etc...
Tots els cançoners compten amb un grup més o menys important de cançons màgiques, la majoria infantils, que sobreviuen com a vestigis de concepcions passades, però no pas perdudes del tot.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
Gairebé arreu del món hom reconeix en el pa sentit sagrat i se'l rodeja de cerimònies, respectes i consideracions de què la present cançó és una mostra.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
Cançó de ball rodó o de rotllana; serveix per a introduir els nens a les danses més organitzades.
Es balla agafats en rotllana caminant en sentit contrari a les agulles del rellotge, i en cantar l'últim vers de cada estrofa tots els nens s'ajupiran fins a terra i es tornaran a aixecar de seguida per continuar la dansa.
Als nens petits, en ajupir-se, els és difícil mantenir l'equilibri. Per això, quan ja la saben bé, es pot convertir també en joc eliminatiu: el qui cau per terra, surt de la rotllana. Guanyen aquells que aconsegueixen acabar tota la rotllana.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
La mainada del començament de segle, en la temporada dels albercocs, a manca de bales jugava amb pinyols d'aquesta fruita, que arrodonia i feia més esfèrics a força de fregar-los per terra al ritme d'aquesta cantarella.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
La cantava la mainada del començament de segle quan veia passar bous o vaques, creguda que els encantaria o embruixaria i no podrien seguir endavant. Si els qui menaven les bèsties els sentien cantar, els empaitaven enfadats.
Cançó molt simple, que podem aprofitar per dibuixar un bou i explicar on té les banyes i el perquè si les hi piquen li cou.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
Cançó antiga. De quan el paper es feia a mà. El mestre paperaire omplia la forma de pasta líquida de paper. Quan era plena, li feia la "zigo-zigo", es a dir, la remenava amb un art especial propi de l'ofici per tal que l'aigua que diua la pasta s'escorregués pel fons enreixat de la forma.
Tot l'art del labrèn o mestre paperaire estava a saber agafar amb la forma la quantitat justa de pasta de la tinta per tal que el paper tingués el gruix desitjat, i a saber fer la "zigo-zigo" sense que la pasta s'agrumollés.
Es pot aprofitar en explicar als nens els oficis, i perquè en cantar-la facin els gestos del labrèn o mestre paperaire.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
Cançó de treball que cantaven els picapedrers, marbristes i molers.
Ens anirà bé per a fer als nens els gestos del picapedrer; i si ja tenen tres anys, explicar-los què fan la gent d'aquest ofici, i fins i tot, si es pot, portar-los a veure un yaller de marbristes i picapedrers.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
Forma part d'un joc dialogat que acaba amb un ball rodó. El joc seria bo per nens més grans, ja que el diàleg és força llarg.
Es pot aprofitar per a fer els gestos de rentar ( al riu, al safareig, en un cubell...) com també els d'estendre roba, i constitueix així un petit joc d'expressió corporal.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
Cançó per a iniciar als infants en el nom de les parts del cos, en llur situació i forma.
Aquesta cançó havia constituit l'argument o l'eix d'una representació carnestolesca, de to execivament alegre, en la qual una dona o un home, que s'hi disfressava i sortia tot malgirbat, ballava a la plaça fent ressaltar de manera grotesca les parts del cos que anomenava la cançó. Encara actualment, a les Valls d'Andorra es canta al final del convit dels casaments donant-li també un sentit eròtic.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló
