Gloses

GLOSES (12)

MENORCA

Cançons populars menorquines

Francesc Camps i Mercadal (Francesc d'Albranca)

GLOSES

“Glosa, paraula que surt de la grega glôssa, que vol dir llengo, en totes ses llengos greco-llatines significa explicació, comentari.... I en comentar, en explicar, en esclarir un concepte fil per randa, s'empra sa glosa. Sa glosa i sa codolada son ses formes de sa poesia popular més nostres. I si sa codolada és moltes vegades desbaratada i berbista sempre, sa glosa generalment és sèria. Son ús principal seria per preguntar i respondre: ja en una senzilla escomesa, ja en una mena de disputa en sa que, com en les composicions “amebees” dels clàssics, un glosador ataca el tema i s'altre el defensa; un pega i s'altre respon. Però és freqüentíssim son ús com expositiva d'un fet, d'un pensament. Està composta de cobles de sis mots (versets) consonants, avenint-se, com diuen els glosadors, el primer, quart i quint, i avenint-se també amb altre consonant els mots segon, tercer i sisè. Generalment és improvisada, i en aquest cas és sempre cantada, tot i tractant-se d'un fet de repentisme. Quan els lluitadors poètics han estat convidats per fer sa glosada o es glosat, a més de fer-la cantada, és de reglament que se'ls acompanyi amb sa guiterra.

Sa música, un si és no és somiosa, té quatre parts: dues de to menor, i dues de to major relatiu: tenint llunyana consemblança amb la malaguenya. S'acompanyament és a compàs rascat, a ple cordatge. Sa guiterra està dues o tres notes per davall es to d'orquestra.”........

“ Fa una cinquantena d'anys, que per ses tavernes de baixamar i pels soterranis de dalt Maó, si algun parroquià per haver xumat de més, feia nosa, l'arruixaven amb aquestes gloses:

• - “Piscolabis trementina”,
  va dir l'amo d'Abdebús,
  mirant com rodava es fus
  dins ses mans d'una fadrina.
  “Jo sé sa llengo llatina,
  i venc que m'ensenyi es rus”.
• - “No sé de quins rucs parlau;
  però crec que farà vent.
  Mitja lliura d'aigordent
  cada dia us etzibau
  i per açò vos n'anau
  des llevant an es ponent”.

Bestret de: cançons populars menorquines Francesc Camps i Mercadal (Francesc d'Albranca)