Sargantana, treu el cap,
que ton pare està penjat,
a les portes de Mallorca.
Tanca la porta, tanca la porta.
Sargantana, treu el cap,
que ton pare està penjat,
a les portes de Mallorca.
Tanca la porta, tanca la porta.
A final del segle passat era estesa entre la mainada la creença que portar una sargantana a la butxaca feia guanyar en el joc, saber ben bé les lliçonsi conèixer les intencions dels companys. Els nanos duien sargantanes vives a la butxaca o a dins de la cartera en anar a l'escola. Les portaven dins d'un canonet de canya tapat per cada cap amb un tap de suro foradat per tal que la bèstia pogués respirar.
Aquesta cançó era cantada quan anaven a caçar sargantanes. Es pot aprofitar per ensenyar als nens una sargantana, veure'n el color, la forma, com camina....
FONT: Virolet sant Pere. Montserrat Busqué i Barceló
Ninou, ninou,
la cua del bou.
El captiri de Ninou o Cap d'Any es troba a la majoria dels pobles europeus. És propi de les contrades pirinenques. Qui sap si abans s'havia passejat un bou de casa en casa, com es feia en altres indrets o com sembla donar-ne idea el text de la cançó.
FONT: Virolet sant Pere. Montserrat Busqué i Barceló.
LA MOSCA
CUCORBA/POPULAR
