L'oreneta i el pinsà

L'ORENETA I EL PINSÀ

CATALUNYA

PRIMER CICLE

1. L'oreneta i el pinsà,

lan, tururura, 

se'n volien maridar.

lan, tururà.

2. El pinsà deia, rient:

lan, tururura,

- sense carn com ho farem?

lan, tururà.

 

3. Veuen passar la guineu,

 lan, tururura, 

que en portava un pa de deu.

lan, tururà.

 

4. De pa, rai, ja en tenim prou,

lan, tururura, 

pro de vi, com ho farem?

lan, tururà.

5. Ja en veuen passar el moltó,

lan, tururura,

carregat amb un porró,

lan, tururà.

 

6. De vi, rai, ja en tenim prou,

lan, tururura,

pro de carn, com ho farem?

lan, tururà.

 

7. Ja en veuen passar el corbot,

lan, tururura,

que en portava un bocinot,

lan, tururà.

 

8. De carn, rai, ja en tenim prou,

lan, tururura,

pro músics com ho farem

lan, tururà.

 

9. Veuen venir l'escarbat,

lan, tururura,

amb el tamborí al costat,

lan, tururà.

 

10. De la música al compàs,

lan, tururura,

n'han ballat un contrapàs

lan, tururà.

 

11. I de tant saltar i ballar,

lan, tururura,

el sostre van ensorrar,

lan, tururà.

Música 2. Ireneu Segarra

POEMA

L'ORENETA  I  EL PINSA



No sé com la cosa es podia haver feta?
Un vellos pinsà, vidu de poc, es va fer l'amic d'una oreneta !
Tot sovint, els dos amics conversaven, d' això i d'allò, del menos i el millor,
De les garses xipoteres, del vert i del madur!
De la temperatura que pujà o que baixa, de l'atrevit verderol,
El pit-roig, el merlot, la mallerengà o l'esquirol !
De l'esquirol, no gaire estimat del vellos pinsà, envejat
De la seva alegria, llestesa i tranquil·litat,
El vellos pinsà trist, sol, desemparat,
Coix, magre, agrit i mig desplomat,
No suportant quasi mes, la seva solitud !
Sort que el pinsà, vellos, entristit, mal-llunat, sorrut,
T'he l'amistat, l'abnegació de la gràcil oreneta !
L'oreneta que suspèn els seus vols i d'ell s'inquieta !
Bona cristiana, l'oreneta que coneix mes el cel que el bostcage?
Oblida els seus esbargiments per donar-li coratge !
Dient-li que molts coneixen, han conegut
O coneixeran l'esgarrifosa solitud !
De la parella,un o l'altra tornera , l'animà a l'inconegut,
El darrer, haurà de combatre la seva solitud !
No cal gemegar, cal lluitar predicava l' oreneta,
Prendre del destí, la vida que ens ha feta,
Espia altorn-teu, si no es avui, si no era ahir, serà demà,
Rumia quantes parelles, la mort ha destruït o  destruirà
No et giris sempre enrera, ves de cares a l'avenir
La solitud pots vèncer, qui vol ho pot, es clar, no sense sofrir !
En demés, altorn-teu no hi ha que dolenteria i bestiesa,
Hi ha també, alegria ,germanor i boniquèsa !
Gusta-doncs, la vista del sol-ixent, escolta el verderol,
La cardina, els teus germàs els pinsàs, el rossinyol,
Junts, festen tots, el dia nou, la nova despertada,
D'una agradable i senzilla refilada,
Pinsà, amic meu ,no oblidis rés del passat, mes ara refila amb ells,
Festa també, el sol, pren  la vida com ven com aquests ocells !
El vell pinsà sorrut, ha promès a l'oreneta gràcil,
Que vencerà la solitud, encara que no sigui cosa fàcil !



Pere Guisset


CABESTANY el dia 6 de gener 1996