Sa nuvia d'Algendar

SA NUVIA D'ALGENDAR (20)

CANÇONS POPULARS MENORQUINES

FRANCESC D'ALBRANCA

“Sa nuvia d'Algendar

avui és en terra,

demà serà en mar;

'vui menja capons i gallines,

demà menjarà sardines

a sa vorera del mar.

A ses costes de Menorca

bull en festes Algendar,

forta torre que d'es moros

el rei d'Anfós conquistà.

A n'ella's celebren noces

d'es seu senyor en Bernat,

jove tan bell com valent

enamorat i galant.

Sa nuvia és na Catalina

senyora de Son Cal·là,

més polida que sa lluna,

de tan rica no n'hi ha cap.

Tot lo món riu d'alegria,

tan sols ella trista està ...

Cauen perles dels seus ulls

sens poder-les aturar.

Que hi ha un moro que l'estima

i d'ella vol ser estimat,

i de robar-la algun dia,

tot gelós l'amenaçà.

Sa nuvia també l'estima

i plora per son amant.

Ha convidat son espòs

tots els senyors del veïnat

per assistir a ses noces

i sa nuvia festetjà.

Més, tot d'una que a sa taula,

s'acabaven d'assentar,

entrà a sa sala una bruixa

i tothom va tremolar;

son cabells cauen desfets,

i per el vant embuiats;

camina molt a poc-poc,

i amb trista veu va cantant:

“Sa nuvia d'Algendar

avui és en terra,

demà serà en mar;

'vui menja capons i gallines,

demà menjarà sardines

a sa vorera del mar.”

Ressonen amb cants alegres

sa torre i es seu veïnat,

i es corren lleugeres canyes

per sa nuvia alegrar;

quant entre los crits de festa

un crit de guerra sonà ...

Presa va ser per es moros

sa Novia d'Algendar;

i lo que digué sa bruixa

així mateix va passar.

Van fer hostatge a una cova

que se bada dins la mar,

veïnada de Santa Galdana

on passaren fred i fam;

i on va viure de sardines

sa Nuvia d'Algendar.

Es barco que se l'enduia

prop d'Alger va naufragar;

sa que ahir tan bé menjava,

avui no té que menjar,

i d'un pobre pescador

ha de rebre caritat,

i li dóna unes sardines

a sa vorera del mar.

.........

Donzella estimant sa ditxa,

i més que ella sa virtut,

d'es moro que l'enamora

no escolti el tendre discurs.

Fugiu-ne, donzelles castes,

fugiu-ne s'amor impura.

...........

Ai! d'aquella que es dormia

confiada a son arrull!

Inflats i secs per ses llàgrimes

seran sos hermosos ulls.

Fugiu-ne ....

Fugiu, bella castellana,

fugiu son impura amor,

que esta amor té darà plany

i per la ditxa la mort.

Fugiu-ne, donzelles castes,

fugiu de s'impura amor ...”