Rac, rac, catarrac,
que no passa,
que no passa;
pel rac, catarrac,
que no passa
pel forat.
La mainada del començament de segle, en la temporada dels albercocs, a manca de bales jugava amb pinyols d'aquesta fruita, que arrodonia i feia més esfèrics a força de fregar-los per terra al ritme d'aquesta cantarella.
FONT: VIROLET SANT PERE. Montserrat Busqué i Barceló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada