HOLA !

Aquest bloc és un simple recull de cançonetes que he anat trobant pels llibres que he treballat a l'escola. No pretén ser més que una eina de treball per a mi com a mestre. Pot ser que també serveixi, i esper que així sigui, els pares, alumnes i altres mestres.

Esper que el disfruteu i que vos agradi.



Pere Gonyalons i Moll

divendres, 23 de setembre de 2011

Galaneta mà

GALANETA MÀ (15)
CANÇONETES SOBRE EL COS
PER JUGAR AMB LA MÀ DE L'INFANT 
Infantil




GALANETA MÀ,
PER A PAPAR EL PA,
PER A BEURE VI,
PER AQUÍ, PER AQUÍ.
PER A PAPAR EL PEIX,
PER AQUÍ MATEIX.
PER A BEURE AIGÜETA
UN POQUET DOLCETA.
PER A PAPAR ARRÒS,
QUE FA EL VENTRE GRÒS.
PROPOSTA:
Aquesta cantarella no té cap música concreta, ja que es recita. L'adult i l'infant interactuen fent pisos amb els punys, primer en posa un l'adult després un l'infant a sobre i així successivament. Quan han posat els quatre punys  llevam el de sota i el col·locam a dalt de tot i continuam el joc fins que veim que l'interès decau.
SERRA MAMERRA. Cantarelles i cançonetes per a infants

dijous, 15 de setembre de 2011

Bernat, pega't al cap

BERNAT, PEGA'T AL CAP (14)
CANÇONETES SOBRE EL COS
PER JUGAR AMB LA MÀ DE L'INFANT



Bernat, Bernat,
pega't al cap
amb un coixí
tot foradat.
SERRA MAMERRA. Cantarelles i cançonetes per a infants
PROPOSTA:
L'adult aguanta la mà de l'infant petit i li fa pegar-se suaument al cap amb una mà. 

Ballmanetes

BALLMANETES (14)
CANÇONETES SOBRE EL COS
PER JUGAR AMB LA MÀ DE L'INFANT



Ballmanetes,
toca galtetes;
toca-les tu,
que les tens boni quetes.
La ball-ball,
la cueta de la gallina;
la ball-ball,
la cueta del nostre gall.
SERRA MAMERRA. Cantarelles i cançonetes per a infants

dimecres, 14 de setembre de 2011

Aquest és un

AQUEST ÉS UN
INFANTIL 
CANÇONETES SOBRE EL COS
PER COMPTAR ELS DITS DE LA MÀ

Aquest és un,
aquest és un altre,
tant m'estim aquest 
com aquest altre.
Aquest corre,
aquest l'encalça,
aquest s'ho mira,
aquest es gira,
aquest es jeu
i aquest fa deu.
SERRA MAMERRA. Cantarelles i cançonetes per a infants

dimarts, 13 de setembre de 2011

Aquest és el pare

AQUEST ÉS EL PARE
INFANTIL
CANÇONETES SOBRE EL COS
PER COMPTAR ELS DITS DE LA MÀ

Aquest és el pare,
aquest és la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes.
piu, piu, piu!
que no n'hi ha pel caganiu?
SERRA MAMERRA. Cantarelles i cançonetes per a infants

Això és ton pare

AIXÒ ÉS TON PARE 
INFANTIL
CANÇONETES SOBRE EL COS
PER COMPTAR ELS DITS DE LA MÀ


Això és ton pare,
Això és ta mare,
aquest demana pa,
aquest diu que no n'hi ha.
I això és sa porcelleta que fa:
nyic-nyic-nyic-nyic.
Jo n'aniré a cercar! 
SERRA MAMERRA. Cantarelles i cançonetes per a infants

dilluns, 12 de setembre de 2011

Ses boleres

SES BOLERES (14)
MALLORCA


Que bo, que bo, que bo, que fa aquesta guitarra
Que bo, que bo, que bo, que fa aquest guitarró
Que bo, que bo, que bo, que fa aquest ballador
que fa, que fa, que fa, tremolar sa terra.
Ballau al·lotes i abocau vi
veniu al·lotes perquè jo som fadrí
ballau boleres i abocau vi
veniu al·lotes perquè som fadrí.
Ai! fieta meva si m'aguessis cregut
no et casaries, no, amb aquest geperut.
Ai! fieta meva, per què tens tremolor?
s'homo borratxo m'ha donat de bastó.
TORNADA
Que mala llengo que tu has tingut!
Per culpa teva tot el món és perdut
Sempre me dius, me dius, que jo som un vessut;
tu no te mires; fas sa llei de s'embut.
TORNADA
Tancau, tancau, tancau, ai! tancau bé ses portes;
tancau, tancau, tancau, tancau-les ja ben bé
perquè aquí dintre hi ha una monja;
ella té por, té por, d'un soldat foraster.
TORNADA
TOQUICANT - M. Celia Massara

dijous, 8 de setembre de 2011

Jota pagesa

JOTA PAGESA (14)
MALLORCA




TOQUICANT. M. Celia Massara Kurtz

L'amo de son Carabassa

L'AMO DE SON CARABASSA (14)
MENORCA




L'amo de Son Carabassa
l'amo de Son Carabassa
diu que en sap molt de nedar,
i un  dia el varen trobar
anegats dins una bassa,
i un dia el varen trobar
anegat dins una bassa.

Marieta quan escuris
Marieta quan escuris
no tiris l'aigua al carrer,
que banyaràs sa guitarra
d'aquest pobre mariner,
que banyaràs sa guitarra
d'aquest pobre mariner.

Dalt sa muntanya més alta
dalt sa muntanya més alta
hi ha un romaní florit,
i a les dotze de la nit
hi ha un rossinyol que canta, 
i a les dotze de la nit
hi ha un rossinyol que canta.

Sa darrera i no en cant més
Sa darrera i no en cant més
Sa darrera i no en cant d'altra,
perdonau-me cavaller
si he comès alguna falta, 
perdonau-me cavaller
si he comès alguna falta.
Toquicant. M. Celia Massara Kurtz
 




dimecres, 7 de setembre de 2011

Sa pasetjada

SA PASETJADA (14)
MENORCA
CANÇONS POPULARS MENORQUINES
FRANCESC D'ALBRANCA




Ses festes de Cinquagema
me'n vaig anar a passetjar,
i em succeí un exemplar,
no crec que ningú s'ho crega.
Com vaig esser pes camí
se posà a ploïscar
i me fou forçós entrar
a un lloc prop d'es camí.
Com vaig esser a sa barrera,
sa madona va sortir:
- Déu vos guard, senyora bella,
me voldrieu recollir?
- Entrau, jovenet, entrau,
casa pobra trobareu.
Demanau i disponeu:
tot està per Vós: manau.
I jo li vaig demanar
a ses cases qui hi havia;
ella me va contestar
que hi entràs i ho sabria.
Quan a's pati vaig entrar
sortí una noble pintura,
me prengué sa qualcadura,
me la va desensellar,
i que sa roba que duia
me l'havia de mudar.
- Tot això és excusat
de fer aquest tràfec per jo:
no hi estic gaire banyat:
que he de fer mudar-m'ho?
Tragueren-me una cadira, 
i un cànyom florejat:
sa jove en es meu costat
i sa mare nos servia.
En tant en tant colque uiada,
un entretenia s'altre;
sa mare en servir afanada:
- Mon jovenet, que vos falta?
A mi no m'agrada es vi,
ni m'agrada s'aigordent;
sa jove partí rabent
i em va dur resoli fi.
Això, com era dolcet,
a mi molt que m'agradava,
i sa jove qui me'l dava:
me'l bevia sense set.
Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca.

dimarts, 6 de setembre de 2011

La vida mia

LA VIDA MIA (14)
MENORCA




A la ciutat de Nàpols
hi ha una gran presó,
la vida mia,
hi ha una gran presó,
la vida amor, la vida amor.
Hi ha vint-i-nou presos 
qui canten la cançó
la vida mia,
qui canten la cançó
la vida amor, la vida amor.
Sense menjar ni beure,
ni sols un roegó.
La dama és en finestra
qui escolta la cançó.
Quan es presos la veren 
no cantaren més, no.
- Per què no cantau, presos,
per què no cantau, no?
- Com cantarem, senyora,
si estam en greu presó?
Sense menjar ni beure,
només un roegó?
- Mon pare, lo meu pare,
jo vos deman un do.
- Ma filla Margalida,
quin do voleu que us do?
- Mon pare, lo bon pare,
la clau de la presó.
- Ma filla Margalida,
no te la puc dar, no.
- Mon pare, lo bon pare,
jo vos deman un do.
- Ma filla Margalida
quin do voleu que us do?
- Mon pare, lo bon pare,
vos deman m'aimador.
- Ma filla Margalida,
ell és es pres major.
Demà és dissabte, filla,
i els han de penjar tots.
- Mon pare, lo bon pare,
no pengeu m'aimador.
Lo dissabte els penjaren;
i també l'aimador.
A cada cap de forca
un ram amb gran olor.
Cançons populars menorquines. Frances d'Albranca.

dilluns, 5 de setembre de 2011

Na Melis

NA MELIS (14)
MENORCA
CANÇONS POPULARS MENORQUINES
FRANCESC D'ALBRANCA



Na Melis està malalta,
na Melis, filla del rei,
set doctors qui la vesiten:
- Melis, quin mal és es teu?
- Es mal que jo tenc, mu mare,
mu mare, Vós bé el sabeu;
aquell ou que Vós me dàreu,
m'emmetzinàreu sa veu.
- No digues això, ma filla,
no ho digues, que mentiràs;
fé testament d'obra pia,
a veure què em deixaràs.
- Nou castells tenc a dins França
tots són a poder meu,
en deixo sis an en Carles,
Carles, cosin germà meu.
Els altres tres que me resten,
als pobres, per 'mor de Déu.
I a Vós deixaré, mu mare,
l'ànima del fillet meu.
Cançons populars menorquines. Francesc Camps i Mercadal

Testament de na Catalineta
Se cantava amb s'aire de Na Melis.
A la font de Gibraltar
na Catalina rentava;
i van passar tres guilans,
i tots tres la saludaren.
Va respondre lo més gran:
- Quina jove més guilana!
Va respondre lo mitjà:
- Si jo la tengués en casa...!
Va respondre lo petit:
- Que ho fóra de respectada!
Si jo fos lo seu marit,
la tendria ben tancada.
A la vorera de l'hort,
la sogra, qui ho escoltava;
i va anar a son marit
i al revés tot li contava.
Catalineta arribà
amb sa robeta rentada;
la varen descarregar;
donant-li tres punyalades.
Catalina es sent ferida.
i dins es llit s'és posada.
A l'endemà de matí
la sogra ja hi és anada:
- Catalineta, aixique't,
que ets d'anar a rentar bugada.
Catalina, Catalina,
no siguis tan viciada
que per un bufet o dos
dins es llit ja t'ets posada.
- No és per un bufet o dos;
sinó per tres punyalades.
Alçau-me los blancs llençols,
també la blanca flassada,
i veureu la sang qui brolla
de les mies punyalades. 
Segueix el text següent com a "variant del Testament de N'Amèlia".
Posteriorment això es va corregir per "Na Melis"  
- Catalina confesse't,
i també combregaràs,
també pots fer testament,
i a veure que em deixaràs.
- Nou castells ne tenc a França
tots estan en poder meu;
i ne deix tres a Don Carles,
Carles cousingermà meu;
i altres tres en els pobres,
pobres per l'amor de Déu,
i los altres tres qui resten
seran per lo enterro meu.
A la mia germaneta,
lo vestit millor que tenc;
i a vos, ma mare,
vos deixo aquell infantonet meu.
Sia el meu marit cremat
i la sogra escorterada;
i les cendres que faran
siguin per les fonts i l'hort,
i per los camps escampades. 
(Sant Climent, Sant Lluís)
Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca
 

N'Amèlia

N'AMÈLIA (14)
Menorca
CANÇONS POPULARS MENORQUINES
FRANCESC CAMPS I MERCADAL



N'Amèlia està malalta,
n'Amel filla del Rei,
la van a veure comtes,
comtes i altres reis;
O Amèlia!
O Amèlia, filla del Rei!
També hi va anar sa mare,
quan no hi va haver remei;
-Filla, la meva filla,
de quin mal vos queixeu?
O Amèlia!
O Amèlia, filla del Rei! 
-Me n'han donat metzines,
per matar-me el cor meu.
Set castells tenc a França,
tots són del càrrec meu.
O Amèlia!
O Amèlia, filla del Rei! 
N'hi ha quatre p'en Ricardo,
Ricardo del cor meu,
los altres tres que queden
a mes filles los dareu.
O Amèlia!
O Amèlia, filla del Rei! 
Tota la roba blanca
per la Mare de Déu.
-Filla, la meva filla,
i a mi, què me deixeu?
O Amèlia!
O Amèlia, filla del Rei! 
-A vos deix les sandàlies
perquè vos les calceu,
que quan baixeu l'escala
el cap vos ne trenqueu.
O Amèlia!
O Amèlia, filla del Rei! 
(Ferreries, Migjorn-Gran)
 
(Variant de Migjorn-Gran)
 
Set castells tenc a França
tots set a poder meu:
tres ne deix an en Carles
el cosin germà meu.
O Amèlia!
O Amèlia, filla del Rei! 
Tres castells an es pobres
deix, per l'amor de Déu,
s'altre castell que resta
és per l'enterro meu.
O Amèlia!
O Amèlia, filla del Rei! 
A mi, què em deixau, filla
a mi què me deixau?
A vós us deix, ma mare,
mon cos, que l'enterreu.
O Amèlia!
O Amèlia, filla del Rei! 
Cançons populars menorquines. Francesc d'albranca            

La ferreriereta

LA FERRERIERETA (13)
MENORCA




A la casa de mos pares
per la ferreriereta
a darrera hi ha un gros pi.
La soca la té de plata
i la ramera d'or fi.
Damunt sa branca més alta
l'àliga feia es seu niu.
De lluny traginava s'aigo
per donar beure als seus fills.
Cada gota que li queia
feia moldre tres molins:
un molí d'or i de plata; 
un altre de robins fins.
I un, de l'amor de les nines,
que encativen los fadrins.

Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca

Bolero de Sant Pere

BOLERO DE SANT PERE (13)
MALLORCA




Ma mare té un gendre
per la camisa, per la camisa.
Per la camisa
ma mare té un gendre
per la camisa; per la camisa, per la camisa.

Té festegera
Na Juaneta nostra
té festegera; té festegera, té festegera.
Quatre pessetes
per comprar "caramel·los" quatre pessetes;
quatre pessetes, quatre pessetes.

Atura't, atura't
atura't, atura't al·lota
ben aviada; si no t'atures, seràs 'turada.
TOQUICANT-M Celia Massara

dissabte, 3 de setembre de 2011

Val més que no em casi

VAL MÉS QUE NO EM CASI (13)
MENORCA
CANÇONS POPULARS MENORQUINES
FRANCESC D'ALBRANCA







Casar-me voldria,
però he de pensar
que quan tindré dona
ja no tindré pa,
i quan tindré pa,
ja no tindré vi:
val més que no em casi
i em quedi fadrí.
Si la trii senyora,
no sabrà guiar;
un duro diari 
no li bastarà;
mocadors de seda
vestits de setí:
val més que no em casi
i em quedi fadrí.
Si la trii criada
bé sabrà guiar;
però es mocadors 
no sap vorellar;
mocador per ella
mocador per mi:
val més que no em casi
i em quedi fadrí.
Si la trii madona
ja sé com ho fan;
d'amagat de l'amo
se mengen sa carn.
Lo que fan dels altres
ho faran de mi:
val més que no em casi
i em quedi fadrí.
Si la trii molt grossa
semblarà un gegant,
no hi haurà prou roba
per ella a l'encant;
i es portal de casa
hauré d'enfondir:
val més que no em casi
i em quedi fadrí.
Si la trii petita,
semblarà un barral;
per poc que la renyi
s'ho pendrà per mal;
vesins i vesines,
rallaran de mi:
val més que no em casi
i em quedi fadrí.
Si la trii peluda
sa gent que dirà?
un barber per ella
no li bastarà.
Un barber per ella
i un barber per mi:
val més que no em casi
i em quedi fadrí.
Si la trii modista,
Verge del Socorro!...
as cap de tres dies
ja em farà dur gorro;
gorro i altre gorro,
per ella i per mi:
val més que no em casi
i em quedi fadrí.
Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca



La nit de Sant Joan

LA NIT DE SANT JOAN (13)
MENORCA
CANÇONS POPULARS MENORQUINES
Francesc d'Albranca



La nit de Sant Joan
és una nit molt alegre.
Son pare li està dient:
-Joan, perquè no t'alegres?
-Com me tenc d'alegrar jo,
si m'han pres sa meva prenda?
L'han portada lluny de mi
perquè mos uis no la vègien.
Un dia jo vaig passar
p'es portal de casa seva;
ella se posà a plorar
jo plorava molt més que ella.
Cançons populars menorquines. Francesc Camps i Mercadal

divendres, 2 de setembre de 2011

Si tu te fas la lluna

SI TU TE FAS LA LLUNA (13)
MENORCA




Si tu te fas la lluna
la lluna del cel blau
jo me faré el núvol
i te vendré a tapar.
Si tu te fas el núvol
i me véns a tapar,
jo me faré l'arena,
l'arena de la mar.
Si tu te fas l'arena,
l'arena de la mar,
jo me faré les ones
i te vendré a besar.
Si tu te fas les ones
i me véns a besar,
jo me faré el peixet,
el peixet del mar gran.
Si tu te fas el peixet
el peixet del mar gran,
jo em faré pescador
i te vendré a pescar.
Si tu et fas pescador
i me véns a pescar,
jo me faré la llebre,
la llebre del camp gran.
Si tu te fas la llebre,
la llebre del camp gran,
jo em faré caçador
i te vendré a caçar.
Si tu et fas caçador
i me véns a caçar,
jo me faré la rosa,
la flor del roser blanc.
Si tu te fas la rosa,
rosa del roser blanc,
jo me faré l'abeia
i te vendré a xuclar.
Si tu te fas l'abeia
i me véns a xuclar,
jo me faré la monja,
monja del convent sant.
Si tu te fas la monja
monja del convent sant,
llavors jo em faré frare
i et vendré a confessar.
Si tu t'has de fer frare
per venir-me a confessar,
val més que mos casem,
i hem acabat de penar.
Cançons populars menorquines. Francesc Camps i Mercadal.

dijous, 1 de setembre de 2011

Sa garrida mia (Es pastor de Curniola)

Sa garrida mia (Es pastor de Curniola) (13)
Menorca



Es pastor de Curniola,
garrida mia,
quan vol sopar no té pa,
garrida guilà. 

Va agafar s'escopeta
i n'és partit a caçar.
No trobà caça ninguna
ni res an-e què tirar.
Va trobar una pastoreta
qui guardava bestiar.
La va trobar dormideta
a s'ombra d'un olivar.
Va coir un brot de violes
i en el pit l'hi va tirar.
Ses violes eren fresques,
sa jove es va despertar.
- Què veniu aquí bon jove,
què veniu aquí a buscar?
-La teva amor joveneta
si me la volíeu dar.
- Demanau-la a mon pare
i també a mon germà.
Si mon pare vos la dóna
jo no vos la puc negar.
- Pastoreta, pastoreta,
de qui és aquest bestiar?
- Ses ovelletes són meves
i es moltons de mon germà.
Ets anyells són de mon pare
si els-e vui me'ls-e darà.
Cançons populars menorquines. Francesc Camps i Mercadal.

NOTA: Sa lletra d'aquest cant és casi sa mateixa de Lo caçador, cant popular a catalunya; emperò sa música la creim ben menorquina: a la pagesia serveix de non-non an es fiets. Lo mateix que L'infant bord, que si és de diferent metre, se canta amb sa mateixa tonada.

L'INFANT BORD 

La mare i la filla
seuen en es portal;
sa filla broda sedes,
sa mare broda estam.
I mentres elles broden
passa lo seu galant;
la filla es posà a riure,
la mare a sospirar.
- De què sospirau, mare,
de què sospirau tant?
- De què vols que sospiri?...
La gent passa rallant;
diuen que estàs encinta
del príncep Don Joan.
Mira, que si és femella
a l'hospital'nirà;
mira, que si és mascle
a dida el donaran.
Set anys estarà a dida,
set anys estudiant;
set i set fan catorze,
l'infant ja serà gran.
Li armaran pistoles
i també un cavall blanc;
'nirà per dins la vila
matant i degollant.
El Rei dirà a la Reina:
- De qui és aquest infant?
- De na Maria Antònia
i el princep Don Joan. 
 
Maria Antònia=De na Maria Carles
Cançons populars menorquines. Francesc d'Albranca

Sa fantarma

SA FANTARMA (13)
MENORCA



Fantarma dixe'm passar,
que jo som un homo vei,
fantarma dixe'm passar,
que duc un mando del rei
que ningú em pot aturar.(x2)

En sentir tocar fantarmes
som mort i no tenc remei;
som soldat de poques armes,
però així mateix pelei.
que ningú em pot aturar.(x2)

Senyor batle, senyor batle,
ja no és hora de dormir,
que es Pla des Monestir
m'és sortida una fantarma.
que ningú em pot aturar.(x2)


Cançons populars menorquines - Francesc camps i mercadal