EL SENTENCIAT A MORT (16)
CANÇONS POPULARS MENORQUINES
FRANCESC CAMPS I MERCADAL
El dia set de setembre
quan lo varen agarrar,
ja lo agarren, ja lo lliguen,
dins la presó el van tancar.
Sa presó a què el portaven
Perpinyà se diu de nom;
és una presó tan mala,
com una sitja ensitjada,
que mai, mai hi entra sol.
L'escala de la presó
és obra de gran valor;
la pugen amb alegria
i la baixen amb tristor.
Ja toquen la retirada;
de la Santa Germandat:
"una almoina p'aquest pobre
que n'està sentenciat".
Ja toquen la retirada;
ja és hora d'anar a morir...
O jutges de la ciència...!
i tots clamen contra mi.
Pels retxats de la presó
no hi entra més que un plat;
de porrons no n'hi entren gaire,
perquè no n'hi porten cap.
Quan vaig ser davant cas Comde
de beure me'n van brindar;
Jo no puc menjar ni beure;
ja podeu pensar i creure
es meu cor com deu estar.
Mare mia! quan sabreu
que som mort sentenciat
a unes forques, i penjat...
quants de sospira donareu!
Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada