Ai Matxín, ai Matxín

AI MATXÍN, AI MATXÍN

DARRERS DIES/ARTÀ

Diuen que totes ses sogres
les han de tirar a la mar, (2)
i sa meva punyetera (3)
ara m’ha après de nedar.
Ai Matxín! Ai Matxín!
Ai Matxín, Ai Matxín!
Ai Matxín! Ai Matxín!
Ai! Ai! Aiiiiiii!
Sa sogra diu que no em vol
i jo no la vull a ella, (2)
qui té es mànec de sa pella (3)
fa anar s’oli allà on vol.
Ai Matxín...
Sa sogra em va dar” veneno”
i ben bo que el vaig trobar,
a n’aquesta mala dona
som jo que l’he de matar.
Ai Matxín...

Sa sogra diu pes carrer
que me vol treure defora,
jo no compr granera nova
per sa brutor que hi faré.
Ai Matxín...
Al·lota vols que facem
lo que férem s’altre vespre,
posarem pèl amb pèl
i amagarem tota la resta.
Ai Matxín...
Una poma dues pomes
tres pomes fan un ramell,
i en arribar sa matinada,
sa poma crida s’aucell.
Ai Matxín...
Madona que sou de poma
quin pomeral que teniu,
poma d’hivern i d’estiu
així tot l’any teniu poma.
Ai Matxín...

Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer