NA MELIS (14)
MENORCA
CANÇONS POPULARS MENORQUINES
FRANCESC D'ALBRANCA
Na Melis està malalta,
na Melis, filla del rei,
set doctors qui la vesiten:
- Melis, quin mal és es teu?
- Es mal que jo tenc, mu mare,
mu mare, Vós bé el sabeu;
aquell ou que Vós me dàreu,
m'emmetzinàreu sa veu.
- No digues això, ma filla,
no ho digues, que mentiràs;
fé testament d'obra pia,
a veure què em deixaràs.
- Nou castells tenc a dins França
tots són a poder meu,
en deixo sis an en Carles,
Carles, cosin germà meu.
Els altres tres que me resten,
als pobres, per 'mor de Déu.
I a Vós deixaré, mu mare,
l'ànima del fillet meu.
Cançons populars menorquines. Francesc Camps i Mercadal
Testament de na Catalineta
Se cantava amb s'aire de Na Melis.
A la font de Gibraltar
na Catalina rentava;i van passar tres guilans,
i tots tres la saludaren.
Va respondre lo més gran:
- Quina jove més guilana!
Va respondre lo mitjà:
- Si jo la tengués en casa...!
Va respondre lo petit:
- Que ho fóra de respectada!
Si jo fos lo seu marit,
la tendria ben tancada.
A la vorera de l'hort,
la sogra, qui ho escoltava;
i va anar a son marit
i al revés tot li contava.
Catalineta arribà
amb sa robeta rentada;
la varen descarregar;
donant-li tres punyalades.
Catalina es sent ferida.
i dins es llit s'és posada.
A l'endemà de matí
la sogra ja hi és anada:
- Catalineta, aixique't,
que ets d'anar a rentar bugada.
Catalina, Catalina,
no siguis tan viciada
que per un bufet o dos
dins es llit ja t'ets posada.
- No és per un bufet o dos;
sinó per tres punyalades.
Alçau-me los blancs llençols,
també la blanca flassada,
i veureu la sang qui brolla
de les mies punyalades.
Segueix el text següent com a "variant del Testament de N'Amèlia".
Posteriorment això es va corregir per "Na Melis"
- Catalina confesse't,
i també combregaràs,
també pots fer testament,
i a veure que em deixaràs.
- Nou castells ne tenc a França
tots estan en poder meu;
i ne deix tres a Don Carles,
Carles cousingermà meu;
i altres tres en els pobres,
pobres per l'amor de Déu,
i los altres tres qui resten
seran per lo enterro meu.
A la mia germaneta,
lo vestit millor que tenc;
i a vos, ma mare,
vos deixo aquell infantonet meu.
Sia el meu marit cremat
i la sogra escorterada;
i les cendres que faran
siguin per les fonts i l'hort,
i per los camps escampades.
(Sant Climent, Sant Lluís)
Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca
