MANAT DE CANÇONS: MENORCA

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MENORCA. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 de desembre del 2022

Lileta, lilà

Lileta, lilà (21)

MENORCA

Mu mare se'n va a missa, lileta, lilà.

Mu mare se'n va a missa i jo cuore es pa.

dissabte, 10 de desembre del 2022

EL MINYÓ

EL MINYÓ

MENORCA

FRANCESC D'ALBRANCA

EL MINYÓ NO VOL CALLAR

NI EN CADIRA NI TAMPOC

AMB UN POM D'OR

QUE LA DIDA LI TENIA.

Cançons populars menorquines- Francesc Camps i Mercadal (Francesc d'Albranca)

diumenge, 28 de setembre del 2014

Camí de cavalls

CAMÍ DE CAVALLS

MENORCA

Camí de cavalls, tu voltes s'illa

vas sempre alegre per plans i penyals

i de bon matí tu sents com canten

els rossinyols, verderols i pardals.

Per entre mates de murta florida

entre abatzers, caramuixes i carcs

tu vas voltant de Mitjorn a Tramuntana

per Ciutadella i pes Cap de Llevant.

dijous, 19 de setembre del 2013

Demà és festa

DEMÀ ÉS FESTA

POPULAR

Demà és festa

Sant Josep la fa,

agafa l'escopeta

i s'en va a caçar.

Tira un tir,

mata un pardal,

vestit de general.

Surt una monja,

li tira una taronja,

surt un capellà

li tira un tros de pa

Surt un frare

tocant una campana

surt Sant Martí

tocant es violí

nyigu nyigu nyí!

Jo sé una cançó

dimecres, 4 de setembre del 2013

Hi ha un ase carregat

HI HA UN ASE CARREGAT

MENORCA

Hi ha un ase carregat

que no se'n tem des mal de cap.

La cantavem a casa amb les germanes quan voliem escarnir o ens voliem enriure d'agú. Li posavem dos dits al darrera el cap "dos orejas de burro", i li cantavem aquesta cançó.

Jo sé una cançó II

JO SÉ UNA CANÇÓ

MENORCA

Jo sé una cançó

de mel i cotó

campana de plata

i barret de senyor.

Jo sé una cançó

dijous, 29 d’agost del 2013

Llimones de Sant Jeroni

LLIMONES DE SANT JERONI

Harm. Francesc Crespí (n. 1955)

PARTITURA

Som menjat tronges,
pomes, peres i codonys,
llimones de Sant Jeroni,
síndries i melons.
Pomes, pometes dolces i codonyets,
mostatxins i coses fines,

panses, rem i pa torrat, Sí!

dilluns, 26 d’agost del 2013

Tambor i flabiol de Ciutadella

TAMBOR I FLABIOL DE CIUTADELLA

Ara que s’atraquen ses festes de Sant Joan, xerraré un poc de sa música que es toca durant aquestes festes a nes meu poble, Ciutadella de Menorca.

Primer començaré amb s’instrument protagonista de ses festes que és es tambor i es fabiol:
La tonada del fabiol de Ciutadella és utilitzada únicament per les festes de Sant Joan a diferència de la resta de pobles de Menorca que tenen aplicacions pròpies o no pròpies de les festes patronals.

Es fabiol és fet expressament per aquesta festa. Es fa amb un canó de canya, generalment de 16 cm de llarg i 12 mm de diàmetre interior, en el qual s’han obert dos forats rectangulars a la part anterior d’un dels dos extrems, per tal de col•locar-hi els dits índex i mig de la mà esquerra, i una finestra de la mateixa forma amb un tallavents o bisell a l’altre extrem. Aquesta finestra ve tapada amb un tros de suro deixant un canal de pas per a l’aire. Hi ha la creença que el fabiol de Ciutadella és de tres forats; però la confusió neix de comptar com a forat la finestra del tallavents. Com que les dimensions del fabiol són variables, l’afinació també canvia d’un instrument a l’altre, però es podria dir que l’extensió és d’una tercera menor, havent-hi un to de la nota més greu a la següent i mig to d’aquesta a la més aguda. L’instrument, per tant, produeix tres sons fonamentals, de so feble, que no s’utilitzen, ja que només s’empren els harmònics, per la qual cosa s’ha de bufar amb força.

La tonada del fabiol de Ciutadella és una mena de toc d’avís, amb tres notes que es repeteixen de forma un tant monòtona (do, re, mi bemoll), tot i que cada fabioler li dóna un aire propi, que més que res és gestual. D’altra banda, la tonada presenta matisos diferents segons els moments de la festa:

• Quan la festa comença, per avisar els cavallers que s’afanyin a afegir-se a la comitiva, el so és urgent.
• Si el fabioler s’atura a una casa que tenen dol, amb la porta tancada, el toc esdevé lent i llastimer.
• En el darrer toc, en el comiat de la capellana, el so també és trist, pausat i repetit sense interrupció fins que s’acaba l’acte.
• Quan avisa els cavallers que participen en els jocs des Pla perquè tornin al lloc de sortida, el fabiol fa una nota llarga amb els dos forats destapats (la més aguda de les tres).
• I quan van a peu i se’ls ha d’avisar perquè s’agrupin, el tambor sona de manera urgent, fent uns quants cops ràpids.

En tots els pobles, per sonar el tambor i el fabiol, mentre la mà esquerra va tapant i destapant els forats, la dreta pica amb una maceta el tambor.

Pel que fa al tambor, no existeix un model que es pugui considerar com a tambor menorquí.

Únicament sol coincidir que la matèria primera és la dels timbals primitius: el cos de fusta amb membrana de pell, amb la peculiaritat que el tambor de les festes de Menorca s’adorna amb flors de paper de colors vistosos que donen més plasticitat a la figura del fabioler.

FONT

http://zoraidamarques.wordpress.com/2012/06/08/festes-de-sant-joan-2-4/

http://zoraidamarques.wordpress.com/2012/06/08/festes-de-sant-joan-3-5/

dimecres, 27 de febrer del 2013

Surt a sa finestra/Al·loteta moreneta

SURT A SA FINESTA

-AL·LOTETA MORENETA-

TRADICIONAL MENORQUINA

SI VOLGUESSIS ESCOLTAR UNA CANÇONETA

SES PARAULES AMOROSES QUE ET DIRIA

JO A TU TOT EL MEU COR ET DONARIA

SI EM VOLGUESSIS ESTIMAR COM JO T’ESTIM.

AL·LOTETA MORENETA

NO EM FACIS PATIR

I SURT A SA FINESTRETA

QUE NO PUC DORMIR.

Sergi Febrer

Jo tenia un pardalet

JO TENIA UN PARDALET

POPULAR MENORQUINA

Jo tenia un pardalet,
que cantava pes carrer,
una dona me'l va prendre,
i el posà de sabater.

-Dones si voleu sabates?!
Es meu pardal en sap fer;
fortes com a rebasses
i fines com es paper!

Els minimúsics

dijous, 14 de febrer del 2013

Els llagosts quan són vinguts

ELS LLAGOTS QUAN SÓN VINGUTS

MENORCA

ELS LLAGOSTS QUAN SÓN VINGUTS

SÓN VINGUTS DEMATINERS;

ROBEN S’ORDI A N’ES BRACERS

I ELS FAN ANAR MOGUTS.

EN VIGO DIU A N’ESQUELLA:

“VAMOS, VAMOS, NEM’HI TOTS,

QUE LA COSA S’ATROPELLA

D’ANIMALS QUE PEGUEN BOTS!”

PER FORATS I FORADINS,

S’HI ENFONYEN ELS LLAGOSTS;

VAMOS JA, ANEM-HI TOTS

QUE MÉS TOST SE FAN ENDINS.

VAMOS GENT DE CIUTADELLA

CORREM A MATAR LLAGOSTS;

VAMOS JA ANEM-HI TOTS

QUE SA PLAGA ENS ATROPELLA.

ES LLAGOSTS DE CIUTADELLA

DIEUN QUE ES MENGEN ES BLAT,

I ES SENYORS JA L’HAN PUJAT

A VINT-I-CINC SA BARCELLA.

VAMOS, GENT DE CIUTADELLA

CORREM A MATAR LLAGOSTS,

ANIMALS QUE PEGUEM BOTS

A QUATRE SOUS SA BARCELLA.

Can Tilles

Aturau es cotxo

ATURAU ES COTXO

MENORCA

‘TURAU ES COTXO, ‘TURAU ES COTXO

‘TURAU ES COTXO QUE VULL PUJAR

QUE ESTIC CANSADA, QUE ESTIC CANSADA,

QUE ESTIC CANSADA DE CAMINAR.

SI L ́AMO EM DEIA, SI L ́AMO EM DEIA,

SI L ́AMO EM DEIA QUE FAS AQUÍ ?

TOTA SA CULPA, TOTA SA CULPA,

TOTA SA CULPA SERÀ PER MI.

POSA-LI OLI, POSA-LI OLI,

POSA-LI OLI, QUE JA NO N ́HI HA

SI NO LI POSES, SI NO LI POSES,

SI NO LI POSES S ́ATURARÀ.

Can Tilles

S'àvia corema

S'ÀVIA COREMA

MAÓ/MENORCA

S'àvia corema

peu petit,
caga terra i pixa as llit.

S'Àvia Corema,
peu gros,
caga farina i pixa arròs.

S'Àvia Corema,
l’haurem d’encalçar
Perquè va a missa sense pentinar

S'Àvia Corema,
peu petit,
tanca sa porta i s’engrona un dit.

S'Àvia Corema,
Volts dins Maó
I a ses fietes fa un retgiró

S'Àvia Corema,
amb un bacallà
si li fas un mom t’encalçarà.

S'Àvia Corema
quan veu un fiet,
alça sa cama i fa un pet