La lluna, la pruna,
vestida de dol,
el pare la crida,
la mare la vol.
La lluna, la pruna
i el sol mariner,
son pare la crida
i sa mare també.
Cançó molt popular, de la qual es coneixen diverses variants. Sembla ésser la resta d'algun cant cultural selenita. Per les contrades vinateres tarragonines, els vermadors la cantaven amb gresca les nits que feia lluna; i per d'altres indrets de les Fonts del Llobregat, la mainada, en nits de lluna clara, en feien un joc en tira agafats els uns darrera els altres i sense deixar-se anar saltaven i ballaven al so d'aquesta cançó.
FONT: VIROLET SANT PERE -Montserrat Busqué i Barceló.
