HOLA !

Aquest bloc és un simple recull de cançonetes que he anat trobant pels llibres que he treballat a l'escola. No pretén ser més que una eina de treball per a mi com a mestre. Pot ser que també serveixi, i esper que així sigui, els pares, alumnes i altres mestres.

Esper que el disfruteu i que vos agradi.



Pere Gonyalons i Moll

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ANIMALS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ANIMALS. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de març del 2026

L'ELEFANT

L'elefant – Tradicional Catalana by esgunya

L'elefant del "parque"
diu que està malalt,
té una pota coixa,
l'altra li fa mal.
Van a buscar al metge,
el metge menescal.
- Vés-te'n tu, cap d'animal.

   Les cançons eliminatives recorden antics procediments de caràcter jurídic i velles formes electives. Avui només se'n serveix la mainada, però ahir fou probablement el sistema electiu i determinatiu més usat.
   Podem aprofitar la cançó per elegir les feines de la classe, jocs, etc...

SERP SERPÒNIA

Serp serpònia – Tradicional Catalana by esgunya

Serp serpònia,
vés a la terra de Babilònia,
si no te'n vas,
et rebentaràs.

  Cançó màgica que servia per a fer fugir una serp.
  Tots els cançoners compten amb un grup més o menys important de cançons màgiques, la majoria infantils, que sobreviuen com a vestigis de concepcions passades, però no pas perdudes del tot.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

dijous, 5 de març del 2026

CANÇÓ DEL BLANQUER

Cançó del blanquer – Tradicional Catalana by esgunya

Frega, frega aquesta pell,
de moltó o de vedell,
per amunt i per avall,
tant de bou com de cavall.

   Es cantava mentre es fregava la pell fins a deixar-la neta. Serà bo que expliquem als nens què fan amb les pells per a poder-les convertir en sabates o bosses.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

A, B, C

A, B, C – Tradicional Catalana by esgunya

A, B, C, 
la pastera ja la sé.
Si hi ha pa me'l menjaré,
si hi ha peix faré el mateix,
si el pare m'hi atrapa,
fugiré com una rata;
si la mare no m'hi vol,
fugiré com un cargol.

   Les cançons infantils solen respondre a una finalitat utilitaria. La present cançó es cantava en menjar pa.
   Seria interessant que, tot ensenyant-la als nens, els expliquéssim, de forma molt simple, com es fa el pa, i què és una pastera.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

dimecres, 4 de març del 2026

PLOREU, PLOREU, NINETES

Ploreu, ploreu ninetes – Tradicional Catalana by esgunya

Ploreu, ploreu, ninetes,
que el ruc està malalt;
té mal a la poteta
i el ventre li fa mal.

No pot menjar civada,
sinó pinyons pelats,
no pot dormir a l'estable,
sinó en coixins daurats.

   Cançó molt popular i força estesa. Té un mínim argument que es pot aprofitar perquè els nens en facin una petita representació.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

dimarts, 3 de març del 2026

CANÇÓ DE LA MATANÇA DEL PORC

Cançó de la matança del porc – Tradicional Catalana by esgunya

A ca l'avi han mort el porc
sec i magre, sec i magre,
a ca l'avi han mort el porc
sec i magre i cua tort.

   La cantava la mainada de la Conca de l'Anoia i també de la Garrotxa, tot voltant els carrers fent voltejar un tió encès dels emprats per a la foguera de socarrimar el porc. Havia estat costum estès que el dia de la matança, després de socarrada la víctima, hom posés al peu de la porta un tió fumejant com anunci al veïnat que en aquella casa havien mort el porc. La cançó de la mainada complia la mateixa funció. A la Garrotxa, la mainada la cantava portant atxes enceses, aturant-se davant de cada casa.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

dilluns, 2 de març del 2026

CANYA-CANYETA -Cançó de fer arnes-

Canya-canyeta – Tradicional Catalana by esgunya

Canya, canyeta,
fes una caseta;
canya, canyó,
fes una casó,
per les abelles
de Nostre Senyor.

   Havia estat creença estesa entre la gent de la gleva que les abelles havien estat enviades pel cel per afavorir l'home amb el do de la mel. Tot el conreu de la mel, des de fer l'arna fins a destriar la bresca per separar la mel de la cera, es movia encara no fa molts anys dins d'un ritual rústic i primitiu. Creien també que les arnes les havia de fer l'amo de les abelles, puix que altrament es morien i els eixams no anaven bé. I mentre feia l'arna s'havia de cantar a mitja veu insistentment i monòtona adaptant-se a la feina.
   Es pot aprofitar per parlar als nens de les abelles, com són, on viuen, com són les seves cases, que fan
 i ... deixar-los tastar la mel.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló

LA SARDANA DE L'AVELLANA

La sardana de l'avellana – Tradicional Catalana by esgunya

La sardana de l'avellana
pica de peus, i balla de gana;
la sardana de Ripoll
mata la puça i deixa el poll.

   Cançó de ball rodó o de rotllana; serveix per a introduir els nens a les danses més organitzades.
   Es balla agafats en rotllana caminant en sentit contrari a les agulles del rellotge, i en cantar l'últim vers de cada estrofa tots els nens s'ajupiran fins a terra i es tornaran a aixecar de seguida per continuar la dansa.
   Als nens petits, en ajupir-se, els és difícil mantenir l'equilibri. Per això, quan ja la saben bé, es pot convertir també en joc eliminatiu: el qui cau per terra, surt de la rotllana. Guanyen aquells que aconsegueixen acabar tota la rotllana.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

PICA-LI, BOU

Pica-li bou – Tradicional Catalana by esgunya

Pica-li, bou, 
que la banya li queia;
pica-li, bou,
que la banya li cou.

   La cantava la mainada del començament de segle quan veia passar bous o vaques, creguda que els encantaria o embruixaria i no podrien seguir endavant. Si els qui menaven les bèsties els sentien cantar, els empaitaven enfadats.
   Cançó molt simple, que podem aprofitar per dibuixar un bou i explicar on té les banyes i el perquè si les hi piquen li cou.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CARGOL, TREU BANYA -UKELELE-

Cargol treu banya –UKELELE- TRADICIONAL CATALANA- by esgunya

Cargol, treu banya,
puja a la muntanya.
Cargol, treu vi,
puja al muntanyí.

Cargol, treu banya,
puja a la muntanya.
Cargol bover,
jo també vindré.

CARGOL, TREU BANYA

Cargol treu banya – Tradicional catalana- by esgunya

Cargol, treu banya,
puja a la muntanya.
Cargol, treu vi,
puja al muntanyí.

Cargol, treu banya,
puja a la muntanya.
Cargol bover,
jo també vindré.

   És molt popular; es troba molt estesa i se'n coneixen gran nombre de variants. 
   Es cantava per tal que els cargols sortissin de la closca i es deixessin veure.
   Probablement recorda una cantarella màgica de caçar cargols que pretenia fer-los fàcilment trobadissos.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

diumenge, 1 de març del 2026

GRILL GRILL

Grill grill -Tradicional catalana- – Tradicional catalana by esgunya

Grill, grill,
surt de la terra.

   Cantarella que servia per a atraure els grills i fer-los sortir de sota les plantes.
   Es pot aprofitar per ensenyar als nens un grill, observar-ne el color, la forma, com camina, escoltar com canta....

FONT: VIROLET SANT PERE -Montserrat Busqué i Barceló

   A primer cicle quan estudien els animals invertebrats....

dissabte, 28 de febrer del 2026

SARGANTANA, SARGANTANA -UKELELE-

Sargantana, sargantana -ukelele- – Tradicional Catalana by esgunya

 Sargantana, treu el cap,

que ton pare està penjat,

a les portes de Mallorca.

Tanca la porta, tanca la porta.

FONT:Virolet sant Pere. Montserrat Busqué i Barceló

SARGANTANA, SARGANTANA

Sargantana, sargantana -Tradicional catalana- – Tradicional Catalana by esgunya


 Sargantana, treu el cap,

que ton pare està penjat,

a les portes de Mallorca.

Tanca la porta, tanca la porta.

   A final del segle passat era estesa entre la mainada la creença que portar una sargantana a la butxaca feia guanyar en el joc, saber ben bé les lliçonsi conèixer les intencions dels companys. Els nanos duien sargantanes vives a la butxaca o a dins de la cartera en anar a l'escola. Les portaven dins d'un canonet de canya tapat per cada cap amb un tap de suro foradat per tal que la bèstia pogués respirar.

   Aquesta cançó era cantada quan anaven a caçar sargantanes. Es pot aprofitar per ensenyar als nens una sargantana, veure'n el color, la forma, com camina....

FONT: Virolet sant Pere. Montserrat Busqué i Barceló

NINOU, NINOU

Ninou, ninou -Tradicional catalana- – Tradicional Catalana by esgunya

 Ninou, ninou,

la cua del bou.

   El captiri de Ninou o Cap d'Any es troba a la majoria dels pobles europeus. És propi de les contrades pirinenques. Qui sap si abans s'havia passejat un bou de casa en casa, com es feia en altres indrets o com sembla donar-ne idea el text de la cançó.

FONT: Virolet sant Pere. Montserrat Busqué i Barceló.

dijous, 12 de gener del 2023

Les oques van descalces

LES OQUES VAN DESCALCES
CUCORBA


La senyora vaca per dins el corral
murmura coqueta que un cosí germà
d'una rata blanca amiga coral
d'un gall que farciren per devers Nadal
contava que a Muro a tots els cavalls
els posen sabates de ferro arquejat

Les oques remuguen:
"mirau quin doiot!"
cantant estufades
com un indiot:
Les oques van descalces,
descalces, descalces.
Les oques van descalces
i els ànecs també
i els ànecs també

Però les conilles se'n van al mercat
i es compren plantofes amb cara de ca
els porcs espardenyes amb sola d'espart
sàndalies menudes els escarabats
i fan tanta planta tan ensabatats
com una bubota vestida de frac

Les oques remuguen:
"ves quin disbarat!"
i canten contentes
el bec ben badat:
Les oques van descalces...

Passa una somera amb un bon tacó
travela i va a caure sobre un eriçó
es clava una pua pega un saltiró
d'una cuca molla s'enganxa als cordons
cau dins una bassa i esquitxa per tot
de fang les lluentes bototes del moix

Les oques remuguen:
"vaja quin bunyol!"
i canten alegres
mentre surt el sol:
Les oques van descalces...

dimecres, 11 de gener del 2023

La mosca

 LA MOSCA

CUCORBA/POPULAR


Una mosca volava per la llum
i la llum es va apagar,
es va apagar,
i la pobra mosca
va quedar a les fosques
i la pobra mosca
no va poder volar.

Ana masca valava par la llam
a la llam as va apagar,
as va apagar,
a la pabra masca
va cadar a las fascas
a la pabra masca
na va padar valar.

Amb E

Amb I

Amb O

Amb U

diumenge, 23 de setembre del 2018

El gat que s'ha escapat

EL GAT QUE S'HA ESCAPAT
DESCONEGUT

LA PORTA DE L'ESTABLE
S'ACABA DE TRENCAR,
PER UN FORAT QUE QUEDA
SE'NS HA ESCAPAT EL GAT.

ESPANTA LES GALLINES
I ESCAMPA TOT EL BLAT (BIS)

 

dimecres, 5 d’octubre del 2016

Un peixet en el fons de l'estany

UN PEIXET EN EL FONS DE L'ESTANY
X. BOIX



Un peixet en el fons de l’estany,
vinga a fer bombolles, vinga a fer bombolles.
Un peixet en el fons de l’estany,
vinga a fer bombolles per anar passant.


- Què fas tu, bonic peixet blau?
- Compto les bombolles, compto les bombolles.
- Què fas tu, bonic peixet blau?
- Compto les bombolles per anar passant.


- Peix, peixet, les bombolles com són?
- Grogues i verdes, grogues i verdes.
- Peix, peixet, les bombolles com són?
- Grogues i verdes i de tots colors...



Un peixet en el fons de l’estany,
vinga a fer bombolles, vinga a fer bombolles.
Un peixet en el fons de l’estany,
vinga a fer bombolles per anar passant.

Versió Xesco Boix














La tortuga

LA TORTUGA


A la vora de la mar
A la vora de la mar
A la vora de la maaaaaar
Hi ha una tortuuuuga
Picotava, picotava
Picotava, picotava
Picotava, picotaaavaaaaa
un tros de fuuuuuusta


A la vora de la mar
A la vora de la mar
A la vora de la maaaaaar
Hi ha dues tortuuuugues
Picotaven, picotaven
Picotaven, picotaven
Picotaven, picotaaaveeeen
un tros de fuuuuuusta
 Extret/Extraído/Extracted de/from http://socmestre.blogspot.com