HOLA !

Aquest bloc és un simple recull de cançonetes que he anat trobant pels llibres que he treballat a l'escola. No pretén ser més que una eina de treball per a mi com a mestre. Pot ser que també serveixi, i esper que així sigui, els pares, alumnes i altres mestres.

Esper que el disfruteu i que vos agradi.



Pere Gonyalons i Moll

dimarts, 28 d’abril de 2015

La porquerola

LA PORQUEROLA
DARRERS DIES/ARTÀ




El rei n’ha fetes fer crides, viva l’amor,
que crides n’ha fetes fer. Que viva, viva!
Que crides n’ha fetes fer, que viva l’aronger.

Que el qui té la muller jove...
el feix de la llenya da...
a la guerra n’ha d’anar.
Jo que la tenc joveneta,
amb (a) qui la deixaré?
Jo la deixaré a ma mare,
i la’m guardarà molt bé.

- Ma mare, la meva mare,
vos encoman ma muller.
Jo no vull que faci feina,
només cosir i broder.
No li heu de fer treure aigua
amb el càntir del gerrer;
sols amb el poal de plata
que per ella vaig fer fer.
Amb so cap de los set dies
se n’anà lo cavaller.
Al cap de les set setmanes
porquerola la vaig fer.
Amb so cap de los set anys
va venir lo cavaller.

- De qui són, oh porquerola,
els porcs que guardes tan bé?
- De Don Joan del Vilatge.
Déu lo torn prest, si convé?
- Me vols dir tu, porquerola,
quin seria el teu menger?
- Un bocinet de pa d’ordi,
i encara no em basta bé.
- Me vols dir tu, porquerola,
quin seria el teu bever?
- Un tassonet d’aigua roja,
i encara no em basta bé.
- Me vols dir tu, porquerola,
quina feina tens a fer?
- Set fusades tenc a tasca
i un feix de llenya a fer.
Se destira de l’espasa
i el feix de llenya li fer.
Aplega els porcs, porquerola,
a casa de l’hotaler?

- Allà a ca la mia sogra
un temps hi solien fer.
A les anques del cavall
el feix de llenya dugué.
Quan foren prop del Vilatge
el feix de llenya li da,
perquè la gent del Vilatge
no li trobàs un què xerrar.

- Me voleu dir, hostalera,
a nit què soparé?
- Un gall farcit i porcella
tenc jo per lo cavaller.
- Me voleu dir, hostalera,
a nit amb qui jauré?
- No jeurà amb la meva filla,
que jo la guardaré bé;
ve allà la porquerola,
que n’és bona de ginyar.
- Ja ha set anys no jec amb home
i a nit tampoc hi jauré!
L’agafà per la mà blanca,
dins la cambra la manà.
- Dir voleu, senyora altesa,
els botons d’or que us vaig (a) fer?
- Demanau-ho a vostra mare,
que sa filla ho porta bé.
- Aixeca’t, bruta malvada,
que has (a)jagut amb cavaller.
- Enviau-hi vostra filla,
no hi envieu ma muller,
que, si no fóssiu ma mare,
un foc en feria fer
i a la muntanya més alta
‘niria a ventar el cendrer.
Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada