HOLA !

Aquest bloc és un simple recull de cançonetes que he anat trobant pels llibres que he treballat a l'escola. No pretén ser més que una eina de treball per a mi com a mestre. Pot ser que també serveixi, i esper que així sigui, els pares, alumnes i altres mestres.

Esper que el disfruteu i que vos agradi.



Pere Gonyalons i Moll

dilluns, 7 de novembre del 2011

Na Roseta

NA ROSETA (17)
CANÇONS POPULARS MENORQUINES
FRANCESC CAMPS I MERCADAL


Vaig partir de Son Terí
amb una fosca molt forta;
i p'es camí me van dir:
- Andreu, na Roseta és morta.
No sé si ho feien a posta,
per a dar-me més tristor;
uns me deien que era morta;
altres, que estava millor.
Quant allà vaig arribar,
deman per na Rosa nostra,
i me van fer de resposta:
- Na Roseta es morirà.
Quant jo pujava s'escala,
i la pujava tot sol,
la veig... sa cara tapada
amb sa colga des llençol!
- Roseta, que vos faig por,
que sa cara vos tapau?
- O Andreu, Vós sou un clau
que me atravessau es cor.
Sa criada li pujà
un platet de llesques dolces;
sa mare amb un ventai nou
li espolsava ses mosques.
Sa mare plorant, li deia:
- Roseta, que estàs millor?
Ella: - Mu mareta, no:
de febre n'estic encesa;
anau, que vengui's doctor,
i també s'extremaunció.
Al dir aquestes paraules,
entregà l'ànima a Déu;
tant si és bona, com si és mala,
ha acabat es viure seu.
Quant la van anar a vestir
s'enamorat n'era prop,
i li va posar un floc:
pareixia un serafí.
Quant la dur a enterrar
quatre fadrins la portaven,
tots quatre la festetjaven:
era cosa de plorar!
Quant van sortir de l'església
van posâ's capa de dol
i van anar a dir a sa mare:
Déu vos do vida i consol!
Al s'endemà de matí
vaig sortir fora murada
només per no sentir dir:
Na Roseta està enterrada.
Damunt sa pedra des vas
quatre lletres van escriure:
Aquí està una enamorada
que té amor i no pot viure.

Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada