LA NOSTRA ALEGRIA
Font partitura: Estimem la nostra terra. G. Ramis i Moneny
Quan pressentim, veient la branca nua,
que, malgrat tot, l'ametller florirà;
quan esperem al cor de la nit crua,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.
Si en soledat vetllem el ble que crema
per si un amor ens allarga la mà;
quan l'amistat desbordi tot esquema,
la nostra alegria...
Si empresonant la mort, la policia
en el sepulcre fent guarda s'està,
la fe comuna guanya la utopia:
la nostra alegria...
Jesús, d'abans, anava fent-nos veure
que allò que hom vol sempre ho pot abastar.
La fe, a la creu, s'arrapa com una heura:
la nostra alegria...
Ara el sabem vivent: amb amor paga
—memorial de partir-nos el pa—,
i és com un vi que es vessa i embriaga:
la nostra alegria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada