HOLA !

Aquest bloc és un simple recull de cançonetes que he anat trobant pels llibres que he treballat a l'escola. No pretén ser més que una eina de treball per a mi com a mestre. Pot ser que també serveixi, i esper que així sigui, els pares, alumnes i altres mestres.

Esper que el disfruteu i que vos agradi.



Pere Gonyalons i Moll

dimecres, 29 d’abril de 2015

Tu que estàs en la finestra

TU QUE ESTAS EN LA FINESTRA
DARRERS DIES/ARTÀ



Somos cuatro “jovençanos”
somos cuatro “jovençanos”
no queremos dormir solos,
no tenemos “matalassos”
no tenemos “matalassos
ni “coixinos ni llançolos”
Esta noche ha “Plogudo”
esta noche ha “plogudo”
i los campos están “mollos”
y yo pa’ venir a verte
y yo pa’venir a verte,
m’he embrutado los “genollos”.
Tu que estàs en la “finestra”
tu que estàs en la “finestra”
yo que estoy en el “carrero”
tirame un troço de “pano”
tirame un troço de “pano”
de damunt “s’escudallero”
No me lo tires “muy forto”,
no me lo tires “muy forto”,
no me hagas “mucho malo”
m’has fotudo “un esclafito”
m’has fotudo “un esclafito”
que me lo has “resucitado”.
Ta-ra-ri.....
Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer.
La cançó tradicional a Capdepera

El sen Piris

EL SEN PIRIS
DARRERS DIES/ARTÀ




El sen Piris té un bou
i el fa jeure a sa serena
i n’hi dóna per s’esquena
tant si vol com si no vol.
Bou, bou, Piris, bou,bou.
El sen Piris ja duu dol
amb sa corbata de llista:
vaja quina cosa trista!
perque sempre va tot sol.
Bou, bou, Piris bou,bou.
El sen Piris té un bou
i el fa jeure dins d’armari
i li fa passar el rosari,
tant si vol com si no vol.
Treu foc, Piris treu, foc.
El sen Piris diu:- No,no,
jo no vull comprar pastura,
perquè es meu bou per ventura
no serà pasturador.
Treu foc, Piris treu foc.
Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer


Na Catalina de plaça

NA CATALINA DE PLAÇA
DARRERS DIES/ARTÀ



Na Catalina de plaça
aquella que ven es pa,
li encengueren sa traca
i ella tota s’assustà.
Va sortir en camieta
tan sols no duia corsé,
i de tan guapa que anava
pareixia un bebé.

Titirurirurí tirurirurí qüec, qüec, qüec
Titirurirurí tirurirurí qüec,qüec, qüec
Titirurirurí tirurirurí qüec, qüec, qüec
Qüec, qüec, qüec, qüec, qüec, qüec.

En Joan, quan va arribar,
amb aquelles sabatotes
encalçava ses al·lotes
per darrera es campanar.
Sa mare quan el va veure
que venia tan suat
li va donar una pesseta
per anar a comprar un gelat.

Titirurirurí...

En Joan, quan va arribar,
va dir: Mumare ja vengo
- fill meu, jo no “t’entengo”
si no mudes de parlar!
Na Catalina de plaça,
aquella que ven gerre,t
se’n va anar a fer una volteta
i li dugueren un ninet.

Titirurirurí...
Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer
La cançó tradicional de Capdepera

Els burjons

ELS BURJONS
DARRERS DIES/ARTÀ



Es dilluns, burjons curts
per nostros forns, garridons dons dons
per la vera que és vera.
Per nostros forns, garridons dons dons
que és la vera del món.
Es dimarts, burjons llargs
per nostros forns, garridons dons dons
que és la vera que és vera.
Es dimecres, burjons destres
per nostros forns, garridons dons dons
que és la vera que és vera.
Es dijous, burjons nous
per nostros...
Es divendres, burjons tendres
per nostros...
Es dissabte, tot se passa
per nostros...
Es diumenge, tot se menja
per nostros...
Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer

Un ciclista

UN CICLISTA
DARRERS DIES/ARTÀ



Un ciclista de marca de ceba
com un burro va caure dins es fang
i se va fer, a n’és culé
un forat que se tapava amb un paper,
i es paper deia així?
Un ciclista...

CANÇONER DELS DARRERS DIES. ARTÀ. JAUME CABRER

dimarts, 28 d’abril de 2015

Ai Matxín, ai Matxín

AI MATXÍN, AI MATXÍN
DARRERS DIES/ARTÀ



Diuen que totes ses sogres
les han de tirar a la mar, (2)
i sa meva punyetera (3)
ara m’ha après de nedar.
Ai Matxín! Ai Matxín!
Ai Matxín, Ai Matxín!
Ai Matxín! Ai Matxín!
Ai! Ai! Aiiiiiii!
Sa sogra diu que no em vol
i jo no la vull a ella, (2)
qui té es mànec de sa pella (3)
fa anar s’oli allà on vol.
Ai Matxín...
Sa sogra em va dar” veneno”
i ben bo que el vaig trobar,
a n’aquesta mala dona
som jo que l’he de matar.
Ai Matxín...
Sa sogra diu pes carrer
que me vol treure defora,
jo no compr granera nova
per sa brutor que hi faré.
Ai Matxín...
Al·lota vols que facem
lo que férem s’altre vespre,
posarem pèl amb pèl
i amagarem tota la resta.
Ai Matxín...
Una poma dues pomes
tres pomes fan un ramell,
i en arribar sa matinada,
sa poma crida s’aucell.
Ai Matxín...
Madona que sou de poma
quin pomeral que teniu,
poma d’hivern i d’estiu
així tot l’any teniu poma.
Ai Matxín...
Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer

Figues seques/Capta de figues

FIGUES SEQUES/CAPTA DE FIGUES
DARRERS DIES/ARTÀ



A on són ses senalletes,
aquelles d’anar a comprar?
Perque anit han de quedar
ben plenes de figues seques.
A la xic-xic!
A la xic-xac!
N’hem d’omplir un sac,
de figues anit!
Ses figues mos heu de dar
de coll de dama i verdals,
bordissots i peratjals,
totes grosses com sa mà,
i veure al·lots botar
contents com a generals!
No les mos doneu forneres,
d’aquelles com a cerol;
dau-les-mos de ses primeres
que vareu llevar des sol.
Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer

Un vespre de ball de màscares

UN VESPRE DE BALL DE MÀSCARES
DARRERS DIES/ARTÀ



Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala ben ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després d’un ball, una jota,
ses màscares ho fan així!
Quan va haver acabat sa jota,
la vaig convidar a sortir,
volguent que li regalàs
dolces, peres ensucrades,
set quartos, vuit ensaïmades
i de gitano un bon braç.
Quan vaig esser allà baix,
a la claror del fanal,
li vaig dir: -Mascaradeta,
te vols llevar es mascaral?
Pensant que era una nineta,
tan blanca com la flor d’abril,
li vaig llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!
Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer.
LA CANÇÓ TRADICIONAL A CAPDEPERA

La porquerola

LA PORQUEROLA
DARRERS DIES/ARTÀ




El rei n’ha fetes fer crides, viva l’amor,
que crides n’ha fetes fer. Que viva, viva!
Que crides n’ha fetes fer, que viva l’aronger.

Que el qui té la muller jove...
el feix de la llenya da...
a la guerra n’ha d’anar.
Jo que la tenc joveneta,
amb (a) qui la deixaré?
Jo la deixaré a ma mare,
i la’m guardarà molt bé.

- Ma mare, la meva mare,
vos encoman ma muller.
Jo no vull que faci feina,
només cosir i broder.
No li heu de fer treure aigua
amb el càntir del gerrer;
sols amb el poal de plata
que per ella vaig fer fer.
Amb so cap de los set dies
se n’anà lo cavaller.
Al cap de les set setmanes
porquerola la vaig fer.
Amb so cap de los set anys
va venir lo cavaller.

- De qui són, oh porquerola,
els porcs que guardes tan bé?
- De Don Joan del Vilatge.
Déu lo torn prest, si convé?
- Me vols dir tu, porquerola,
quin seria el teu menger?
- Un bocinet de pa d’ordi,
i encara no em basta bé.
- Me vols dir tu, porquerola,
quin seria el teu bever?
- Un tassonet d’aigua roja,
i encara no em basta bé.
- Me vols dir tu, porquerola,
quina feina tens a fer?
- Set fusades tenc a tasca
i un feix de llenya a fer.
Se destira de l’espasa
i el feix de llenya li fer.
Aplega els porcs, porquerola,
a casa de l’hotaler?

- Allà a ca la mia sogra
un temps hi solien fer.
A les anques del cavall
el feix de llenya dugué.
Quan foren prop del Vilatge
el feix de llenya li da,
perquè la gent del Vilatge
no li trobàs un què xerrar.

- Me voleu dir, hostalera,
a nit què soparé?
- Un gall farcit i porcella
tenc jo per lo cavaller.
- Me voleu dir, hostalera,
a nit amb qui jauré?
- No jeurà amb la meva filla,
que jo la guardaré bé;
ve allà la porquerola,
que n’és bona de ginyar.
- Ja ha set anys no jec amb home
i a nit tampoc hi jauré!
L’agafà per la mà blanca,
dins la cambra la manà.
- Dir voleu, senyora altesa,
els botons d’or que us vaig (a) fer?
- Demanau-ho a vostra mare,
que sa filla ho porta bé.
- Aixeca’t, bruta malvada,
que has (a)jagut amb cavaller.
- Enviau-hi vostra filla,
no hi envieu ma muller,
que, si no fóssiu ma mare,
un foc en feria fer
i a la muntanya més alta
‘niria a ventar el cendrer.
Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer

dijous, 23 d’abril de 2015

Na garrovera

NA GARROVERA
DARRERS DIES/ARTÀ




Senyor, voleu-me donar enteniment,
per explicar aqueix turment que fort patesc.
La causa és que m’ho meresc i no m’ho
dóna.
És una sola persona qui em fa penar
i no em vol alliberar, jo no sé perquè.
Jo me pens si ella cerca dur-me la mort.
Si és així, me n'aconhort morir per ella
perquè és la jove més bella que escaufa es
sol.
No és que l’hi trobi tot sol, dic a la cara,
perquè son pare i sa mare, sense dubtar,
que més l’hi deuen trobar que ses estrelles.
Xerafins i meravelles, àngels i sants
de les seves pròpies mans feren son cos.
No hi ha cap ramell de flors, amb ell
semblant!
Té cara de diamant a los meus ulls,
n’és causa molts de perjuis quantra ma
vida.
Ella n’és desagraïda em diu la gent,
ella té divertiment i jo tristesa.
Habitant dins son Sureda, absent de vós,
cara de clavell hermós, sense consol.
Mon cor va vestit de dol quan no vos veu. 
 
Escoltau i oireu lo meu venir:
des portal me veig partir com un falcó
i prenc es cap des cantó de sa boal
i ja m'enverg amb un salt a damunt s’era.
Per veure Na Garrovera vaig a la vila
i prenc es clot de s’argila i som tot sol,
feia més via que es sol pensant amb ella.
I en sortir de Can Gatzella i entre Conilles,
si em veies, t’entristiries lo meu venir.
I ja som en es molí de mon senyor
i és de Can Pere Boio i Can Eulari
i fins davant cas Vicari no tenc repòs.
Allà s'atura mon cos, mirant mon bé.
- Mestre Esteva Garrover, sa vostra filla,
ella és qui em dóna alegria i pena tanta,
que tothom del món s’espanta jo com som
viu,
i ella respon i diu: - Ja estic contenta,
mentre de ton gust te vénga, fer-te patir. 
  Tots los turments vull sofrir per ton amor,
perquè absent de lo teu cos me trob tan
trist,
com si ara m’hagués vist atrepanat,
de moros enrevoltat, cobert de fletxes,
i per altra part heretges que m’envestissin
que mentrestant acudissin altres gentils.
És hora de redimi'ls, treu-me de pena,
perquè tu em tens amb cadena mon cor
lligat,
amb uns grillons enclavat de cap a peus.
Si d’aqueix turment no em treus, al punt
som mort.
Considera quin conhort tendrà mon pare,
los meus germans i ma mare quan los diran
que a mi viu no em trobaran que mort seré,
per causa de voler bé an el cos teu.
Això que no deu ésser ofendre a Déu?
Així perdon a la gent que m'agravia!
A Jesús i a Maria vull comanar,
sants i santes vull posar per intercessors
per alcançar ses amors que tu em planys
tant. 
 
De tothom del món som planc fora de tu.
Tu tens es remei segur per curar-me!
De los meus mals tendràs plaer? Quina
esperança!
Per donar-me millorança perdré la vida,
perquè n’ets desagraïda i jo lleial.
No em detengues el punyal que amb la mà
tenc;
que en trauràs d’un fort turment i penes
fortes.
Ses penyes ja estan resoltes a fer-se trossos
quan veuen que los meus ossos van tan
rompent.
Jo de morir estic content per estar
enamorat,
i pos per haver acabat el Santíssim
Sagrament
que mos doni enteniment, memòria i
sanitat! 
CANÇONER DELS DARRERS DIES. ARTÀ. JAUME CABRER

Una dona llarga i prima

UNA DONA LLARGA I PRIMA
DARRERS DIES/ARTÀ



Una dona llarga i prima,
ara va de bo!
Seca com un bacallà,
ara va de bo!
Seca com un bacallà,
ara va de bo, que de bo va!
Es passeja per la vila,
ara va de bo!
Caragols qui en vol comprar?
ara va de bo!
Caragols qui en vol comprar?
ara va de bo, que de bo va!
A quant els veneu, madona?
ara va de bo!
A sis van a mesurar,
ara va de bo!
A sis van a mesurar,
ara va de bo, que de bo va!
No els em podeu dar a quatre?
ara va de bo! 
A quatre no els puc dar!
ara va de bo!
A quatre no els puc dar!
ara va de bo, que de bo va!
Que mal vos caigués es covo,
ara va de bo!
I no el poguéssiu aixecar,
ara va de bo!
I no el poguéssiu aixecar,
ara va de bo, que de bo va!
Quan va haver voltat cantó,
ara va de bo!
Es covo li trabucar,
ara va de bo!
Es covo li trabucar,
ara va de bo, que de bo va!
Si aferraren set o vuit homes,
ara va de bo!
I no el pogueren aixecar,
ara va de bo!
I no el pogueren aixecar,
ara va de bo, que de bo va!
Després hi va anar en...
ara va de bo!
I tot d'una el va aixecar,
ara va de bo!
I tot d'una el va aixecar,
ara va de bo, que de bo va! 
 
Una dona llarga i prima,
magra com una sardina
seca com un bacallà,
se semblava a sa padrina,
era com es capellà;
s’abella que li picà
era des coll de n’Abrines,
ses al·lotes que són fines
per no quedar fadrines
amb un fi s’han de casar.
Un alemany que vingué
a estiuejar per Mallorca,
que nedant ell trobà una orca
i un bon susto se’n dugué.
Damunt s’arena s’assegué
per veure si veia Aubarca,
va veure passar una barca
per devora es cap vermell
i com qui no tenia remei
devora s’ase s’ajagué.
Per Sant Salvador un grí
volia anar a sa berbena,
se va mollar sa melena
i ballà damunt un brí,
fent ses paumes li va dir
a una mosca vironera:
Si vols tastar aquest vi
hauràs de dur sa greixonera
com feia na Molinera
llogada a Son Durí.
 
Una puça s’escaufava
a sa camil·la de ca seva,
es qui l’agafa és seva
deia l’amo de Son Fava
i sa pasta qui tovava
per Sant Antoni fer coques,
una mosca a les fosques
dins sa cuina qui volava;
sa madona les tastava
devora dues pedres tosques.
El dimoni cucarell
encalçava una aranya,
li va pegar en sa canya
i li va llevar sa pell.
Per devora Son Jaumell
tot lo que és eixut sa banya
en bicicleta una alemanya
meam a veure qui li guanya,
que les puja en molta manya
a ses costes de Morell.
Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer
 

Jo tenc una parra

JO TENC UNA PARRA
DARRERS DIES/ARTÀ





1. Jo tenc una parra
de calop vermell,
tot se fon en pàmpol,
pàmpol i rovell.
2. Jo tenc una parra
de dos mil borrons
i ne fa de grossos
i de petitons.
3. Jo tenc una parra
de pàmpol rosat,
i s’és feta grossa
de tot d’emparrat.
4. Jo tenc una parra
de dos mil borrons
i un saio-maio
que talla cantons. 
 
5. Jo tenc una parra
de dos mil borrons;
no sap fer raïms grossos;
només aixinglons.
6. Darrere una penya
vaig posar llevat;
va sortir Mossènyer,
tot empastissat.
7. - Mossènyer, Mossènyer,
qui més correrà,
vós per la muntanya,
i jo pel lloc pla?
8. Vós, per la muntanya,
mates trobareu,
i jo, pel lloc pla,
no m’agafareu!
9. Jo tenc una espasa
que talla cantons
i un saio-maio
amb molts de botons.
10. A cada botó,
un floc de setí,
tot serà vostro,
si em voleu a mi. 
CANÇONER DELS DARRERS DIES. ARTÀ. JAUME CABRER

Dominé

DOMINÉ
DARRERS DIES /ARTÀ






Alça els ulls, per l'estimada.
Dominé!
Alça els ulls que Déu ho vol.
Dominé!
Veuràs un tronxo de col.
Dominé!
Penjat a sa traginada.
Dominé!
Dominé, dominé, dominé,
dominé, dominé, dominé!
No vos caseu garrideta
amb un home tan petit,
que ha de mester cadireta
per pujar damunt es llit.
Pare nostre vos qui estau
amb so cap dins sa pastera,
na Marieta i en Pere
festegen dins es corral.
Un escarabat i un gri
s’han fet escolans de Randa
i un ase de Villafranca
els ensenya de llegir. 
                      Cançoner dels darrers dies. Artà. Jaume Cabrer