UNA DONA LLARGA I PRIMA
DARRERS DIES/ARTÀ
Una dona llarga i prima,
ara va de bo!
Seca com un bacallà,
ara va de bo!
Seca com un bacallà,
ara va de bo, que de bo va!
Es passeja per la vila,
ara va de bo!
Caragols qui en vol comprar?
ara va de bo!
Caragols qui en vol comprar?
ara va de bo, que de bo va!
A quant els veneu, madona?
ara va de bo!
A sis van a mesurar,
ara va de bo!
A sis van a mesurar,
ara va de bo, que de bo va!
No els em podeu dar a quatre?
ara va de bo!
A quatre no els puc dar!
ara va de bo!
A quatre no els puc dar!
ara va de bo, que de bo va!
Que mal vos caigués es covo,
ara va de bo!
I no el poguéssiu aixecar,
ara va de bo!
I no el poguéssiu aixecar,
ara va de bo, que de bo va!
Quan va haver voltat cantó,
ara va de bo!
Es covo li trabucar,
ara va de bo!
Es covo li trabucar,
ara va de bo, que de bo va!
Si aferraren set o vuit homes,
ara va de bo!
I no el pogueren aixecar,
ara va de bo!
I no el pogueren aixecar,
ara va de bo, que de bo va!
Després hi va anar en...
ara va de bo!
I tot d'una el va aixecar,
ara va de bo!
I tot d'una el va aixecar,
ara va de bo, que de bo va!
Una dona llarga i prima,
magra com una sardina
seca com un bacallà,
se semblava a sa padrina,
era com es capellà;
s’abella que li picà
era des coll de n’Abrines,
ses al·lotes que són fines
per no quedar fadrines
amb un fi s’han de casar.
Un alemany que vingué
a estiuejar per Mallorca,
que nedant ell trobà una orca
i un bon susto se’n dugué.
Damunt s’arena s’assegué
per veure si veia Aubarca,
va veure passar una barca
per devora es cap vermell
i com qui no tenia remei
devora s’ase s’ajagué.
Per Sant Salvador un grí
volia anar a sa berbena,
se va mollar sa melena
i ballà damunt un brí,
fent ses paumes li va dir
a una mosca vironera:
Si vols tastar aquest vi
hauràs de dur sa greixonera
com feia na Molinera
llogada a Son Durí.
Una puça s’escaufava
a sa camil·la de ca seva,
es qui l’agafa és seva
deia l’amo de Son Fava
i sa pasta qui tovava
per Sant Antoni fer coques,
una mosca a les fosques
dins sa cuina qui volava;
sa madona les tastava
devora dues pedres tosques.
El dimoni cucarell
encalçava una aranya,
li va pegar en sa canya
i li va llevar sa pell.
Per devora Son Jaumell
tot lo que és eixut sa banya
en bicicleta una alemanya
meam a veure qui li guanya,
que les puja en molta manya
a ses costes de Morell.
Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada