Moro, moro, moregàs

MORO, MORO, MOREGÀS

Moro, moro, moregàs

davall terra moriràs,

ses campanes sonaran 

i tu no les sentiràs.

Ansa per ansa

En Pau és mort

EN PAU ÉS MORT/GREGOIRE EST MORT

ANÒNIM FRANCÈS S. XVIII

En Pau és mort,

(ai pobre noi!)

dins del celler

(quin disbarat!)

tot ple de vi

(ves quin patir!)

Font

El cementeri

EL CEMENTERI (20)

CANÇONS POPULARS MENORQUINES

FRANCESC D'ALBRANCA

O papà què és aquest hort

que per tot hi ha casetes,

que per damunt hi ha lletretes

i també un cap de mort.

- D'això ne diuen Sant Tril·lo

o més clar es cementeri.

- Me voldria dir, papà,

sa mamà quan va morir

si la dugueren aquí?

Voldria sebre on està.

- A sa part de més allà,

a sa darrera caseta;

 miraràs a sa part dreta

i allà enterrada està.

- Anem-hi, senyor papà,

anem-hi i la cridarem.

- O Pepeta, vols callar?

no mengis dins el cor meu,

que això, per virtut de Déu,

que és morta, no respondrà.

Quan tu sies més grandeta

no tenguis de mi memòria,

tal vegada podràs sebre

si som al cel o a la glòria.

Cançons populars menorquines. Francesc Camps i Mercadal

Na Roseta

NA ROSETA (17)

CANÇONS POPULARS MENORQUINES

FRANCESC CAMPS I MERCADAL

Vaig partir de Son Terí

amb una fosca molt forta;

i p'es camí me van dir:

- Andreu, na Roseta és morta.

No sé si ho feien a posta,

per a dar-me més tristor;

uns me deien que era morta;

altres, que estava millor.

Quant allà vaig arribar,

deman per na Rosa nostra,

i me van fer de resposta:

- Na Roseta es morirà.

Quant jo pujava s'escala,

i la pujava tot sol,

la veig... sa cara tapada

amb sa colga des llençol!

- Roseta, que vos faig por,

que sa cara vos tapau?

- O Andreu, Vós sou un clau

que me atravessau es cor.

Sa criada li pujà

un platet de llesques dolces;

sa mare amb un ventai nou

li espolsava ses mosques.

Sa mare plorant, li deia:

- Roseta, que estàs millor?

Ella: - Mu mareta, no:

de febre n'estic encesa;

anau, que vengui's doctor,

i també s'extremaunció.

Al dir aquestes paraules,

entregà l'ànima a Déu;

tant si és bona, com si és mala,

ha acabat es viure seu.

Quant la van anar a vestir

s'enamorat n'era prop,

i li va posar un floc:

pareixia un serafí.

Quant la dur a enterrar

quatre fadrins la portaven,

tots quatre la festetjaven:

era cosa de plorar!

Quant van sortir de l'església

van posâ's capa de dol

i van anar a dir a sa mare:

Déu vos do vida i consol!

Al s'endemà de matí

vaig sortir fora murada

només per no sentir dir:

Na Roseta està enterrada.

Damunt sa pedra des vas

quatre lletres van escriure:

Aquí està una enamorada

que té amor i no pot viure.

Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca

El sentenciat a mort

EL SENTENCIAT A MORT (16)

CANÇONS POPULARS MENORQUINES

FRANCESC CAMPS I MERCADAL

El dia set de setembre

quan lo varen agarrar,

ja lo agarren, ja lo lliguen,

dins la presó el van tancar.

Sa presó a què el portaven

Perpinyà se diu de nom;

és una presó tan mala,

com una sitja ensitjada,

que mai, mai hi entra sol.

L'escala de la presó

és obra de gran valor;

la pugen amb alegria

i la baixen amb tristor.

Ja toquen la retirada;

de la Santa Germandat:

"una almoina p'aquest pobre

que n'està sentenciat".

Ja toquen la retirada;

ja és hora d'anar a morir...

O jutges de la ciència...!

i tots clamen contra mi.

Pels retxats de la presó

no hi entra més que un plat;

de porrons no n'hi entren gaire,

perquè no n'hi porten cap.

Quan vaig ser davant cas Comde

de beure me'n van brindar;

Jo no puc menjar ni beure;

ja podeu pensar i creure

es meu cor com deu estar.

Mare mia! quan sabreu

que som mort sentenciat

a unes forques, i penjat...

quants de sospira donareu!

Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca

Sa fantarma

SA FANTARMA (13)

MENORCA

Fantarma dixe'm passar,

que jo som un homo vei,

fantarma dixe'm passar,

que duc un mando del rei

que ningú em pot aturar.(x2)

En sentir tocar fantarmes

som mort i no tenc remei;

som soldat de poques armes,

però així mateix pelei.

que ningú em pot aturar.(x2)

Senyor batle, senyor batle,

ja no és hora de dormir,

que es Pla des Monestir

m'és sortida una fantarma.
que ningú em pot aturar.(x2)

Cançons populars menorquines - Francesc camps i mercadal

Qui s'ha mort?

QUI S'HA MORT? (12)

CATALUNYA

 PRIMER CICLE SOL-MI

- QUI S'HA MORT?

- L'AVI FORT.

- QUI L'ENTERRA?

- L'AVI SERRA.

- QUI PLORA?

- LA SENYORA.

- QUI RIU?

- LA PERDIU.

ASSAIG-EUMO editorial
VIROLET SANT PAU, Montserrat Busqué i Barceló

Nins i nines de 2n B del CEIP ES PUIG de Sóller

Nins i nines de 2n A del CEIP ES PUIG de Sóller

EN PERE GALLERÍ

EN PERE GALLERÍ (6)

Tradicional catalana

segon cicle 4rt

COM QUE ELL ÉS TAN BON HOME,

EN PERE GALLERÍ

S'ENDUU TOTA LA XEIXA,

LA XEIXA DE PER AQUÍ.

QUE LA MORT, QUE LA VI,

MARXANT D'EN PERE GALLERÍ,

COM VARES TURURURURÚ,

COM VARES TU MORIR.

SE'N PUJA DALT UN ARBRE

PER HEURE UN FRANCOLÍ;

LA BRANCA N'ERA GUERXA,

SE'N VA TOMBAR, TOMBÍ.

QUE LA MORT.........

LES NOIES DE LA VILA

L'EN VAN A "RECIBIR";

DIUEN UN PARENOSTRE,

QUE ES CABI DE MORIR.

QUE LA MORT.........

QUE SI SE'N VA A L'INFERN,

MAI MÉS NO EN PUGUI EIXIR,

I SI SE'N VA A LA GLÒRIA,

M'HI FACI UN LLOC A MI.

QUE LA MORT.........