CANTEM DE 0 A 3 ANYS

CANÇÓ DEL FIDEUER

Cançó del fideuer – Tradicional Catalana by esgunya

Truc-truc

que baixi la pasta;

truc-truc,

baixar-la no puc.

Quan haurà baixat la pasta,

no haurem de fer més truc-truc.

   Per fer fideus i d'altra pasta de sopa gruixuda hom pressionava la pasta amb una premsa rústica primitiva de fusta, moguda per una palanca, al cap de la qual s'asseien els aprenents de fideuers i la feien accionar amb dos o més cops amb el darrera. El text fa al·lusió a aquesta mecànica. El terme "truc-truc" vol expressar els cops donats a la palanca.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

ELS DOS DONZELLS

Els dos donzells – Tradicional Catalana by esgunya

- A on són els barcos

dels dos donzells,

a on són els barcos 

dels quatre parells?

- A l'hort que mengen

dels dos donzells,

a l'hort que mengen

del quatre parells.

- Quina herba mengen?

- Els dos donzells.

- Quina herba mengen.

- Dels quatre parells, etc..

- De l'herba fina.

- Deu-me'n un brot.

- Entreu-lo a prendre.

- Feu-hi una gràcia.

- La gràcia feta.

- Feu-n'hi punteta.

- Punteta feta.

- Feu-n'hi corona.

- Corona feta.

- Feu-n'hi un espill.

- Un espill fet.

- Feu-n'hi moixaina.

- Moixaina feta.

- Pareu-n'hi taula.

- Taula parada.

- Feu-n'hi cascavell.

- Cascavell fet.

- Feu-n'hi un giravols.

- Giravolt fet.

- Feu-n'hi una dansa.

- Dansa feta.

   Dansa que parteix d'un fet: El rei moro ha pres nova esposa. L'escuder la porta a palau, i la cançó vol figurar la recepció a la nova esposa per part de les altres dones del rei. La coreografia correspon del tot al text. La festejada es posa agenollada enmig dels companys que fan ball rodó o rotllana al seu voltant, tot cantant dialogant amb l'escuder. El grup pregunta on són els vaixells, respon que a l'hort, que mengen, i segueix el diàleg recomanant-los que dediquin diverses moixaines i graciositats a la nouvinguda, que la colla complimenta amb el cant.

FONT: VIROLET SANT PERE. MOntserrat Busqué i Barceló.

AL CARRER MÉS ALT

AL CARRER MÉS ALT –Tradicional catalana- by esgunya

Al carrer més alt

hi ha una finestreta;

passa un senyoret,

li tira una pedreta;

torna a passar,

l'hi torna a tirar.

Passa un cavall blanc

tot ple de corones,

trenca confits

i a mi no me'n dóna.

   Cançó que es cantava tot fent ball rodó o rotllana. Nosaltres la podem cantar de diverses maneres: fent rotllana, i cada vegada que es canviï l'estrofa canviar també el sentit de la rotllana; es pot fer rotllana i al mig dos nens o nenes que representen el text; es pot muntar una gran representació on tothom actua i canta al mateix temps.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

https://youtube.com/shorts/nBMSZnV7Zqc?si=90YvR6VSC9EHVIE_

CANÇÓ DEL XOCOLATER

Cançó del xocolater – Tradicional Catalana by esgunya

Roda, roda, molinet,

xocolata, xocolata;

roda, roda, molinet,

que és menjar pel senyor rei.

Si el molí no vol rodar, xocolata, xocolata,

si el molí no vol rodar,

el rei no en podrà menjar.

   Es cantava tot batent o molent la xocolata a la pedra amb els molins típics de pedra.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

ELS SOLDATS

Els soldats – Tradicional Catalana by esgunya

Els soldats vénen de França

i no saben el camí.

Allà dalt de la muntanya

ens hi girarem així:

- Tu ru ru rut! Mare, caseu-me.

- Tu ru ru rut! Filla, no puc.

- Tu ru ru rut! Mare, vull faves;

tu ru ru rut! faves amb suc.

   Pot recordar alguna dansa-joc relacionada amb la guerra, per afavorir el retorn dels pares o marits, semblant a les que encara estan en ús entre pobles de cultura primària.

   Es pot dansar i jugar fent rotllana. salten junts a la primera frase i al "tu ru ru rut!" es deixen i salten sols sobre ells mateixos i bellugant els braços i mans. Es pot cantar tres vegades seguides, cada vegada més depressa.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DEL SABATER

Cançó del sabater – Tradicional Catalana by esgunya

La nyinyola pica sola,

pica sola el sabater,

que quan té la feina feta

per fer festa el dilluns té.

   La cantaven els vells sabaters en picar les soles de les sabates. Les cançons de tasca o oficis tendeixen a regular el moviment del cos d'acord amb el ritme de la feina que hom fa.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

QUAN JO EM POSAVA...

Quan jo em posava... – Tradicional Catalana by esgunya

Quan jo em posava la camiseta,

jo en feia així!

Tot són gent de la trampolina,

la trina trina,

la trina tro.

El barret d'aquell senyor.

que ara passa pel cantó,

tan bonic i tan bufó,

tira moixó,

tira moixó.

Quan jo em posava les faldilletes,

Quan jo em posava les mitges,

Quan jo em posava les calcetes,

Quan jo em posava el vestidet,

Quan jo em posava les sabatetes, etc....

És un dels balls rodons més animats. Les ballaires es mouen de cos ençà i enllà; giravolten seguint les paraules de la cançó i simulen posar-se les peces de roba que anomenen fins a restar vestides del tot. Es remarcable que simulen vestir-se, i hom pot suposar, per tant, que comencen despullades. Per aquest interessant detall, té tot l'aspecte d'un ball de caràcter agrari en el qual les actuants devien anar completament despullades, com en diverses de les pràctiques d'aquest tpus, per efecte d'un principi màgic segons el qual la muesa contribuïa a l'arrelament de les llavors i afavoria les feines del camp. Ovidi i d'altres autors clàssics ja fan al·lusió al costum de treballar al camp sense roba.

   És una dansa de rotllana. Es balla mimant els trossos que parlen de les peces de roba, i fent rotllana en la frase següent. En dir "el barret d'aquell senyor", etc., fins a "tan bonic i tan bufó", els ballaires fan una volta sobre els mateixos, i piquen de mans en dir "tira moixó, tira moixó", i tornen a començar l'estrofa següent.

   Em la frase "el barret d'aquell senyor", etc... s'han conservat les notes, però al mateix temps s'han posat amb asterisc per donar opció a fer les dues coses, cantar-ho o recitar-ho.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

UN, DOS, TRES

Un, dos, tres – Tradicional Catalana by esgunya

Un, dos, tres,

ja l'he pres;

dos, tres, quatre,

cap a la butxaca;

tres, quatre, cinc,

ja l'hi tinc.

   L'infant canta molt, però els seus cants no solen ésser indiferents: responen a un fi utilitari.

   La present cançó constitueix tot un joc, que pot semblar d'enganyifa, ja que es feia servir per a fer veure que es pren una cosa. 

   La podem fer servir també com a joc, ja sigui per abastar un objecte enlairat o lluny, ja sigui com a joc de destressa, velocitat o habilitat per a agafar quelcom, etc... Musicalment, pot ser un bon exercici d'articulació i ritme.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló

UNA POMETA

Una pometa – Tradicional Catalana by esgunya

Una pometa tinc a l'hort,

que en verdeja, que en verdeja.

Una pometa en tinc a l'hort,

que en verdeja com la flor.

   Es feia servir per a fer saltar els infants des de terra estant sostenint-los amb totes dues mans. A quatre anys són massa grans per posar en pràctica aquesta moixaina. Les dificultats d'aquesta cançó són rítmiques i d'articulació; si aconseguim que la cantin sense endarrerir-se gens, començant i acabant tots al'hora i que el text s'entengui perfectament haurem fet una gran feina.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

L'ELEFANT

L'elefant – Tradicional Catalana by esgunya

L'elefant del "parque"

diu que està malalt,

té una pota coixa,

l'altra li fa mal.

Van a buscar al metge,

el metge menescal.

- Vés-te'n tu, cap d'animal.

   Les cançons eliminatives recorden antics procediments de caràcter jurídic i velles formes electives. Avui només se'n serveix la mainada, però ahir fou probablement el sistema electiu i determinatiu més usat.

   Podem aprofitar la cançó per elegir les feines de la classe, jocs, etc...

SERP SERPÒNIA

Serp serpònia – Tradicional Catalana by esgunya

Serp serpònia,

vés a la terra de Babilònia,

si no te'n vas,

et rebentaràs.

  Cançó màgica que servia per a fer fugir una serp.

  Tots els cançoners compten amb un grup més o menys important de cançons màgiques, la majoria infantils, que sobreviuen com a vestigis de concepcions passades, però no pas perdudes del tot.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DEL BLANQUER

Cançó del blanquer – Tradicional Catalana by esgunya

Frega, frega aquesta pell,

de moltó o de vedell,

per amunt i per avall,

tant de bou com de cavall.

   Es cantava mentre es fregava la pell fins a deixar-la neta. Serà bo que expliquem als nens què fan amb les pells per a poder-les convertir en sabates o bosses.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

ARA PLOU

Ara plou – Tradicional catalana- by esgunya

Ara plou,

ara neva,

ara cau pedra,

pedra rodona.

Xim, xim, xim,

visca la gresca,

visca la gresca.

Xim, xim, xim,

visca la gresca

del "torín".

Si el "torín"

no va bé,

posa-hi pega,

posa-hi pega;

si el "torín"

no va bé,

posa-hi pega,

sabater.

Cançó molt popular. Es refereix als sabaters de manera imprecisa i com si estigués a llur mà el "torín", idea avui incomprensible que sembla relacionada amb la pluja. Probablement es tracta de la degeneració d'un altre mot, que potser donaria més claretat al valor inicial de la cançó.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

A, B, C

A, B, C – Tradicional Catalana by esgunya

A, B, C, 

la pastera ja la sé.

Si hi ha pa me'l menjaré,

si hi ha peix faré el mateix,

si el pare m'hi atrapa,

fugiré com una rata;

si la mare no m'hi vol,

fugiré com un cargol.

   Les cançons infantils solen respondre a una finalitat utilitaria. La present cançó es cantava en menjar pa.

   Seria interessant que, tot ensenyant-la als nens, els expliquéssim, de forma molt simple, com es fa el pa, i què és una pastera.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

FOC DE SANT JOAN

Foc de sant Joan – Tradicional Catalana by esgunya

Sant Pere, bon home,

sant Joan, bon sant,

guardeu-nos de ronya

a tots els cristians.

Foc de sant Pere,

foc de sant Joan,

guardeu-nos de ronya

i tot altre mal.

   El ball rodó a l'entorn del foc de sant Joan recorda l'antic cercle màgic emprat en diversos fins, un d'ells amb sentit purificador. Les ballades al voltant de la foguera de la nit de sant Joan són corrents gairebé per tota la vella Europa.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

QUINZE SÓN QUINZE

Quinze són quinze – Tradicional catalana- by esgunya

Quinze són quinze,

quinze, quinze, quinze,

quinze són quinze,

quinze quinze són.

   Aquest joc potser és massa difícil per als nens de tres anys, malgrat que puguin cantar la cançó, ja que és relativament fàcil; això no obstant, als cinc anys pot resultar un joc molt atractiu i divertit i que pot ajudar el mestre a observar quin nen ha interioritzat o no la pulsació rítmica.

   Aquesta cançó està destinada a educar el ritme del moviment. Mentre es canta, hom va fent ratlles a terra, a la pissarra, en un paper, etc.... Qui sap seguir bé el ritme de la cantarella fa tantes ratlles com indica la cançoneta.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

OLLES, OLLES

Olles, olles -Tradicional catalana- by esgunya

Olles, olles de vi blanc,

totes són plenes de fang,

de fang i de maduixa,

gira la caduixa,

qui es girarà?

la o el ( el nom ) serà.

   Cançó de rotllana o ball rodó; es balla formant un gran cercle. Cada vegada que s'arriba al darrer vers es diu el nom d'un dels ballaires i, llavors, aquest s'ha de girar de cara enfora del cercle i continuar ballant així. La dansa s'acaba quan tots els balladors ballen de cara enfora.

   Sembla que es tracta de la romanalla d'una vella pràctica per a provocar la pluja. Les olles de vi blanc, tant persistentment retretes, es refereixen a clots, o basses d'aigua.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

CANÇÓ DEL MATALASSER

Cançó del matalasser – Tradicional Catalana by esgunya

Cop per aquí

cop per allà

tururururaina,

cop per aquí,

cop per allà,

tururururà.

   Respon al moviment de picar llana a cops de bastó. El primer vers correspon al primer cop, donat amb la mà dreta, el que ve, el segon, donat amb l'esquerra, i el tercer onomatopeic al moviment fet amb els dos bastons en trobar-se per entre la llana, bellugueig que ajuda a estovar-la.

   La cançó és molt rítmica i es pot aprofitar molt bé per a fer tres gestos diferents amb el cos, uns dels quals pot ser cap a la dreta, l'altre cap a l'esquerra i l'últim amb tot el cos sencer o cap una altra part.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.

PLOREU, PLOREU, NINETES

Ploreu, ploreu ninetes – Tradicional Catalana by esgunya

Ploreu, ploreu, ninetes,

que el ruc està malalt;

té mal a la poteta

i el ventre li fa mal.

No pot menjar civada,

sinó pinyons pelats,

no pot dormir a l'estable,

sinó en coixins daurats.

   Cançó molt popular i força estesa. Té un mínim argument que es pot aprofitar perquè els nens en facin una petita representació.

FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.