TAMBOR I FLABIOL DE CIUTADELLA
Primer començaré amb s’instrument protagonista de ses festes que és es tambor i es fabiol:
La tonada del fabiol de Ciutadella és utilitzada únicament per les festes de Sant Joan a diferència de la resta de pobles de Menorca que tenen aplicacions pròpies o no pròpies de les festes patronals.
Es fabiol és fet expressament per aquesta festa. Es fa amb un canó de canya, generalment de 16 cm de llarg i 12 mm de diàmetre interior, en el qual s’han obert dos forats rectangulars a la part anterior d’un dels dos extrems, per tal de col•locar-hi els dits índex i mig de la mà esquerra, i una finestra de la mateixa forma amb un tallavents o bisell a l’altre extrem. Aquesta finestra ve tapada amb un tros de suro deixant un canal de pas per a l’aire. Hi ha la creença que el fabiol de Ciutadella és de tres forats; però la confusió neix de comptar com a forat la finestra del tallavents. Com que les dimensions del fabiol són variables, l’afinació també canvia d’un instrument a l’altre, però es podria dir que l’extensió és d’una tercera menor, havent-hi un to de la nota més greu a la següent i mig to d’aquesta a la més aguda. L’instrument, per tant, produeix tres sons fonamentals, de so feble, que no s’utilitzen, ja que només s’empren els harmònics, per la qual cosa s’ha de bufar amb força.
La tonada del fabiol de Ciutadella és una mena de toc d’avís, amb tres notes que es repeteixen de forma un tant monòtona (do, re, mi bemoll), tot i que cada fabioler li dóna un aire propi, que més que res és gestual. D’altra banda, la tonada presenta matisos diferents segons els moments de la festa:
• Quan la festa comença, per avisar els cavallers que s’afanyin a afegir-se a la comitiva, el so és urgent.
• Si el fabioler s’atura a una casa que tenen dol, amb la porta tancada, el toc esdevé lent i llastimer.
• En el darrer toc, en el comiat de la capellana, el so també és trist, pausat i repetit sense interrupció fins que s’acaba l’acte.
• Quan avisa els cavallers que participen en els jocs des Pla perquè tornin al lloc de sortida, el fabiol fa una nota llarga amb els dos forats destapats (la més aguda de les tres).
• I quan van a peu i se’ls ha d’avisar perquè s’agrupin, el tambor sona de manera urgent, fent uns quants cops ràpids.
En tots els pobles, per sonar el tambor i el fabiol, mentre la mà esquerra va tapant i destapant els forats, la dreta pica amb una maceta el tambor.
Pel que fa al tambor, no existeix un model que es pugui considerar com a tambor menorquí.
Únicament sol coincidir que la matèria primera és la dels timbals primitius: el cos de fusta amb membrana de pell, amb la peculiaritat que el tambor de les festes de Menorca s’adorna amb flors de paper de colors vistosos que donen més plasticitat a la figura del fabioler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada