El Jai de la barraqueta

EL JAI DE LA BARRAQUETA

CUCORBA

Tenc el nas gros
la barra estreta
per si no ho sabeu, em diuen
el Jai de la Barraqueta.

El primer do que me daren
el Bon Jesús i Sant Pere:
que el qui pugui no davalli
de damunt eixa perera.

Tenc el nas gros...

Rient pensava la Mort:
“El Jai no arriba a diumenge...”,
però mala herba mai mor
ni el bestiar la se menja.

Tenc el nas gros...

El Dimoni Cucarell
va nèixer en temps de magranes
i encara que sia vell
només em guanya de banyes.

Tenc el nas gros...

Lletra: Francesc Aguiló
Música: Antoni Rodríguez
Discografia:
Trencaclosques. Digitals 1990. LP i casset
En Joan Petit quan balla. Produccions Blau 1995. CD i casset

 

Aquí pots escoltar la cançó

 

PROPOSTA DE CUCORBA

   En aquell temps en què les pedres parlaven com els animals ara, hi havia un homenet vell, molt vell, que tothom li deia el Jai de la Barraqueta, perquè vivia dins una , dalt d'un turó.

   Era tant mal sofrit i rabiós que ningú li podia demanar de noves. Però la veritat és que no ho era tant com deien. Si no, mirau: sempre que es trobava tot sol li agradava cantar aquesta cançó que, si l'apreneu, podrem cantar tots plegats.

   (Podeu ensenyar als nins la tornada: "Tenc el nas gros ..." Quan la sàpiguen, contau-los la rondalla del jai, tal com la narra Mn. Alcover al tom IV de les rondalles mallorquines. Després de les seves topades amb el Bon Jesús i Sant Pere, la Mort i el Dimoni Cucarell, cantau la corresponent estrofa de la cançó amb la tornada, i la rondalla resultarà més àgil i entretinguda).