HOLA !

Aquest bloc és un simple recull de cançonetes que he anat trobant pels llibres que he treballat a l'escola. No pretén ser més que una eina de treball per a mi com a mestre. Pot ser que també serveixi, i esper que així sigui, els pares, alumnes i altres mestres.

Esper que el disfruteu i que vos agradi.



Pere Gonyalons i Moll

dimecres, 8 de juny de 2016

La dansa de les anelles

LA DANSA DE LES ANELLES
CUCORBA



‑ La dansa de les anelles
la poden ballar amb el dit
‑ Amb el dit?
‑ Amb el dit
tirurit
esquifit
desnarit
blanc com un confit
‑ Amb el dit?
‑ Amb el dit!
La dansa de les anelles
la poden ballar amb el dit.

‑ La dansa de les anelles
la poden ballar amb la mà
‑ Amb la mà?
‑ Amb la mà
tirurà
bacallà
de la mar
menja el capellà
‑ Amb la mà?
Amb la mà!
La dansa de les anelles
la poden ballar amb la mà.

‑ La dansa de les anelles
la poden ballar amb el colze
‑ Amb el colze?
Amb el colze
tirurolze
mira l'onze
com s'engronsa a
be‑coll de les dotze
‑ Amb el colze?
‑ Amb el colze!
La dansa de les anelles
la poden ballar amb el colze.
‑ La dansa de les anelles
la poden ballar amb l'espatlla
‑ Amb l'espatlla?
‑ Amb l'espatlla
tiruratlla
foi! com balla
el senyor batlle
sens passar la ratlla.
‑ Amb l'espatlla?
‑ Amb l'espatlla!
La dansa de les anelles
la poden ballar amb l'espatlla.
Lletra: Francesc Aguiló
Música: Miquel Brunet
Discografia:
Xica Pica Pollerica. Ona Digital 1993. CD i casset
Tornem-hi torna-hi! Produccions Blau 2012. DVD-CD
 
 PROPOSTA DE CUCORBA:
Per ballar aquesta dansa hem de fer una rotllana....

dijous, 2 de juny de 2016

La banda municipal

LA BANDA MUNICIPAL
CUCORBA




Amb la plaça endiumenjada
els dies de festa gran
din-dena menjada
din-dena din-gran
toca valsos i pas-dobles
la banda municipal
din-dena pas-dobles
din-dena cipal

Ei! Alerta que sonen els clarinets:
Tirurí tirurí
tirurí-rurí-rurí

Els que ballen més alegres
són de la tercera edat
din-dena din-legres
din-dena din-dat
qui ho diria, si els veiessis
tot fent l'ullastre esbrancat
din-dena veiessis
din-dena brancat

Ei! Alerta que ja sonen les trompetes:
Tararà tararà
tarara-rarà-rarà
Tirurí tirurí
tirurí-rurí-rurí

Les casetes dels firaires
venen núvols ensucrats
din-dena firaires
din-dena ensucrats
dàtils i garapinyades
torró i cocos tropicals
din-dena pinyades
din-dena picals

Ei! Alerta que ja sonen els trombons:
Popopó popopó
popopó-popó-popó
Tararà tararà
tarara-rarà-rarà
Tirurí tirurí
tirurí-rurí-rurí

Toca i retoca la banda
enfilada al cadafal
din-dena la banda
din-dena dafal

i la música que escampa
és bella com un regal
din-dena que escampa
din-dena regal

Ei! Alerta que sonen els platerets:
Xim-xim-xim xim-xim-xim
xim-xim-xim xim-xim xim-xim
Popopó popopó
popopó-popó-popó
Tararà tararà
tarara-rarà-rarà
Tirurí tirurí
tirurí-rurí-rurí
Cucorba, Cançons i danses per a infants

 

https://open.spotify.com/embed/track/0EC3XSX84esqoDlvinYbVM


 Per ballar aquesta cançó hem de fer una banda municipal. I vosaltres haurieu de ser els musics d'aquesta banda. Per començar tocarem el clarinet. L'agafau amb les dues mans i9 feis: tirurí....
Després tocarem la trompeta, movent els dits: Tararà... I el trombó: popopó.... I finalment els platerets: xim-xim-xim!!
Ara que ja heu après a tocar els instruments, podem començar a ballar aquest pas doble, així com el ballaven a les revetles de les places dels pobles.
 (Mentre canti el solista, ballaran per parelles. Quan entrin els clarinets, els nins els tocaran fent una taringa, com una banda de música desfilant pels carrers. Després es tornaran a arreplegar amb una parella distinta per tornar a fer tiranga quan toqui la trompeta. I així, un instrument rere l'altre).

Cucorba, Cançons i danses per a infants

dimecres, 1 de juny de 2016

EL CARNAVAL DELS ANIMALS

EL CARNAVAL DELS ANIMALS
CAMILLE SAINT-SAËNTS

L'obra

Molts compositors han pres el carnaval com a tema per a les
seves obres. Aquest és el cas del compositor francès Camille Saint-
Saëns amb la seva obra El carnaval dels animals.
El carnaval dels animals va ser escrita com a divertiment el 1886,
durant les vacances del compositor, i, malgrat ser poc ambiciosa,
s’ha convertit en una de les seves obres més populars.
A excepció d'El cigne, que Pavlova va adaptar per al seu ballet,
aquesta gran fantasia zoològica no va ser interpretada mai en públic
en vida del compositor, tret de l’estrena per a un restringit grup d’amics
i d'una segona interpretació uns dies després per petició expressa
del gran Liszt, que aquells dies visitava París.
De fet, Saint-Saëns va prohibir expressament que s’interpretés per
al públic en general, perquè pensava que podia perjudicar la seva
reputació de compositor seriós. Una clàusula del seu testament va
permetre per fi, i després de la mort del compositor, que s’aixequés
la prohibició de representar aquesta obra i que el 1922, naturalment
el mes de febrer, es presentés l’obra al gran públic.
Lleons, gallines, pollets, cangurs i peixos són objecte d’una sèrie
d’afectuosos retrats realitzats amb tota una varietat de recursos i
enginyosos procediments musicals, que l’han convertida en una obra
valuosíssima com a eina pedagògica. Cal no oblidar la malícia de
Pianistes, on es troba descrit un tipus d’animal que a vegades pot fer
patir molt l’oient. Escrita amb tota la seva virtuositat tècnica habitual
i amb el seu gust pel bon treball, constitueix un rar exemple d’humor
creat solament per mitjans musicals.
El carnaval dels animals està escrita en
forma de suite i consta dels números:

1. Introducció i marxa reial del lleó
2. Gallines i pollets
3. Hemions
4. Tortugues
5. Elefant
6. Cangurs
7. Peixos
8. Ases
9. El cucut
10. Animals voladors
11. Pianistes
12. Fòssils
13. El cigne
14. Final

1. LLEÓ
Instrumentació: piano, 2 violins, viola, violoncel i contrabaix.
El Rei dels animals entra a la festa del carnaval al ritme d’una marxa solemne,
interrompuda de tant en tant pels seus propis rugits.
Fort/fluix (el rugit del lleó és molt fort i s'escolta en la corda i en piano). Aguts i greus.

2. GALLS I GALLINES
Instrumentació: piano, 2 violins, viola i clarinet.
El so del cloqueig del galliner és constant. Només de tant en
tant se sent cantar el gall.
El violí. So agut. Imitació molt clara del so d’un galliner.

4. TORTUGUES
Instrumentació: piano, 2 violins, viola, violoncel i
contrabaix.
Es representa el lent i pesat caminar d’aquests
animals. S'utilitzen dues melodies d’Orfeu als
inferns, d’Offenbach.
Ritme molt lent. Treballar la pulsació caminant.

5. L’ELEFANT
Instrumentació: piano i contrabaix.
Destacar el so molt greu de l'instrument, que es pot relacionar amb la seva mida i amb la mida i el pes de l'animal descrit.

 6. CANGURS
Instrumentació: piano.
L’instrument imita el moviment dels cangurs amb
els seus alegres salts que alternen amb moments
de més calma.
Es pot treballar el contrast entre ràpid i lent. Aquest contrast es pot representar
gràficament.

 7. AQUARI
Instrumentació: flauta, carrilló, piano, 2 violins, viola i violoncel.
Amb arpegis molt suaus del piano i amb les melodies dels instruments restants,
s’evoquen els moviments dels peixos dins l’aigua, harmoniosos i ondulants.
La flauta com a instrument melòdic.

 8. PERSONATGES DE LLARGUES ORELLES
Instruments: 2 violins (en la versió, un sol violí)
L'element melòdic d'aquesta peça, a càrrec
només d'un sol violí, deixa molt clar a quin personatge fa referència el compositor.
El violí imita de manera molt clara i suggeridora el bram de l'ase.

 9. EL CUCUT AL FONS DEL BOSC
Instrumentació: clarinet i piano.
Els acords suaus del piano semblen introduir-nos al fons del
bosc, entre les grans branques dels arbres, les quals es creuen
les unes amb les altres. Entremig de tot, destaca el cant del
cucut a càrrec del clarinet.
En aquest número, la presentadora farà comptar amb els dits
les vegades que canta el cucut. (S'interpreta només un
fragment i el cucut canta 6 vegades.)

 10. ELS OCELLS
Instrumentació: flauta, piano, 2 violins, viola, violoncel i contrabaix.
És l’alegria dels ocells a l’estiu. Els seus cants i el seu vol no s’aturen ni un instant.
La imatge dels ocells està representada tant per la flauta com pels trinats del piano.

12. ELS FÒSSILS
Instruments: clarinet, xilofon, piano, 2 violins, viola, violoncel i
contrabaix.
En aquesta peça, l’autor parodia la seva pròpia «dansa macabra», que combina amb
altres melodies populars franceses.
(És en aquest moment quan s'escolta la cançó "Les oques van descalces"). Identificar
el so del xilofon amb el so de les pedres en caure o ballar a
terra.

 13. EL CIGNE
Instruments: violoncel i piano.
El solo de violoncel reflecteix la serena calma d’un bonic cigne
nedant pacíficament i solitària. L’acompanyament del piano descriu els cercles d’aigua
que deixa al seu voltant.
El presentador farà tancar el ulls als nens i mimar el moviment de les ales del cigne
mentre s'escolta la música.

14. FINAL
Instrumentació: flauta, clarinet, percussió,
piano, 2 violins, viola i violoncel.
La festa del carnaval ha arribat al final. Van desfilant els diferents
animals, que són evocats per l’orquestra. Amb un brillant final de
tots els instruments, s’acaba l’obra.
El treball pot consistir a anar reconeixent i assenyalant els
diferents temes que representen cada animal a mesura que són
evocats per l’orquestra.


Música i teatre per a nens i joves s.l.