HOLA !

Aquest bloc és un simple recull de cançonetes que he anat trobant pels llibres que he treballat a l'escola. No pretén ser més que una eina de treball per a mi com a mestre. Pot ser que també serveixi, i esper que així sigui, els pares, alumnes i altres mestres.

Esper que el disfruteu i que vos agradi.



Pere Gonyalons i Moll

dijous, 20 de març de 2014

L'estaca

L'ESTACA
LLUÍS LLACH






L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí... 
Estimem la nostra terra. G. Ramis i Moneny

 






dimarts, 18 de març de 2014

Al vent

AL VENT 
RAIMON




Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres

al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

Estimem la nostra terra. G. Ramis i Moneny


Cançó del batre

CANÇÓ DEL BATRE
MALLORCA
CATALUNYA

 




Si no fos pes carretó
qui va darrera darrera
no hi hauria cap somera
que batés un cavaió.(cavalló)

Àlbum musical de compositors mallorquins. Ed. Fascímil




Cançó del trescolà

CANÇÓ DEL TRESCOLÀ
MALLORCA




Sant Antoni gloriós
guardamos aquexa bota
que de vi no'n beureu gota
ja'l beurem noltros per vos.

Àlbum musical de compositors mallorquins. Ed. Facsímil


Cançó del llaurador

CANÇÓ DEL LLAURADOR
MALLORCA




S'AIGO MILLOR DE MALLORCA
PASSA PEL NOSTRO CARRER
EN TENIR SET JA HI ANIRÉ
QUE PER ARA NO M'IMPORTA.

Album musical de compositors mallorquins. Ed. Facsímil.

dissabte, 8 de març de 2014

La nostra alegria

LA NOSTRA ALEGRIA



Font partitura: Estimem la nostra terra. G. Ramis i Moneny


Quan pressentim, veient la branca nua,

que, malgrat tot, l'ametller florirà;

quan esperem al cor de la nit crua,

la nostra alegria ningú no ens la prendrà,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.



Si en soledat vetllem el ble que crema

per si un amor ens allarga la mà;

quan l'amistat desbordi tot esquema,
la nostra alegria...



Si empresonant la mort, la policia

en el sepulcre fent guarda s'està,

la fe comuna guanya la utopia:
la nostra alegria...



Jesús, d'abans, anava fent-nos veure

que allò que hom vol sempre ho pot abastar.

La fe, a la creu, s'arrapa com una heura:
la nostra alegria...



Ara el sabem vivent: amb amor paga

—memorial de partir-nos el pa—,

i és com un vi que es vessa i embriaga:

la nostra alegria...








Muntanyes del Canigó

MUNTANYES DEL CANIGÓ
CATALUNYA





Font partitura: Estimem la nostra terra. G. Ramis i Moneny

Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades
sobre tot ara l'estiu
que les aigues són gelades,
que les aigues són gelades.

Tres mesos m'hi vaig estar
sens veure persona nada,
sinó un trist rossinyolet
que en eixir del niu cantava.

El rossinyolet s'és mort,
tres dies ha que no canta.
Jo d'aquí me'n vull anar,
que l'enyorament m'hi mata.

Ningú m'ha comprès el mal,
ni metges ni apotecaris,
sinó una nina gentil
que l'amor me'n té robada.

Me'n té robada l'amor,
el meu cor i les entranyes.
Jo me n'aní a l'Empordà
per purgar-me i xaropar-me.

I ni amb purgues ni amb xarops
la salut a mi no em tornava.
Un dia jo l'encontrí,
l'encontrí a punta d'alba.

Jo l'encontrí en el riu,
en el riu, que ensabonava.
Jo li'n dic: Déu me la guard,
rosa fresca i regalada.

Ja no me'n torna raó,
com si l'hagués malparada.
Jo que l'hi torno a donar,
i ella calla altra vegada.

No sé amb què et compararé,
si amb el vent o amb la gelada.
Et compararé amb el vent,
que cada hora fa mudança.

Al de matí, vent serè,
a les onze, marinada,
a mig dia, vent de dalt
i a la tarda, tramuntana.

Me la miro jo dels peus,
veure quin calçat portava:
porta sabata amb taló
i la mitgeta encarnada.

Me la miro jo del cos,
veure quin gipó portava:
porta gipó d'escotí
amb un cordonet de plata.

Me la miro jo del cap,
de quin modo va tocada:
porta una pinteta d'or
amb uns lligaments de plata.

Al seu pare jo vull dir,
i també a la seva mare,
que si me la volen dar
la prendré de bona gana.

Que si la guarden per mi
tres robes li vull comprar-ne:
una de color de sang,
l'altra de color manglana,

l'altra tirarà su el verd,
que li honrarà la cara;
uns penjants li'n vull comprar
de la pedra bigarrada.

Dins l'església me n'entrí
a suplicar als sants i santes;
li demano de bon cor
a la Verge del Rosari.

Que me'n volgués alcançar
a qui em fa viure amb cuidança.
Quan de missa vaig eixir
la meva amor hi entrava.

Ella arrenca un gran sospir
des del fons de les entranyes.
El sospir en fou tangran
que en terra me va fer caure.

-Aixeque-vos, vós, galant;
teniu-ne ferma fiança:
mentre no us deixaré a vós,
jo deixaré tots els altres.

Mentre no us deixaré a vós,
jo deixaré tots els altres.
Mare, jo vull tal fadrí:
no teniu que delità-us-e.

-Casa't, si tu tant el vols;
vianda no en té pas gaire.
-No us hi va pas res a vós;
ja la guanyarem nosaltres.


















dijous, 6 de març de 2014

La font del gat

LA FONT DEL GAT
SARDANA
CATALUNYA



Baixant de la font del gat
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Estimem la nostra terra. G. Ramis i Moneny


Pregunteu-li com se diu
- Marieta, Marieta,
preg unteu-li com se diu,
-Marieta, del ullviu.
















Escoltau els nostres cants

ESCOLTAU ELS NOSTRES CANTS
CÀNON



Escoltau els nostres cants;
ells diran que tots som germans.
Estimem la nostra terra. G. Ramis i Moneny

dimecres, 5 de març de 2014

Seminari d’Etnomusicologia

Transformacions en els canvis d’interpretació musical instrumental a Menorca, en els darrers 25 anys


Breu apropament històric als balls i instruments
 més populars i autòctons de Menorca, 

a càrrec de

 Maria Antònia Moll







Notes per a l’estudi del Cant de la Sentència des Migjorn Gran,

 a càrrec

 d’Amadeu Corbera.






Construcció i evolució dels instruments més autòctons menorquins: guitarró, tiple i castanyoles
a càrrec de
 Joan Pons Huguet;

 i Evolució i transformació de les Festes de Sant Joan de Ciutadella
a càrrec 
d’Amadeu Corbera.